Els experts escruten la cinquena onada: cinc lliçons i tres màximes per evitar que es repeteixi

Professionals en epidemiologia, infectologia, gestió hospitalària i genètica assenyalen els deures pendents per controlar la pandèmia

Catalunya es troba encara immersa en la cresta de la cinquena onada de la pandèmia del coronavirus. Si bé el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va anunciar que ja s’havia deixat el pic de l’onada enrere, la tendència tot just ha començat a baixar i les xifres segueixen disparades. I si la situació al conjunt del país és dolenta, a la ciutat de Barcelona és pitjor. Mentre la incidència acumulada de les últimes dues setmanes es mou al voltant del 1.200 a tot el territori, a la capital catalana els números s’enfilen fins als 1.620 per cada 100.000 habitants. Aquesta és una de les dades que fa que diferents experts contactats pel TOT Barcelona els darrers dies parlin de “situació crítica”, de “sistema sanitari desbordat” o de “col·lapse”.

Així, professionals de l’epidemiologia, la genètica, la infectologia i la gestió dels ingressos covid a hospitals barcelonins analitzen què s’ha après d’aquest augment disparat dels contagis i què es pot millorar en el futur més immediat perquè no es repeteixi. Entre aquestes mesures hi regnen el foment de la vacunació o la proposta de restriccions ajustades al context actual, com la revisió dels aforaments o el retorn de la mascareta a l’exterior.

De moment, els professionals consultats extrauen cinc lliçons d’aquesta cinquena onada.

Una desescalada massa ràpida

L’abril passat, quan quedaven pocs dies perquè finalitzés l’estat d’alarma estatal, hi havia veus que ja advertien que la relaxació tindria els seus riscos. Un d’ells era Joan Caylà, qui va liderar el servei d’epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona durant més de 20 anys. “Teníem una incidència molt alta i no es van donar mesures alternatives que controlessin la situació a temps. Les xifres eren de 200 casos per cada 100.000 habitants. L’any anterior, quan va caure l’estat d’alarma, en teníem 10 per cada 100.000. Era evident que aquest any s’estaven aplegant diversos ingredients perquè hi hagués un desastre”, resol ara.

Les diferents veus consultades s’afanyen a esmentar la conjunció d’una “tempesta perfecta” o una empenta “multifactorial” que ha propiciat la cinquena onada. No hi ha un sol motiu. Així i tot, un dels comentaris habituals assenyala a la permissivitat amb les celebracions de la revetlla de Sant Joan o amb els festivals multitudinaris com el Vida, el Canet Rock o el Cruïlla. “En qualsevol cas, ha quedat clar que la desescalada va anar una mica ràpida, sobretot quan el gruix de la població encara no estava totalment protegida“, valora el coordinador d’hospitalització covid de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Pere Domingo.

Una variant sorprenentment contagiosa

Entre els factors que van alimentar aquest “còctel explosiu”, que diu Domingo, es compten també els brots dels viatges de final de curs, el relaxament general de la població en situacions d’oci i les presses per sumar visitants. “Hem tingut les portes obertes a la població britànica quan pujava la variant delta, i precisament venia d’allà. No hem posat suficients controls a països que tenien problemes, com també va passar amb l’Índia. El turisme és sens dubte una de les portes obertes del virus“, apunta Salvador Macip, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i investigador genetista a la Universitat de Leicester. Aquest últim element que comenta, l’entrada de la variant delta, va ser la clau de volta de la cinquena onada.

“Ha estat una sorpresa perquè el comportament d’aquest virus és molt diferent d’altres coronavirus: és super-transmissible. A més, ha portat més ingressos d’UCI dels que ens esperàvem i ha situat el ritme de contagis en unes xifres que recorden a la primera onada”, comenta el cap del servei de malalties infeccioses i coordinador general de covid-19 de l’Hospital del Mar, Juan Pablo Horcajada. “És que estem parlant d’una variant que no té res a veure amb el virus inicial“, clarifica Pere Domingo, del Sant Pau. La mateixa veu apunta que per guanyar-li la partida a la delta cal reduir encara més interaccions. Hi profunditza Macip: “El que hem vist les últimes setmanes és que amb la variant delta encara s’aplicaven mesures com si es tractés del mateix virus d’abans i la realitat era que la situació havia canviat radicalment. Calien altres moviments amb més cintura”.

