El 3 de desembre del 2024 marca una data clau per a la Llei de l’amiant. L’executiu de Salvador Illa recuperava aleshores la iniciativa impulsada sota el mandat de Pere Aragonès i l’aprovava amb l’objectiu d’accelerar l’elaboració d’un reglament per erradicar aquesta substància potencialment cancerígena del territori català abans del 2032. La pressió d’entitats com l’agrupació de jubilats de Macosa-Alstom o la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) aconseguia el compromís pràcticament unànime dels grups polítics per declarar el tràmit d’urgència per a la normativa, escurçant el seu recorregut legal gairebé a la meitat perquè pogués estar enllestida abans d’acabar el 2025. “Estem contents d’haver arribat fins aquí, però volem que es faci amb la màxima agilitat possible. Ara que hem posat el tema sobre la taula, no podem deixar que en baixi”, apunta en declaracions al TOT Barcelona Miguel Moreno, portaveu dels extreballadors de Material i Construcciones S.A. (Macosa) i un dels artífexs de la normativa.
El projecte de nova legislació està seguint el seu curs als despatxos abans de ser refrendat al Parlament, on estarà subjecte a la introducció d’esmenes i modificacions abans de procedir al seu desenvolupament, que podria allargar-se mig any més. A l’espera de la Llei, els treballs no s’aturen a peu de carrer. La setmana passada s’iniciava amb polèmica la retirada de la coberta de l’antiga seu d’El Periódico, que ocupa bona part de l’interior d’illa delimitat pels carrers del Consell de Cent, Bailèn, Aragó i el passeig de Sant Joan. L’historial recent de llançament indiscriminat de runa sobre la teulada de fibrociment feia preocupar una part dels veïns de la vintena de finques afectades, que han denunciat la mala praxi dels operaris a la direcció general d’Inspecció de Treball de la Generalitat i que ara supervisen qualsevol moviment dels empleats encarregats de l’actuació. En paral·lel, també està previst que arrenqui imminentment la substitució del sostre l’antiga fàbrica d’ascensors Cardellach, de 2.000 metres quadrats i que també s’estén per gairebé la totalitat de l’interior d’illa delimitat pels carrers de Casanova, Villarroel i Sepúlveda i la Gran Via de les Corts Catalanes.
Tanmateix, aquests dos casos no són aïllats. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, almenys quatre teulades d’amiant més estan en procés de retirada o bé el començaran ben aviat en el mateix districte de l’Eixample. Concretament, totes estan ubicades al barri de la Dreta de l’Eixample, on també es troba la vella redacció del diari català. Cap d’elles supera els 1.300 metres quadrats de la d’El Periódico, però sí que oscil·len entre els 1.000 i els 500 metres quadrats de superfície aproximadament. Totes tenen almenys 45 anys, de manera que han esgotat amb escreix la seva vida útil. Pel que fa als propietaris dels terrenys, tres pertanyen a comunitats de veïns, ja que es troben al terrat o al pàrquing de les finques. La quarta correspon a un local comercial, ubicat en dues naus contigües al final d’un passatge, que fins a l’any passat albergava un taller de reparació de cotxes agermanat amb l’asseguradora Mutua Madrileña.
Dos garatges en finques històriques
La primera d’aquestes cobertes ja ha estat completament substituïda i les obres estan a punt de concloure després de dos mesos en marxa. Parlem del cas del sostre de fibrociment que cobria el garatge de la finca del número 153-155 del carrer de Roger de Flor, a escassos 200 metres de l’antiga seu d’El Periódico. La retirada d’aquestes planxes d’amiant ha passat de puntetes, potser precisament perquè els impulsors dels treballs van ser els mateixos veïns. Va ser la comunitat de propietaris la que va decidir que la teulada -de prop de 600 metres quadrats i que ocupa aproximadament la meitat de l’interior d’illa entre els carrers del Consell de Cent, Roger de Flor i d’Aragó i el passeig de Sant Joan- ja havia esgotat la seva vida útil després de ser instal·lada en algun moment entre els anys seixanta i principis dels setanta i que calia canviar-la. Després de prop de dos anys de tràmits, van aconseguir que un proveïdor italià els fabriqués peces d’uralita sense amiant, ja que el consistori els requeria utilitzar un material de les mateixes característiques, i van contractar una empresa especialitzada per fer la reposició.
El canvi de pell sembla que es va fer seguint les mesures de seguretat establertes per normativa, que eren especialment rellevants en aquest cas perquè al mateix interior d’illa hi ha les dependències de l’Hospital HM Nens de Barcelona, a més d’una vintena de finques amb finestres i terrasses amb sortida a aquest espai. Un cop retirades, les planxes es van guardar en contenidors hermètics. No es va col·locar, però, cap mena de bombolla estàtica sobre el sostre durant els treballs, l’única manera de mantenir el risc al mínim en llocs amb mala recirculació d’aire com aquests, segons alerten els especialistes. Els veïns ja han demanat a les autoritats poder acollir-se a una subvenció per recuperar la inversió en aquestes obres i ara estan pendents de la resposta de les administracions.
