“Homenaje permanente a Albert Bernis i comas (sic) por si (sic) actuación digna y Valiente. Barcelona 4 de abril de 1928”. Fins aquí, i sense valorar la falta de competència ortogràfica, aquesta llegenda passaria desapercebuda sota un dels quadres que l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) té exposats en una de les seves sales nobles. El quadre, anònim i de finals del segle XIX, és un oli sobre tela titulat Andròmeda alliberada del monstre marí, que els advocats barcelonins van regalar a Albert Bernis i Comas l’abril de 1928 en agraïment a la seva resistència a la intrusió de la dictadura de Primo de Rivera en els afers del Col·legi.
Bernis, com molts altres col·legiats, defensava la independència professional de les seves accions, a més d’emprar la llengua catalana. Tot plegat havia provocat que el 1926 la dictadura de Primo de Rivera hagués decidit prendre el control del Col·legi per posar fi a allò que considerava ‘resistència passiva’ al seu govern. Es publicava una reial ordre que destituïa la Junta de Govern del Col·legi de Barcelona: “Que sean separados de sus cargos, cesando inmediatamente en ellos cuantos integran la Junta de Gobierno del iltre. Colegio de Abogados deBarcelona y por el ministro de gracia y justicia sean designados, con toda urgencia, los abogados que han de substituir a los que cesan …”. S’obligava a formar una nova junta en la qual Albert Bernis, que la dictadura devia considerar afí, havia de ser el número dos del degà. Certament, no era catalanista, però s’hi va negar. Va ser condemnat amb inhabilitació de l’exercici de la professió i a dos mesos d’arrest. Tres anys després va ser indultat, i el 1930 es restituïa la Junta del Col·legi anterior, amb Bernis de vicedegà.
Com dèiem, res anormal en aquesta inscripció. Si no fos, és clar, perquè aquest text ha aparegut com un bolet de la nit al dia i ocupant el lloc d’una placa commemorativa en català que, a proposta de la comissió de Memòria de l’ICAB, va instal·lar la junta de govern de l’anterior degà, Oriol Rusca. En un acte solemne el 10 de desembre del 2013 i en presència de la premsa, el quadre va ser rescatat de l’oblit –ni tan sols estava exposat- i per situar-lo en un lloc preferent a la sala Duran i Bas.
A la placa s’hi podia llegir aquest text: “Aquest quadre va ser regalat a Albert Bernis i Comas en negar-se a acceptar el càrrec de diputat Primer de la Junta del col·legi designada per reial ordre pel dictador Primo de Ribera el 1926 presidida pel degà Exm Sr, Joaquin Dualde, en ser destituïda la junta del degà Exm. Sr. Raimon d’Abadal per negar-se a acceptar la imposició de la llengua castellana a totes les actuacions col·legials. Es va negar per ser contrari als estatuts i a la independència del col·legi. Per aquest motiu va ser suspès de l’exercici durant tres anys i condemnat a dos mesos d’arrest per desobediència. Seria elegit democràticament Diputat Primer en la primera elecció de renovació de Junta, després de ser restituïda la Junta del Degà Excm. Sr. Ramon d’Abadal.”
I on va aparèixer aquesta placa? Tal i com ha denunciat a El Món un col·legiat de l’ICAB, “a les escombraries del Col·legi”. Ell mateix la va trobar “per casualitat”, el passat 15 de febrer, en adonar-se que havia desaparegut del quadre. I va poder fotografiar la nova placa instal·lada en el seu lloc, en castellà i amb faltes d’ortografia. Aquest col·legiat considera que “la intenció de qui va posar la placa en castellà i va treure l’original és “amagar la història del quadre i del company inhabilitat per defensar l’ús de la llengua catalana ja als anys 20”. El Món s’ha posat en contacte amb l’ICAB per aclarir què ha passat amb aquesta placa. Fonts del Col·legi consideren que “durant el confinament, aquesta placa devia caure i ningú no se’n va adonar. Va passar desapercebut”. Ara bé, el col·legiat que la va trobar assegura que ja s’havia produït el canvi el 15 de febrer, un mes abans del confinament.
Preguntat per com és possible que la placa en català aparegués en un cubell de les escombraries de l’ICAB –i que un col·legiat va rescatar i guardar–, i que en el seu lloc aparegués una placa en castellà que obvia tota referència a la dictadura de Primo de Rivera i a la figura de l’advocat, com sí que fa la placa original, l’ICAB respon que “la placa en castellà ja no hi és, ningú no sap què ha passat, però el fet és que ara ja hi ha novament la placa en català”, remarquen fonts del Col·legi a aquest diari.
Però tal i com es pot comprovar en les imatges, el text que ha posat la junta de l’ICAB no és el text original del 2013 que va instal·lar l’anterior degà amb la comissió de Memòria. El nou text post-confinament diu només diu: “Aquest quadre va ser reposat el 10 de desembre del 2013 pel degà Exm. senyor Oriol Rusca Nadal en homenatge permanent a Albert Bernis i Comas per la seva actuació digna i coratjosa en defensa de la llibertat d’aquest Col·legi”.
Per tant, el misteri continua. Qui va arrencar la placa en català i en va posar una en castellà, pel que sembla, a corre-cuita? Qui entra en una sala noble de la institució en ple confinament per fer el canvi sense el consentiment de la Junta de l’ICAB? I com ha arribat la placa a les escombraries tota sola, suposant que va caure del quadre i ningú no se’n va adonar?
