El 20% de les desaparicions que investiguen els Mossos es produeixen a Barcelona

Durant el 2021 la policia catalana ha tramitat i investigat 274 denúncies. El 98,9% dels casos s'acaben resolent amb diversos finals

El 98,9% dels casos de persones desaparegudes a Catalunya acaben essent resolts, en un percentatge molt elevat, perquè els desapareguts són trobats per la policia o perquè tornen voluntàriament a casa. També hi ha finals tràgics causats per un suïcidi, un assassinat o una mort accidental. I l’1% restant, “no vol dir que se’ls hagi empassat la terra, poden donar-se casos com per exemple que un tripulant d’un vaixell siri que hagi baixa i no vulgui tornar perquè vol fugir del seu país. Es posa la denúncia, perquè aquella persona ha desaparegut, però no sabrem mai on és. Per tant, l’1% de casos no resolts és molt relatiu”, explica la caporala Laura Villanueva, responsable de l’Oficina d’Atenció a Famílies de Persones Desaparegudes dels Mossos d’Esquadra.

La policia catalana ha comptabilitzat un total de 274 denúncies per desaparició entre el gener i el maig del 2021 a la regió policial metropolitana de Barcelona, una xifra que, com explica Villanueva al TOT Barcelona, “presenta encara un efecte pandèmia però apunta que es mantindrà dins de la mitjana d’altres anys. El 2020, amb les restriccions de mobilitat i el confinament, el nombre de denúncies es va reduir un 35% a Barcelona respecte al 2019, passant de 804 a 520”. Aquestes 274 denúncies representen el 20% del total de Catalunya, que en comptabilitza 1.262.

Denunciar de seguida per engegar la maquinària policial

La caporala insisteix que “és un fals mite que calgui deixar passar 24h per si la persona torna abans de denuncia. Els preguem que si detecten un comportament no habitual en un familiar, que vinguin a qualsevol comissaria, perquè aquestes 24h poden ser vitals”. Un cop es presenta una denúncia, un equip especialitzat de Mossos “recullen la informació i valoren i analitzen de forma individual el cas, de manera que la nostra operativa s’adapta a les característiques de la desaparició. Realment, cada cas és un món i requereix diferents estratègies per a una localització eficaç”, relata Laura Villanueva. De fet, les primeres gestions urgents les fa la comissaria comprovant bases de dades d’hotels, accidents i hospitals.

Els Mossos d’Esquadra van demanar ajuda a la ciutadania per intentar localitzar una noia desapareguda

Amb aquest primer tauler de joc, la policia determina els següents passos si la persona no és localitzada, això sí, sense que hi hagi cap data límit per trobar la persona abans d’abandonar el cas: “Mai tanquem un cas, pot quedar en stand by, però la unitat d’investigació sempre té aquell cas assignat i anem informant els familiars tant si tenim novetats com si no. I naturalment, estem sempre amatents a coses que puguin passar que ens donin pistes. No deixem que un cas quedi en l’oblit”, explica Villanueva. Ara bé, no és possible comptabilitzar quantes persones desaparegudes hi ha realment a tot el país o a Barcelona, perquè els Mossos només disposen de la informació quan hi ha una denúncia posada al cos de policia catalana.

Una oficina de suport emocional a les famílies

El cos de Mossos disposa de l’Oficina d’Atenció a Famílies de Persones Desaparegudes, que atén els familiars sempre: “Quan poses denúncia per desaparició tens una unitat d’investigació a la teva disposició, però la nostra oficina està pensada per donar assistència i ser un punt de referència per a les famílies tant des del punt de vista d’informació com afectiu i emocional. Els orientem en la presa de decisions i ens convertim en un punt de referència, tant fins que localitzem la persona com si no la localitzem”, explica la caporala Villanueva, que remarca que si els agents detecten que una família té necessitats específiques, com ara de psicologia, els mateixos Mossos els deriven al servei corresponent.

Marxar voluntàriament és una desaparició?

En algunes ocasions, la persona que desapareix no vol ser localitzada. Començar una nova vida, fugir d’alguna obligació, o suïcidar-se.  Però en tot cas, els Mossos actuen de la mateixa manera fins a localitzar la persona i confirmar que, efectivament, no vol ser localitzada, i si hi ha indicis de voler posar fi a la seva vida, tractar d’evitar-ho. “Sempre hem determinar la causa de la desaparició i la urgència a localitzar-lo. No és el mateix un noi de 18 anys que marxa perquè vol fer la seva vida que si deixa una nota dient que vol suïcidar-se. Les 24 primeres hores en el primer cas són relatives, però en el segon són vitals. Ara bé, això no treu que un cas de desaparició ens ocupi igual tots els esforços perquè els pares pateixen, per això no ens agrada classificar. Sempre es fan gestions perquè la finalitat és localitzar la persona i que ens expliqui la causa. Si és voluntari, doncs ja no hi intervenim”, conclou la caporala en conversa amb el TOT Barcelona.

Compte amb difondre la desaparició a les xarxes

Finalment, els Mossos d’Esquadra aconsellen esperar abans de llançar a les xarxes socials una crida per localitzar una persona desapareguda. “Abans que parlin amb nosaltres, perquè si no, perdem el control de la informació i tenim sorpreses. Malauradament hi ha gent que s’aprofita de la vulnerabilitat de les persones i empitjoren el seu estat emocional”, diu Villanueva, que aconsella esperar a “una valoració professional del cas”, perquè “circularà informació a les xarxes que pot ser real però també falsa”. De fet, des dels comptes oficials de la policia catalana es fa difusió de les desaparicions quan es considera que la col·laboració ciutadana pot ajudar a resoldre un cas.

Nou comentari