L’incompliment de les recomanacions internacionals en contaminació atmosfèrica, soroll, calor i accés a espais verds s’associa amb més de 1.000 morts cada any a Barcelona, el 7,1% de la mortalitat prematura. Així ho mostra un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que analitza la mortalitat prematura i la distribució per nivells socioeconòmics de múltiples exposicions ambientals relacionades amb la planificació urbana i del transport a la capital catalana i a Madrid. En el cas d’aquesta ciutat, l’incompliment s’associa a més de 900 morts cada any, el 3,4% de la mortalitat prematura.

La mortalitat és més alta en els barris més desfavorits de Barcelona, però no segueix un patró homogeni a Madrid.L’estudi, publicat a la revista ‘Environmental Research’, va proposar-se calcular l’impacte de l’incompliment de les recomanacions internacionals en contaminació atmosfèrica –partícules fines (PM2,5) i diòxid de nitrogen (NO2)–, calor, soroll de trànsit i falta d’espais verds en els residents de més de 20 anys de Barcelona i Madrid, ciutats amb planificacions urbanes diferents. Mentre que Madrid s’estructura al voltant d’un nucli central on es concentra la major part de l’activitat econòmica, Barcelona, ​​en canvi, es considera una ciutat compacta i amb el pes econòmic dividit en diversos barris.

Grups més vulnerables

La recerca es va realitzar amb un enfocament d’iniquitats ambientals. Tamara Iungman, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi, assenyala que els investigadors es van proposar “identificar els grups de població que estan més exposats i són més vulnerables als efectes de la mala planificació urbana i del transport”. Pel que fa a la metodologia, es va aplicar l’eina ‘Avaluació d’impacte en la salut de la planificació urbana i de transport’ (UTOPHIA, per les sigles en anglès), que ha estat desenvolupada per un equip d’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa. “Comparem els nivells actuals d’exposició amb les recomanacions internacionals i estimem la fracció de morts prematures evitables que es podrien impedir si aconseguíssim assolir aquestes recomanacions”, assenyala Iungman.

L’estudi mostra que l’incompliment de les recomanacions de l’OMS pel que fa a contaminació atmosfèrica, soroll i accés a espais verds, juntament amb l’excés de calor, es relacionen amb 1.037 morts prematures a l’any a Barcelona. La contaminació atmosfèrica per partícules fines és l’exposició que s’associa amb més mortalitat prematura, que suposa 524 morts a l’any (el 48% del total de morts), seguida de la manca d’espais verds (227 morts); l’exposició a soroll de trànsit (124 morts); la calor (112 morts) i, finalment, l’exposició a NO2 (12 morts).

Pel que fa a Madrid, el total de morts atribuïbles a l’incompliment de les recomanacions internacionals és de 902. La manca d’espais verds és l’exposició que es vincula amb més mortalitat prematura (337 morts a l’any), seguida de l’excés de calor (244 morts); l’exposició a la contaminació atmosfèrica per NO2 (207 morts) i per PM2,5 (173 morts) i el soroll (148 morts).

Diferències entre Barcelona i Madrid

Amb una millor planificació urbana i del transport, Barcelona evitaria gairebé el doble de morts que Madrid: 72 enfront de 33 morts per 100.000 habitants. “Aquesta diferència pot explicar-se en part perquè l’evidència científica associa una major mortalitat a l’exposició a PM2,5, que és més elevada a Barcelona; una altra explicació seria la major densitat de trànsit i població de Barcelona, ​​atès que la seva superfície representa una sisena part de la de Madrid”, sospesa Natalie Mueller, investigadora d’ISGlobal i coordinadora de l’estudi.

Barcelona va superar les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de PM2,5 –el màxim és de 10 ug/m3­­­­– amb una mitjana anual de 15 mg/m3­­­­, mentre que els nivells de NO2 sí que es van ajustar als valors recomanats –40 ug/m3–, amb una mitjana anual de 37 mg/m3­­­­. A Madrid, es van excedir els nivells anuals establerts per l’OMS tant de partícules fines –mitja anual d’11 mg/m3­­­­ com de NO2 ­–mitja de 42 mg/m3­­­­­­–.

