Una falla recorre Barcelona des del Besòs fins a la Ronda de Sant Antoni, un desnivell recorre la ciutat i n’ha determinat el creixement i desenvolupament urbanístic. Es tracta del graó barceloní, un accident topogràfic que divideix la capital catalana en dos plans i que deixa desnivells de tres a deu metres d’alçada.
Es pot observar en diversos indrets de la ciutat com a la Plaça Universitat o Urquinaona, Trafalgar, l’Arc de Triomf, al Clot, la Sagrera o la Trinitat. Un dels llocs on potser es pot veure millor és al carrer de Ribes, a la cantonada amb el carrer de Nàpols, enfront de l’Estació del Nord. En aquest indret la vorera nord està clarament més elevada que la sud, i el desnivell se salva amb unes escales.
Dos nivells, dues Barcelones
Aquest accident geogràfic és ni més ni menys que una falla que divideix la ciutat en dos plans, el pla alt de Barcelona i el pla baix. I aquesta divisió ha determinat la vida i desenvolupament de la ciutat. Això s’explica perquè el pla alt és, topogràficament parlant, molt més llis i suau, elevat sobre el nivell del mar. En canvi, el pla baix coincideix amb el delta del riu Besòs i, per tant, era una zona de platges, sorrals i aiguamolls, insalubre, poc convenient per a l’edificació. Així, el pla baix, que ha crescut a mesura que el Besòs ha anat aportant sediments, ha estat ocupat posteriorment. Només cal veure que al pla alt s’hi va aixecar l’Eixample i quan ja va estar tot urbanitzat, les fàbriques es van construir al pla baix.
I aquest tall va dividir Barcelona en una zona rica i una zona pobra indubtablement, allà on hi havia l’Eixample i la zona del delta del Besòs. Necessàriament, l’urbanisme es va adaptar a aquest desnivell. Així per exemple, el sector nord de la muralla medieval es va construir resseguint el caire de la cinglera, raó per la qual en aquesta zona del nucli antic presenta un traçat en forma de ema característic.
On es pot observar aquest graó
Tot i que avui dia el graó ha quedat molt integrat en la trama urbana i està més aviat desdibuixat, encara es pot observar en molts indrets de la ciutat. Un clar exemple és el pont de Marina. Precisament en aquest indret el salt és tan considerable que es va considerar que era un bon lloc per a instal·lar-hi les vies del ferrocarril que va a Granollers. I de fet en la part superior del graó en aquest indret és per on passava el rec Comtal, que duia aigua del riu cap a la ciutat.
Gràcies a la diferència d’alçada i el desnivell, l’aigua fluïa fins al peu del graó i movia els molins que hi havia al Poblenou. Un altre lloc on el graó encara és força evident és al claustre de l’església de Sant Anna i fins i tot, ja molt esmorteït, observant el desnivell entre els carrers de Tallers i Pelai.
Un altre indret on es pot veure la gran diferència d’alçada entre els dos plans és al passatge de les Manufactures, on trenta graons entre el carrer de Trafalgar i Sant Pere Més Alt connecten els dos plans en què està dividida Barcelona.
3 
