Anna Lewandowska, dona del davanter del FC Barcelona Robert Lewandowski, és una reconeguda esportista i empresària polonesa i també és una enamorada de Barcelona, ciutat que, segons diu, li ha canviat la vida. Ara, en una entrevista a Vanitatis, Lewandowska ha parlat de com ha estat la seva adaptació a Barcelona des que va arribar l’estiu del 2022 procedent de Múnic, on la parella va residir durant vuit anys, i ha assegurat que li agrada tot de la capital catalana, però el que més li agrada és posar-se unes malles i que la gent no la jutgi. “La ciutat en general. M’encanta passejar, la platja i l’ambient relaxat. Aquí ningú no et jutja per com vas vestit. Vaig amb malles tot el dia. A més, he començat a ballar i m’encanta”, assegura.
L’empresària assegura que li encanta viure a Barcelona, on ha conegut “gent meravellosa i tinc un gran equip de treball”. Vivim a prop de la platja i passo molt de temps a la ciutat per feina”, explica del seu estil de vida i del gimnàs que acaba d’obrir enfocat a Pilates, Trib3, ball i cura holístic. “Estic encantada”, assegura, i remarca que és “un projecte en què he participat fins a l’interiorisme”. A més, la dona del davanter polonès diu que l’objectiu de la parella és quedar-se a Barcelona, i “obrir més centres a Madrid i Barcelona”. “És una vida molt satisfactòria i ens estem fent una casa”, subratlla.
Barcelona, una dinàmica molt “diferent” de Múnic
Lewandowska mira enrere i subratlla que els vuit anys a Múnic van viure una “etapa molt important” de les seves vides perquè van néixer les seves filles, i a més van passar allà la pandèmia i van haver d’enfrontar “moments de salut difícils”, però remarca que el somnbi del seu marit era jugar a LaLiga. Una de les diferències que més ha notat des de la seva arribada a Barcelona és que la vida dels futbolistes i les seves famílies és més discreta i més integrada a la societat que a altres ciutats. “A Munic, per exemple, la nostra rutina era molt estructurada: Robert entrenaria, les nenes a la guarderia i jo treballava”.
“No tenia gaires amics, ja que la majoria eren estrangers”, afegeix, i assegura que a Barcelona “és diferent”. “Em recorda la meva etapa al karate, perquè em sento més lliure”, diu, i apunta que “aquí tinc distància dels mitjans polonesos i em puc concentrar en els meus objectius”. “Viatjo molt per als meus esdeveniments i projectes, cosa que em manté motivada”, conclou. Tot i això, admet que “a vegades” troba a faltar a la seva família i amics, però afirma que estan “molt connectats” i es veuen “amb freqüència”.
