Unes 800 persones, segons la Guàrdia Urbana, han participat aquest dissabte a la tarda en la manifestació ‘Tenim història, tenim futur” convocada a Barcelona en defensa de l’alliberament i els drets del col·lectiu LGTBI en motiu de la proximitat del dia de l’Orgull.
Contra el capitalisme rosa que xucla les reivindicacions dels col·lectius LGTBI i a favor de la Revolta d’Stonewall, quan la comunitat trans i homosexual estatunidenca va engegar un esclat contra la policia. Així es defineix de manera hegemònica la manifestació prèvia al dia de l’Orgull –demà. Una marxa que aplega moviments socials i polítics d’esquerres, que ha començat a la plaça Universitat i que té previst acabar a la plaça Sant Jaume, amb diversos parlaments. Les protestes socials suren de la mà de la reivindicació dels drets de la comunitat LGTBI i els crits en la manifestació apunten directament contra les celebracions que han evitat això, darrerament.
Ho demostren càntics com “passa de l’Orgull” o “el primer Orgull va ser un aldarull” –en record d’Stonewall. De fet, les referències al propi moviment han estat una constant. Diferents pancartes apuntaven, per exemple, a arraconar les denominades “TERF”, que són aquelles persones que es consideren feministes i que defensen apartar el col·lectiu trans de les seves reivindicacions.
Alhora, però, l’eix social també està molt present. No és estrany que la lluita per la diada alternativa de l’Orgull hagi sumat col·lectius com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), les Kellys o el Sindicat de Llogateres. També s’han trobat cartells picant l’ullet a altres lluites en plena vigència, com la del missatge: “LGTBI support Nissan Workers”.
En declaracions a la premsa abans de la marxa, els col·lectius convocants han cridat a buscar unitat en “totes les lluites, no sols les que siguin LGTBI”. El manifest redactat en aquesta línia, de fet, inclou unes 60 adhesions. I per reflectir aquesta diversitat, s’ha organitzat la concentració en sis blocs –un per cada color de la bandera LGTBI–: Feminisme i LGBTI; antiracisme; treball i serveis públics; habitatge; joves, i ecologisme.
“És entendre la lluita des d’un punt de vista que cap col·lectiu es pot quedar enrere, ha explicat el portaveu de l’associació Poca Vergüenza Alfredo Mendoza.
En el mateix sentit, els organitzadors s’han desvinculat del ‘Pride! BCN 2020’ perquè consideren que és una festa on companyies privades obtenen beneficis arran de la lluita LGBTI però, en canvi, es “desentenen” de les principals reivindicacions del moviment. “No és un orgull, és una vergonya”, ha assegurat la membre de la Crida LGBTI, Daniela Lima Guerra.
“Les desviades” que estenen la mà
En ocasió de l’Orgull 2020, els organitzadors de la marxa d’aquest dissabte han llançat un manifest contra el “capitalisme que explota, gentrifica, desnona i deporta”, enfront del que proposen lluitar amb unitat pels drets de tots els col·lectius.
“Les desviades tendim la mà a la resta de la classe treballadora perquè només hi ha alliberament si unim els colors de totes les lluites”, per a construir una societat més lliure i igualitària, sosté el manifest.
Entre altres, s’ha adherit Barcelona en Comú, Badalona en Comú, la CUP, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), la Platafroma 3 d’Octubre, Fridays per Future Barcelona, Riders x Drets, el SEPC, Arran o Poble Lliure.
