Els psicòlegs del servei gratuït Konsulta’m també atendran a partir d’ara majors de 22 anys. L’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa aquest suport psicològic el 2020 arran de la pandèmia, per atendre la salut mental d’adolescents i joves de 16 a 22 anys que se sentissin desbordats per la situació.
El 2021 va doblar el nombre d’atencions fins arribar a fer-ne més de 1.500. Ara va més enllà del jovent i assumirà consultes d’adults amb una expansió progressiva pels districtes. Dilluns 10 de gener començarà atendre públic general als districtes de Sant Martí i Sant Andreu, a través del Centre Cívic Besòs (els dilluns de 10 a 14h) i sis espais comunitaris andreuencs que ja impulsen des de fa sis anys programes de salut mental (de moment amb cita prèvia al 685.721.901).
El programa preveu haver arribat a 6 dels 10 territoris de la capital abans d’abril, en incorporar un centre a Nou Barris, un a Horta-Guinardó, un a Sants-Montjuïc i un a Ciutat Vella. L’expansió territorial prioritza els barris menys benestants, on hi ha col·lectius més vulnerables. Els indicadors de les enquestes locals de salut mostren una correlació clara entre desigualtat social i econòmica i risc de patir problemes de salut mental. A més, segons l’enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de 2021, el 60% dels espanyols asseguren que han notat símptomes de depressió i ansietat per la pandèmia, percentatge que s’incrementa entre les dones i els joves.
El servei per a adults s’anomena Konsulta’m +22 i oferirà atenció directa a població afectada, unes quantes hores a la setmana sense cita prèvia i fora dels serveis oficials de salut mental, amb l’objectiu de redirigir els casos que ho necessitin cap al circuit públic. Ho compaginarà amb el contacte regular amb professionals comunitaris que coneixen i atenen les bosses de població més vulnerables, com treballadors socials o tècnics d’inserció o d’habitatge.
Els 10 primers mesos de 2021 Konsulta’m va atendre 1.201 consultes diferents, que havien formulat 871 joves i 208 professionals socials que treballen en l’àmbit juvenil. El 80% van ser consultes presencials i el 20% restant, telemàtiques. La majoria van ser dones (66%) i només un 10% va requerir una derivació als serveis específics de salut mental.
