Port de Barcelona, Guàrdia Civil expert en contraban i fiances, una colla de fidels, matrimonis ben avinguts, venedors xinesos de tabac d’estraperlo i cafeteries de barri i un frànkfurt que ingressen milions d’euros i hipoteques que s’amortitzen més ràpidament en un pim-pam. Tot plegat són els ingredients d’un judici extraordinari que s’iniciarà dilluns a la secció tercera de l’Audiència de Barcelona, i que és previst que s’allargui durant cinc dies.
És el cas Josapan i constitueix una mena d’spin-off, d’un judici anterior, de l’any 2019, que va acabar amb condemnes de conformitat, és a dir, acordades amb el ministeri fiscal per associació il·lícita, furt continuat i agreujat, contraban continuat i falsificació d’efectes timbrats. Cinc processats han de seure a la banqueta dels acusats i s’enfronten a penes de fins a 7 anys i mig de presó i multes de 23 milions d’euros per un delicte de blanqueig de capitals de l’article 302 del Codi Penal. De fet, segons raona la fiscalia de Barcelona, tots van participar en un “elaborat entramat” per blanquejar els extraordinaris ingressos econòmics que els van proporcionar les activitats per les quals van ser condemnats el 2019.
Milions d’euros en ingressos en diverses entitats bancàries, compres d’habitatges, locals i pàrquings, valors borsaris, o aprofitant el sistema de mòduls per pagar a Hisenda com qualsevol autònom. Tot i que van estar anys fent anar una roda curosa per, suposadament, blanquejar els diners aconseguits de la seva activitat delictiva al Port, en un dels escorcolls ordenats en la instrucció encara van arribar a trobar va ser de 5.230.960 euros quan ja havien introduït com a mínim en el mercat gairebé 9,2 milions d’euros.

La mina dels contenidors
L’escrit d’acusació de la fiscalia, al que ha tingut accés El Món, situa l’origen dels fets entre els anys 2009 i 2010, quan un guàrdia civil adscrit i en servei al Port de Barcelona, que ja ha traspassat, i quatre persones relacionades també amb el Port, van “estructurar una organització” per “obtenir beneficis il·lícits”.
Segons relata, la sentència que va condemnar els fets i els actuals acusats, de la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, de 30 de juny de 2019, tots van “orquestrar una trama prèviament dissenyada per, de manera sistemàtica, sostreure mercaderia valuosa dels contenidors que arribaven a Barcelona”.
Fins i tot, es van arribar a professionalitzar tant en les seves tasques que eren contractats per terceres organitzacions per buidar mercaderia de contraban, abans de passar els controls de duanes, que es trobava en contenidors. Per exemple, van tenir una beneficiosa línia de treball amb el tabac de contraban que, recollien abans dels controls i es posava al mercat negre o s’enviava a altres països.
Una operativa professional
Aquest grup, liderat pel guàrdia civil, rebia “normalment de contactes xinesos o per testaferros d’altres organitzacions”, informació concreta de contenidors que requerien els serveis del clan. O bé, per manllevar les mercaderies que hi havia dins abans d’una revisió aduanera, o bé, perquè la càrrega que transportava era molt valuosa i podia reportar força beneficis en la seva venda al mercat negre. El sergent de la guàrdia civil informava del dia que arribaria el contenidor i si estava previst o no el seu control de duanes. Una informació privilegiada que permetia als membres de l’organització preparar el pla d’actuació més eficaç.
El contenidor sortia per la “zona de buits”, amb la connivència del cos de vigilància de la Guàrdia Civil, i es portava a alguna de les naus preparades per fer els buidatges. En aquestes instal·lacions s’obria el contenidor “s’extreia o s’apropiaven de la mercaderia” i es reomplia el contenidor amb altres materials de pes similar, com ara cadires o taules, que venien amb el suport dels albarans de transport dels camions. També s’omplien els contenidors amb aigua i sorra quan l’única tasca era apropiar-se del contingut que es considerava “valuós” i que no venia ordenat per cap “client” estranger. El contenidor després retornava a la zona del TERCAT, és a dir, la terminal d’emmagatzematge i càrrega.

Què fer amb els diners?
La investigació del cas, profusa i molt detallada, va portar a una segona derivada després que els acusats es conformessin amb la pena pactada amb la fiscalia per contraban, furt, falsificació i organització criminal. En detall, què fer i on va anar a parar la gran quantitat de diners que va ingressar aquesta quadrilla en els seus temps dels bons negocis? Els membres del Cos de Vigilància Duanera, amb l’ajuda de l’oficina del Jutjat d’Instrucció número dos de Barcelona, van poder seguir el rastre i la traçabilitat de l’activitat econòmica i financera dels acusats.
Un veritable curs d’enginyeria financera basada en el que l’argot es coneix com a “capitalisme popular”. A més, el grup va anar perfeccionant la seva tècnica per blanquejar els virtuals milions que haurien aconseguit amb la seva activitat al Port. Segons el sumari del cas, es poden distingir dues etapes en el blanqueig que va arribar a relligar des de negocis d’hostaleria, falsos préstecs, inversions bursàries o vendes i compres en efectiu. Tot entre l’any 2010 fins al 2020.
En primer terme, arrendar una cafeteria a Barcelona, tot i que la titular del negoci és perruquera, i donar-la d’alta en el sistema de mòduls, és a dir, un sistema que permet pagar de manera lineal un càlcul fix d’IRPF i IVA, d’acord amb una estimació objectiva. Per tant, fent veure que eren ingressos de la cafeteria van ingressar en nou anys, en un compte corrent, fins a 1.682.616 euros en efectiu en petites imposicions. A més, pagaven també van pagar en efectiu fins a 337.000 euros a “proveïdors” de la cafeteria. A tot això cal afegir una compra d’un habitatge de 480.000 euros amortitzant amb una rapidesa extraordinària la hipoteca i pagant en efectiu bona part de l’immoble.
Més sofisticació
Però encara tenien més diners, hipotèticament, i sempre segons el relat de la investigació, per blanquejar. D’aquí que obrissin un altre negoci d’hostaleria, en aquest cas un Frankfurt, i posteriorment l’empresa Josapan, que servia d’entitat mare per fer negocis que suposadament reportaven diners en efectiu que ingressaven en comptes corrents normals. Fins i tot, els investigadors sospiten que amb els diners obtinguts de la seva activitat delinqüencial al Port van pagar les indemnitzacions de cent mil euros ordenades per l’Audiència de Barcelona arran de la condemna.
A partir d’aquí comencen a crear una xarxa de comptes corrents on van ingressant quantitats de diners en efectiu que, en principi, provenien de l’activitat dels negocis de restauració, de suposades vendes o de retorns de préstecs a coneguts, com ara un crèdit de 30.000 euros al seu gestor. En definitiva, per a la fiscalia, totes les actuacions integraven un “pla criminal” per introduir “en el mercat econòmic” els diners obtinguts en les seves malifetes al Port. En total, la fiscalia calcula que haurien blanquejat “com a mínim” fins a 9.196.859 euros. Tot i això, en els escorcolls als domicilis encara van ser confiscats 5.230.960 euros, en bitllets de 50, 100 i 200 euros en maletes i caixes fortes, rellotges de luxe, escriptures de diverses propietats immobiliàries, certificats d’assegurances de vida, rellotges d’alta gama.