La principal diferència entre les dues ciutats es produeix en els contaminants de l’aire. Les conclusions mostren majors nivells de partícules fines a Barcelona i de NO2 a Madrid, i una distribució espacial diferent –alts nivells de PM2,5 a tot Barcelona i nivells més alts de diòxid de nitrogen al centre de la capital espanyola–. “Mentre que la principal font d’emissió del NO2 és el trànsit motoritzat local, les partícules fines tenen més capacitat de dispersió i estan associades amb altres fonts de combustió, a més del trànsit. Les grans àrees industrials properes i el port podrien influir en els nivells alts de partícules fines a Barcelona”, destaca Mueller.

Falta d’espais verds

Pel que fa als espais verds, la gran majoria de la població de Madrid i Barcelona ­–un 84% i un 95%, respectivament­­– no té accés a aquests entorns naturals, d’acord amb la recomanació de l’OMS de viure a una distància de 300 metres d’un espai verd de més de mitja hectàrea. La coordinadora de l’estudi assenyala que perquè els espais verds “tinguin beneficis per a la salut, cal considerar no només la disponibilitat a la ciutat, sinó la seva distribució perquè els residents puguin accedir-hi caminant”.

Pel que fa al soroll, el 97% de població de Madrid i el 96% de la de Barcelona estaven exposats a nivells de soroll del trànsit motoritzat superiors a les recomanacions de l’OMS. “Les dues ciutats presenten una càrrega considerable de mortalitat atribuïble al soroll del trànsit, fet que emfatitza la necessitat d’abordar el problema i reduir-lo per millorar la salut de la població”, argumenta la investigadora.

Encara que no existeixen recomanacions específiques per la calor excessiva, a Barcelona, ​​es va calcular la mínima mortalitat en 22,5°C i, a Madrid, a 21,5 °C, i es van estimar els impactes d’una reducció potencial d’un grau. “Les dues ciutats van tenir una taxa de mortalitat atribuïble similar i trobem correlacions entre menys espais verds i majors nivells de calor i soroll”, afegeix Iungman.

Iniquitats ambientals

Els resultats de l’estudi mostren que la mala planificació urbana i del transport a Barcelona es relaciona amb més mortalitat a les zones amb nivells socioeconòmics més baixos, mentre que, a Madrid, la càrrega de mortalitat atribuïble varia segons l’exposició. Tot i que la contaminació atmosfèrica, la manca d’espais verds i l’excés de calor són un problema generalitzat a Barcelona, ​​la mortalitat atribuïble va ser més elevada en les àrees més desfavorides. Així, les poblacions de les zones més desfavorides van tenir una taxa de mortalitat 1,26 vegades més elevada, en comparació amb els grups menys desfavorits.

A Madrid, els veïnats més desfavorits tendien a tenir més exposició a PM2,5 i calor que els barris menys desfavorits, mentre que el NO2 i el soroll van presentar l’associació inversa. Probablement això sigui degut al fet que la població de nivell socioeconòmic més baix resideix en àrees més perifèriques i prop de les àrees industrials, on el cost de vida és més barat –i, per tant, està més exposada a PM2,5 i calor­–, mentre que la població de nivell socioeconòmic mig i mitjà alt resideix al centre urbà de Madrid, amb més trànsit i exposició al NO2 i al soroll del trànsit. Pel que fa als espais verds, la falta d’accés afecta persones de nivell socioeconòmic baix com a mitjà. Ara bé, en termes de mortalitat atribuïble, les persones que vivien a les àrees més desfavorides van ser les que van tenir més impactes adversos en la salut relacionats amb la manca d’espais naturals, probablement a causa de la major vulnerabilitat i un pitjor estat de salut general.

“Aquest treball mostra el gran impacte de les exposicions ambientals en la mortalitat prematura i destaca la importància de dissenyar ciutats tenint en compte els impactes en la salut, valorant les especificitats de cada entorn urbà i prioritzant les poblacions desfavorides”, apunta Mark Nieuwenhuijsen, un dels autors de l’estudi i director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal, que afegeix: “Les avaluacions d’impacte en la salut són una eina poderosa per guiar els decisors polítics cap a una ciutat saludable, sostenible i justa per a tots els seus residents”.

Nou comentari