Amb el degoteig de turistes estrangers que tornen a la ciutat, els carrers del voltant de la plaça de Catalunya van recuperant el color i la vida que els va robar el coronavirus. Especialment, la Rambla de Barcelona recupera aquell bullici que li era tan característic.
Però mentre els turistes descobreixen la ciutat, els veïns més longeus de la Rambla pateixen per por al contagi de la Covid-19. Torna el turisme i ho celebren, però també estan en alerta per a la seva salut. “M’agrada que torni el turisme, però començo a tenir por. La Rambla no té el mateix turisme que hi havia abans,però ja comença a estar ple i tinc por de contagiar-me per segona vegada”, explica en Rafael Auguets. Té 85 anys i va sobreviure a la Covid-19 després d’estar un mes sencer a l’UCI i quatre més ingressat a l’hospital. Auguets comenta que passeja cada dia des de fa més de 50 anys per la Rambla i que quan estava ingressat ho trobava molt a faltar. “És el meu dia a dia”.
La major part dels veïns de la tercera edat de la Rambla de Barcelona passegen per la plaça de Catalunya i s’asseuen als pocs bancs que queden mentre observen el tràfec de barcelonins que van a treballar o passejar, i des de fa poc, tornen a veure turistes amunt i avall. Amb la pandèmia, molts dels bacns de la Rambla van desaparèixer, i ara, amb la represa, molts avis no tenen on seure. I si li sumem l’aglomeració de turistes, molts d’ells prefereixen quedar-se a casa o sortir menys freqüentment a passejar. “No estan tenint en compte les persones de la tercera edat, als avis ens han deixat bastant abandonats i a més hem de gestionar la por de contagiar-me davant de l’augment de turistes”, relata en Manuel Ibañez, veí de la Rambla.
Té 93 anys i no ha patit el coronavirus, però admet que viu amb por. Des de la seva arribada a Barcelona fa 70 anys, Ibañez ha passejat cada dia per la Rambla i explica entre llàgrimes que durant el coronavirus es va haver de protegir molt. Els seus fills i els seus néts tenien molta por que es contagiés. Assegura que sempre ha pres les mesures preventives dictades per les administracions, però reivindica que ara que comença una nova normalitat i que es pot sortir al carrer, “només es veuen turistes i no gent gran barcelonina, que té por”.
I lamenta que “no hi hagi prou llocs per seure”, motiu pel qual surt menys a passejar que abans de la pandèmia: “Amb la meva edat no aguanto el ritme d’una persona jove. Calen més bancs a la Rambla de Barcelona, està clar que no han pensat en la gent gran i sí en el turisme. Abans del coronavirus hi havia molta gent de la tercera edat passejant per la Rambla, però això s’ha reduït i l’Ajuntament no fa res per ajudar a que els més grans recuperem la vida que teníem abans. És tan senzill com tornar a posar bancs”, conclou Ibañez.
La Montserrat Calvo, veïna també de la Rambla de Barcelona, també considera que aquesta pèrdua de bancs i cadires ha suposat un problema per al veïnat, però que no només hi ha veïns que passegen menys per la falta de bancs o per l’augment de turistes, sinó que ja no queden gairebé habitants de la tercera edat a la Rambla perquè han mort durant la pandèmia o bé es troben a la residència. “Quedem pocs i els que quedem ens hem de protegir, molta gent gran de la Rambla ha mort. Al principi va ser molt dolorós perquè molts d’ells els coneixíem, d’altres en canvi sabem que han anat a parar a residències perquè vivien sols i ja no poden aguantar el ritme. Els que quedem a la Rambla ens hem de protegir, i molt més ara que està tornant el turisme”, diu Calvo.
La mascareta i el gel hidroalcohòlic són elements molt importants des de l’arribada de la pandèmia i els veïns de la tercera edat de la Rambla ho tenen molt clar. Molts d’ells argumenten que tenen pànic a endinsar-se al rovell de l’ou de la plaça de Catalunya per les aglomeracions que comencen a formar-se, i per aquest motiu prenen mesures preventives en tot moment. “A l’hora d’entrar a una botiga, a un supermercat o fins i tot quan m’assec en un banc sempre em poso gel hidroalcohòlic. Sí que és veritat que en espais oberts em trec la mascareta, però sempre que no tingui cap persona molt a prop meu”, explica la Montserrat Calvo.
Altres, en canvi, utilitzen més mesures de seguretat a banda de la mascareta i el gel hidroalcohòlic. Un exemple és la Catalina Diosdado, que té por d’entrar en llocs tancats o molt plens de gent i insisteix que el coronavirus és ben present. Diosdado pren totes les mesures de seguretat existents: “Sempre porto la mascareta i el gel hidroalcohòlic a la bossa. També quan vaig al mercat faig servir guants i pel que fa al menjar, tot el que compro ho poso a la pica amb aigua i un raig de lleixiu i rento tot el menjar. Després ho torno a rentar només amb aigua i ho deixo a sobre d’un drap. Però tot, les verdures, la fruita, les caixes de llet…”.
I és que Diosdado té un cubell a l’entrada de la seva casa amb aigua i lleixiu perquè així quan entra, tant ella com el seu marit, eliminen tots els microbis possibles, assenyala. Aquesta veïna del carrer del Carme explica que quan venen les seves nétes a casa, ella menja abans de la seva arribada i des que entren per la porta fins que se’n van no es treu la mascareta en cap moment: “Encara tenim el coronavirus aquí, no podem abaixar la guàrdia, s’ha d’anar amb precaució i molt més si ets de la tercera edat o tens qualsevol malaltia”.
Sigui com sigui, la Rambla comença a recuperar els colors prepandèmia. Això sí, de momenet no és aquell indret amable on tots els bancs eren ocupats per avis que observaven tota la ‘fauna’ ramblera mentre prenien el sol.