Un procés semblant és el que hauran de seguir els veïns del número 306 del carrer de la Diputació. En el seu cas, la llicència per retirar la coberta de l’antic pàrquing de la finca està atorgada des del 2024, de manera que ben aviat haurien d’arrencar les tasques per treure-la. Actualment, aquest vell garatge -que ocupa aproximadament una quarta part de l’interior d’illa entre els carrers de la Diputació, del Bruc i de Girona i la Gran Via- ja té una part descoberta, deixant l’espai com una espècie de pati interior. El sostre supervivent es va instal·lar al voltant dels anys cinquanta, de manera que ha esgotat amb escreix la seva vida útil i presenta diversos desperfectes. Té una superfície lleugerament inferior al de l’edifici de Roger de Flor i està envoltat per una quinzena de finques. Fonts municipals confirmen que té des del 2021 un expedient disciplinari obert per manca de manteniment i que ja té aprovats tant el permís d’obres com el pla de treball per a la retirada.
Una joia modernista i uralita en un passatge
Potser el cas més peculiar dels que es troben en marxa en aquests moments és el de la Casa Ibarz Bernat. Aquest edifici modernista construït entre els anys 1901 i 1904 va ser projectat per l’arquitecte Salvador Soteras i Taberner, que va rebre l’encàrrec de l’empresari Miquel Ibarz Bernat, de qui agafa el nom. L’immoble està ubicat al número 248 del carrer de la Diputació, entre la Rambla de Catalunya i el carrer de Balmes, i està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) principalment per les escultures magnífiques inspirades en la mitologia grega que coronen les plantes inferiors de la finca, que també té unes característiques tribunes de fusta i unes estances interiors farcides de fusteria i ferro forjat. A través del visor de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) podem determinar que a partir dels anys vuitanta ja apareix instal·lada al terrat de l’edifici una teulada de fibrociment de dimensions considerables, que ara estaria en tràmit de retirar-se. De fet, ja té el permís d’obres concedit.
L’últim dels casos és el del local comercial que es troba a la part final del passatge dels Caputxins, entre els números 6 i 8. Les dues naus contigües que ocupen aquest espai a la frontera amb la Vila de Gràcia i tancat al públic van acollir fins a l’any passat un taller de reparació de cotxes agermanat amb l’asseguradora Mutua Madrileña. La seva coberta és d’amiant i, al contrari de la Casa Ibarz Bernat, no està ubicat a massa alçària. Amb el mateix visor de l’ICGC podem comprovar que aquesta es va instal·lar abans dels anys setanta, quan bona part de l’illa de cases entre els carrers de Rosselló, Còrsega, Bailèn i Girona on es troba estava coronada per sostres de fibrociment. Actualment, només sobreviuen prop de 500 metres quadrats d’uralita que amb la substitució de la teulada d’aquestes naus quedarà pràcticament erradicada d’aquest extrem de la Dreta de l’Eixample. Fonts municipals apunten que els propietaris tenen obert un expedient disciplinari per manca de manteniment que va desembocar en una multa i que des del 2023 tenen concedida una llicència d’obres majors, que va haver de prorrogar-se a finals del passat mes de febrer després que no fos executada.
Evitar males praxis, en mans de l’administració
La coincidència en el temps de la retirada d’aquestes cobertes ha posat en alerta la FAVB, que ha detectat un repunt dels casos en els darrers temps, coincidint amb els avenços progressius de la Llei de l’amiant. “N’estan sortint tants que fàcilment se’ns pot acabar desbordant el tema. Hem de garantir que hi hagi els protocols necessaris i es faci un seguiment de les obres“, remarca Joan Maria Soler, un dels portaveus de la Comissió contra l’amiant. “És cert que hi ha una ambient favorable a la retirada, potser perquè se’n parla més, però hem d’aconseguir que es vegi com un delicte fer-ho malament i que es penalitzin les infraccions“, subratlla Moreno. L’objectiu és evitar males praxis com les detectades en el cas de l’antiga seu d’El Periódico, que ha acabat amb una denúncia per un possible delicte contra la salut pública per part de l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample, que també demana en una carta dirigida a l’Ajuntament, el Departament de Treball i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) l’obertura d’un expedient disciplinari als responsables dels treballs.
En aquest sentit, Soler espera arrencar en els pròxims dies al consistori el compromís ferm de reprendre la comissió de treball de l’amiant, que durant el mandat anterior es reunia de forma regular, però que, des de l’arribada de Jaume Collboni a l’alcaldia, no ho ha fet ni un sol cop. A més, consideren que s’hauria de crear una taula específica per a l’erradicació de l’amiant, una proposta que traslladaran al mateix batlle en una reunió que tindrà lloc aquest divendres. “Creiem que és important que hi hagi un posicionament institucional per part de l’Ajuntament a favor de la Llei i també que es formalitzi una taula amb tots els agents implicats per marcar el full de ruta per aconseguir aquest objectiu del 2032″, assenyala.
Cal recordar que una de les grans millores que s’introduiran amb el nou reglament serà la supervisió efectiva dels treballs. La legislació preveu ampliar les inspeccions a les empreses que s’encarreguin de la substitució de fibrociment i també comptarà amb un marc sancionador que -sumat a una major conscienciació ciutadana- hauria de servir per collar aquestes males pràctiques, contemplant multes que van des dels 100 fins als 100.000 euros. Ara bé, fins que aquesta estigui enllestida, entitats com la FAVB o els jubilats de Macosa-Alstom recorden que està en mans de les autoritats controlar aquestes males pràctiques i no confiar en la bona voluntat dels propietaris per dur a terme retirades amb seguretat. “Per ara, la feina dels veïns és importantíssima, però on hem de posar el focus és en l’administració. Amb la legislació vigent, tant l’Ajuntament com la Generalitat tenen marge per actuar, fent un seguiment i garantint que es fa en condicions”, insisteix Moreno.
1 