L’efecte mascareta

Un dels aspectes més volàtils és el debat sobre la mascareta i la decisió de retirar la seva obligatorietat a l’aire lliure. En aquest cas, però, els experts coindieixen a assenyalar la lliçó apresa les últimes setmanes: es dona una assimetria entre la seva utilitat física i mental. “És un tema simbòlic, però te un impacte inesperat o secundari que és purament psicològic. Quan desapareix l’obligació de dur-la a l’aire lliure, hi ha un relaxament que fa que no la portis tampoc en situacions que sí l’hauries de dur”, reflexiona el genetista Salvador Macip. “Ja sabem que no té cap mena de sentit haver-la de dur si vas sol pel carrer, pero és un simbol”, subratlla Horcajada. Per aquest motiu, mentre es mantinguin aquestes incidències de contagis, tots quatre experts advoquen per recuperar l’obligatorietat de la mascareta a tothora. “És millor fer de més”, recomana Horcajada. “De fet, ja tornem a anar tard“, puntualitza Joan Caylà.

La necessitat d’una comunicació més òptima

Un altre joc d’equilibris és el que regula la responsabilitat d’aquesta onada entre els diferents agents socials. El ball de culpes entre les decisions del govern i el comportament individual, especialment entre la joventut, ha deixat clara la manca d’un relat dominant amb certeses. Durant bona part de les últimes setmanes la ciutadania no entenia perquè, mentre altres països tenien xifres baixes, Catalunya disparava els seus contagis. O perquè es prenen unes mesures i no unes altres. “Ens centrem molt en la part epidemiològica i sanitària, com és normal, però la comunicació és essencial. I això no ha funcionat com ho hauria d’haver fet en un moment de crisi. Especialment en països democràtics i mediterranis, on la gent té més resistència a obeir recomanacions, s’ha d’invertir més temps i esforços a comunicar-ho tot bé“, apunta el professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

Macip assegura que les contradiccions a l’interior del mateix Govern o els canvis d’opinió sense explicar a la ciutadania quins criteris ha seguit “generen desconfiança”. Especialment si s’afegeixen aquests comportaments a la fatiga pandèmica després d’un any i mig de convivència amb el coronavirus. “Tampoc no ajuda que tot sempre es doni en tres fases que ho acaben d’embolicar:. Primer els experts fem recomanacions sanitàries. Després, els polítics s’ho pensen un temps, mentre fan tard. I finalment, si prenen alguna mesura, acaba depenent del que marqui la justícia, que tampoc no té un criteri uniforme. Això no facilita la vida a la gent”, menciona Caylà.

El factor territorial

La caiguda de l’estat d’alarma i les últimes mesures del Govern ja han estat abocades a acabar amb l’homogeneïtat de restriccions arreu del territori. Actualment, el toc de queda només està vigent en els municipis amb una situació sanitària preocupant. Les poblacions amb una incidència més gran, però, tenen certes semblances. “Les zones turístiques estan tenint més riscos i això s’està traduint en més contagis”, alerta Salvador Macip. En efecte, aquest divendres, les dades del departament de Salut registraven que les cinc primeres poblacions amb més incidència de contagis acumulada eren Salou, Lloret de Mar, Canet de Mar, Sant Pere de Ribes i Blanes. La sisena és Barcelona.

L’existència de pols de festa o la massificació són aspectes que influeixen amb força i que reforcen la teoria que la pandèmia també s’ha de gestionar amb el mapa al cap, apunten els experts. “Si hi ha més oci nocturn, s’ha de controlar més. I si la regió sanitària de Barcelona registra els nivells més preocupants, s’hi hauran de prendre mesures més dràstiques. El control territorial és clau”, apunta Caylà, qui també va ser portaveu de la Societat Espanyola d’Epidemiologia.

Ara bé, no tot són lliçons. També hi ha línies mestres per protegir-se de cara al futur. Les apleguem en tres eixos.

