La Universitat de Barcelona (UB) està en ple procés d’expansió. Després de la ratificació a principis del passat mes de febrer del conveni per ampliar l’Hospital Clínic a les pistes esportives que la institució té en el punt més alt de l’avinguda Diagonal, aquesta setmana s’ha donat llum verda al pla especial urbanístic que permetrà la construcció dels dos nous edificis del Campus Diagonal, que acolliran a partir del 2028 la Facultat de Matemàtiques i Informàtica i l’ampliació de la d’Economia i Empresa.
El planejament es va presentar dilluns al Consell plenari del districte de les Corts, on el punt va ser aprovat amb els vots favorables de tots els grups excepte el PP i Vox, que s’hi van abstenir. La proposta, però, no va estar exempta de polèmica. L’Associació de Veïns de Zona Universitària va aprofitar el torn obert de paraules per denunciar que, amb la validació d’aquest full de ruta urbanístic, l’Ajuntament està donant via lliure a la UB per a l’edificació de dos “gratacels”, que no només superarien les alçades de la resta d’immobles de la zona, creant un fort impacte visual, sinó que també excedirien la màxima edificabilitat permesa per als terrenys on es volen ubicar.
Torre de 13 plantes, pantalla o muralla
La informació sobre el projecte feta pública fins ara platejava la construcció per part de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) d’un recinte de prop de 14.000 m² ubicat entre els carrers de Joan Obiols i John M. Keynes, molt a prop dels jardins de Pedralbes i del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Aquestes instal·lacions havien de servir per acollir sota un mateix sostre tant la nova Facultat de Matemàtiques com l’ampliació de la d’Econòmiques en una inversió molt probablement superior als 25 milions d’euros.
Ara bé, segons les dades que figuren en el pla aprovat dilluns, el sostre màxim que s’estableix per al nou equipament és de 18.000 metres quadrats, 15.000 dels quals en superfície i la resta subterranis. Agafant aquest llindar com a referència, la proposta municipal d’ordenació dels terrenys permetria construir un immoble de fins a 47 metres d’alçària -aproximadament 13 plantes- amb una peça complementària de 27 metres d’alçària que ocuparia tota la parcel·la, gairebé doblant el total de metres quadrats permesos, tal com denuncien des de l’entitat veïnal. En cas de només edificar aquesta gran torre que s’elevaria uns cinquanta metres del terra, també s’estarien superant per la mínima el màxim de 15.000 metres quadrats de sostre establerts.
Com a alternativa al gratacel i a l’espera de conèixer com s’acaba concretant el projecte, la UB també guanyaria amb aquest planejament la capacitat de construir un edifici per sota dels 27,2 metres d’alçària -8 plantes- que tingués fins a 72 metres de llarg, ocupant tres quartes parts del terreny i provocant una espècie d’efecte “pantalla”. El mateix passaria si es volgués ocupar tota la parcel·la amb un edifici que no podria superar les cinc plantes, creant d’aquesta manera un mena de “muralla”. La darrera opció seria separar el projecte en dos edificis, erigint dos immobles d’un màxim de deu i quatre plantes que haurien d’estar separats per un espai sense construir per evitar sobrepassar aquests 15.000 metres quadrats sobre rasant permesos.
Canvi de registre per minimitzar l’impacte
Des de l’Associació de Veïns de Zona Universitària consideren que el calibre d’aquesta proposta no hauria de regir-se per un pla especial urbanístic com l’aprovat dilluns, sinó que ho hauria de fer a través de la Modificació de Pla General Metropolità (MPGM), tenint en compte el seu “gran impacte sobre béns patrimonials i la modificació dels paràmetres urbanístics d’alçària, edificabilitat i volums permesos en aquesta zona”. Si el consistori acceptés aquesta petició, es veuria obligat a presentar un estudi amb alternatives i també a garantir la participació directa en la redacció del projecte de la ciutadania, que probablement plantejaria la realització d’una anàlisi sobre com es veurà afectada la mobilitat a la zona.
Més enllà d’aquesta qüestió tècnica, l’entitat incideix que l’edificabilitat dels terrenys de la Facultat d’Econòmiques afectats ja està “esgotada” -segons els seus càlculs- i lamenten que el planejament no respecti les alçades de l’entorn, que són d’un màxim de set plantes amb espais enjardinats, i que no s’hagi tingut en compte ni l’ombra que els futurs edificis projectaran sobre les zones verdes pròximes ni l’impacte visual que poden arribar a generar.
