El lipedema, la malaltia que es confon amb el sobrepès i afecta moltes dones

Barcelona ha acollit un congrés sobre aquesta malaltia crònica i poc coneguda

No se sap ben bé quantes dones pateixen el lipedema, una malaltia crònica i poc coneguda que la majoria de vegades es confon amb el sobrepès. Les estimacions més conservadores de l’Institut Dra Ana Torres, que aquest dissabte va organitzar el I Simposi Internacional del Lipedema a Barcelona, calcula que entre el 5% i el 10% de les dones té aquesta malaltia.

El congrés era una oportunitat única per intercanviar experiències i aprofundir en el coneixement d’una patologia que no té cura i que, malgrat estar reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és tan desconeguda que el 70% dels metges de l’atenció primària solen errar en el seu diagnòstic.

Dietes infructuoses

L’Institut Dra Ana Torres defineix el lipedema com “una malaltia progressiva del teixit gras que afecta gairebé exclusivament les dones i que es caracteritza per una acumulació de greix als braços i les cames“. Això fa que, per més que es faci dieta i exercici, “les pacients pateixin molta frustració veient que no perden volum”.

Tot i això, el centre considera que “la pitjor conseqüència d’aquesta malaltia és sense dubte el dolor“. Normalment es manifesta durant la pubertat i, tot i que encara no està quina és la seva causa, se sospita que té un component genètic –que afecta el 20% dels casos– i hormonal, ja que s’ha observat “una alteració dels receptors d’estrògens en el teixit gras”.

Signes d’alerta

Segons l’institut, hi ha símptomes que permeten alertar de la possible presència de la malaltia: deformitat simètrica de les extremitats; una desproporció entre el tronc i les extremitats; la falta de resposta a les dietes i l’exercici; dolor; i aranyes vasculars i hematomes, entre altres. Cap d’aquests símptomes afecta els canells o els turmells.

El lipedema es pot tractar amb fisioteràpia, drenatges limfàtics i cirurgia, tot i que els experts asseguren que és molt important diagnosticar bé la malaltia i delimitar-ne el grau d’afectació per triar el millor tractament. Tot i això, la Seguretat Social encara no la reconeix com a malaltia i, per tant, les pacients s’han de tractar a les clíniques privades.

Nou comentari