La basa de la vacunació

Les dades més recents de Salut sobre els ritmes de vacunació apuntaven que més del 52% de la població catalana ja ha rebut la pauta completa, mentre que més del 61% havia rebut almenys una dosi. Aquestes xifres són positives, però, amb l’evidència recent de com de fàcil és encara patir un pic de contagis, es necessita una empenta continuada els pròxims mesos. Preguntats per si hi ha un horitzó clar que pugui donar tranquil·litat a la ciutadania al voltant del coronavirus, tots els experts dediquen un primer minut a subratllar la impossibilitat de fer cap previsió amb aquesta malaltia. Ara bé, tots defensen la vacuna com l’únic camí per frenar-la de la manera més efectiva possible. Des de fa temps s’havia marcat la xifra del 70% de vacunats per tenir el control de la situació epidemiològica en un territori. Però ha anat perdent força. “Hi ha calculs matemàtics que ja ens diuen que no n’hi ha prou amb això”, rebla Juan Pablo Horcajada, de l’Hospital del Mar.

Macip menciona que “l’objectiu que ens doni una certa tranquil·litat s’ha convertit en una idea mòbil, en una línia de meta que va canviant. Abans es parlava del 70% i ara ja veiem que això no arribarà fins al 85% o 90%”. Uns percentatges similars planteja Pere Domingo, que preveu que passi el que passi, hem d’acceptar que seguirant havent-hi “brots en segments de la població no protegits”, ja sigui per falta de vacunació, per edat, perquè les vacunes han fallat o perquè tenen quadres d’immunodepressió. “Amb tot, l’esperança més potent és aconseguir un percentatge de vacunació el més elevat possible”, apunta.

Ara bé, conscient que el món travessa una globalització irremeiable i que aquest virus ja ha demostrat la seva capacitat per mutar i viatjar, el coordinador d’hospitalització covid de l’Hospital de Sant Pau reivindica la necessitat de fer arribar les vacunes a tota la població dels països amb menys recursos. Tant per una qüestió de drets humans com per pura protecció sanitària. “Si nó, tard o d’hora arribarà una variant més competitiva”, resol.

Restriccions més ajustades i més cintura

Els professionals que segueixen de prop l’evolució de la pandèmia no només defensen la necessitat de recuperar la mascareta omnipresent. En situacions com l’actual, Horcajada és partidari d’aplicar “mesures quirúrgiques com un toc de queda com el que començava a les deu, perquè allò es va notar molt”. En definitiva, resumeix que “totes les mesures que vagin encaminades a reduir les interaccions socials” serien “benvingudes”. També Pere Domingo incideix en la petició de més mesures que tinguin com a eix central reduir el contacte entre persones.

Caylà menciona aspectes més concrets, com la necessitat de “reduir aforaments”. A tall d’exemple, esmenta les capacitats permeses del 70% en llocs com “congressos” o “piscines”. “És molt exagerat, és massa alt”, remarca. “Hauríem de ser molt estrictes. No interaccionar amb gent no coneguda. Només amb la nostra bombolla. I si no hi ha més remei, fer-ho amb dos metres de distància com a mínim, i els dos amb mascareta”, manté. Per la seva part, Salvador Macip, reclama un canvi d’enfocament en la gestió de la pandèmia. “S’ha de tenir molta més cintura amb una malaltia tan viva que et posa constantment contra les cordes. S’han de provar mesures, analitzar-les a fons, i si no funcionen, provar-ne altres. Però sempre amb rapidesa. El que no pots fer és prendre accions quan ja tens el pic descontrolat”, apunta.

La inversió en personal sanitari

I per últim, una recepta que acostuma a ser infal·lible a l’hora de facilitar la feina del sistema sanitari: posar-hi recursos. “L’atenció primària està desbordada. I ara ho estaran els hospitals”, diu Joan Caylà. Pere Domingo ho confirma amb ressignació. “En una sola nit hem tingut 23 ingressos. Això és insuportable”. Per tot plegat, l’excap del servei d’epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona ho té clar: “Hi ha metges que s’han infectat per la covid. D’altres estan de vacances, com és normal després de la temporada que arrosseguen. Hauríem d’incorporar més personal sanitari. On? En atenció primària, salut pública i rastreig de contactes. Potser teníem un número adequat de treballadors fent seguiment quan hi havia pocs contactes, però ara, amb aquestes xifres, cal molta més informació”.

Comentaris

    Raül 25/07/2021 5:09 pm
    Una obligació inútil materialment com portar la mascareta pel carrer o formació, aquest és el dilema. La resposta que es dona està clara, tractar al ciutadà d'imbecil e interferir en les seves llibertats. Patètic!

Nou comentari