“Tractem amb gent molt vulnerable, i ara ens aboquen a una situació de risc de contagiar-los per coronavirus”. És la denúncia d’un membre de l’equip d’educadors socials del centre d’acollida per a menors estrangers sense referents familiars de Mas Pins, a Vallvidrera. Demana mantenir l’anonimat, però és un dels professionals que aquests dies no pot quedar-se confinat. Ha de sortir de casa per anar a treballar. El problema que expressa, però, és que ho fa amb unes condicions que estan molt lluny de ser les apropiades. Especialment ara, que els ha arribat el primer cas de malalt per covid-19 confirmat. No tenen les mascaretes adequades, ni les ulleres, ni les bates.
Aquesta mancança, si bé ha estat generalitzada i afecta altres sectors –fins i tot als hospitals–, és “especialment sagnant amb els treballadors socials”, adverteix el vicepresident del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, Lluís Vila. “Ens està passant amb adolescents, però també amb altres poblacions de risc que tractem, com la tercera edat o les persones amb discapacitats”, adverteix. Els educadors socials presten servei a totes aquelles persones que no poden tancar-se a casa i tenir una vida independent. Però mentre altres oficis i empreses han pres mesures de seguretat dràstiques, la falta de material entre aquest col·lectiu és evident.
Primer cas de coronavirus a Mas Pins
Ho exemplifica el cas que exposen des del centre d’acollida per a menors estrangers de Mas Pins, que depèn de la Generalitat. Segons han confirmat diverses fonts a aquest diari, ahir va arribar un nou resident de 14 anys directe des de l’hospital. Té problemes al cor i per això havia estat ingressat. A més, li havien detectat coronavirus. Tanmateix, quan es va estabilitzar de l’afectació cardíaca, li van donar l’alta. Però no va tornar al centre on s’hi havia estat fins llavors. La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) el va destinar a la residència de Vallvidrera, on hi havia una plaça lliure. Li van habilitar una habitació individual, amb bany propi, perquè quedés aïllat completament com marquen els protocols de la conselleria de Salut.
Tanmateix, el que queda totalment fora de les pràctiques de seguretat és la manera d’interactuar amb aquest adolescent, segons expliquen treballadors del centre. Especialment amb el que es reclama oficialment. La DGAIA ha publicat els darrers dies diversos documents actualitzant les mesures per garantir el benestar dels residents i els professionals durant la crisi del coronavirus. En l’últim d’aquests escrits es cita l’article “Maneig a les residències de casos en investigació, probables o confirmats de la COVID-19”, redactat per la Sub-direcció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública. En aquest document, s’explica que els treballadors que interactuïn amb el malalt “haurien de portar” una “mascareta amb una eficàcia de filtració equivalent a FFP2”, “guants d’un sol ús”, “protecció ocular contra esquitxades” i “bata resistent a líquids o “bata i davantal impermeable”.
Els professionals del centre de Mas Pins, però, asseguren que les úniques mesures que s’han pres a l’hora d’entrar i tractar amb el noi ha estat la protecció d’una mascareta –bàsica, fina i lluny de tenir la filtració FFP2– i uns guants de plàstic. “Concretament, els que hem agafat de la companya de la neteja”, apunten fonts dels educadors socials. “Ni bata, ni protecció ocular”, insisteixen. En canvi, sí que s’insisteix molt als treballadors i als joves i infants a què es rentin sovint les mans amb aigua i sabó.
En un primer moment, només el director i la subdirectora del centre s’ocupaven d’entrar a l’habitació a fer el seguiment de l’adolescent no acompanyat, però amb el pas de les hores hi ha entrat almenys un altre treballador a portar-li el menjar i a ajudar-lo a moure’s. El director i la subdirectora, però, tampoc no tenien ulleres protectores ni bata especial. Respecte a la situació que viuen en aquest centre, fonts del departament d’Afers Socials han expressat que no comenten casos particulars per motius de protecció de dades.
“El que no entenem és, si no hi ha el material per abordar-ho, per què ens porten un cas positiu de coronavirus?”, es pregunten els treballadors d’aquest centre barceloní. La sensació d’inseguretat entre els treballadors és una de les converses recurrents, especialment quan pensen en l’extensió que podrien fer del virus si acabessin contagiats. “Tenim una població de 30 adolescents i més d’una quinzena de treballadors”, comptabilitzen. Per resoldre-ho, acaben explicant que són els mateixos educadors els que, més enllà dels protocols que els arribin, s’organitzen i intenten prendre tantes mesures de prevenció com sigui possible. “Les esperances no són gaire bones perquè estem veient, per contactes amb altres educadors d’altres zones, que pateixen situacions de desbordament similar”, clou un dels treballadors.
Més mascaretes, poca seguretat
Per intentar relativitzar la situació, Lluís Vila destaca “s’estan produint situacions dantesques, però que no són exclusives del sector dels educadors”. A més, comenta que “fa la sensació que s’ha acceptat que hi haurà molts infectats, i que la majoria el passaran”. El problema, però, “és que els educadors treballen amb col·lectius que poden tenir més dificultats si el contrauen i, per tant, les mesures haurien de les més apropiades. Però mai no és així. Els sanitaris treballen per torns, per si uns s’infecten. En canvi, els treballadors socials, no. Perquè això és el que s’ha volgut. És l’efecte d’haver estat sempre els últims de la fila i haver acceptat que és una feina precaritzada”, remata.
De moment, la DGAIA ha fet arribar aquesta mateixa tarda un contingent de mascaretes als treballadors del centre de Mas Pins. No són FFP2, però són un primer pas. Fins avui, només en tenien els membres de la direcció. La sensació que regna entre els educadors, però, és que la mesura continua sent del tot insuficient. No tenen les garanties que demana Salut per actuar, però saben que el que s’espera d’ells: si hi ha una urgència amb el noi de 14 anys durant qualsevol moment de la seva estada al centre, un educador entrarà, amb les mesures que tingui, i l’assistirà. Les conseqüències del gest, però, continuaran sent una incertesa.
