Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
L’educació bilingüe de l’alumnat sord a l’ESO perilla a Barcelona

L’associació Volem Signar i Escoltar i l’Associació de Famílies amb Infants Sords de de Catalunya (APANSCE) han enviat una carta a Mercè Massa, gerent del Consorci d’Educació de Barcelona -amb còpia a la Directora General d’Educació Inclusiva del Departament d’Educació, Laia Asso- per traslladar-li el malestar derivat de la trobada mantinguda el dimecres dia 14 que havia de servir per acostar postures envers l’educació inclusiva dels alumnes sord.

Les dues entitats expliquen que, acompanyats pel president de l’Escola municipal Tres Pins Josep Maria Mateos, la representant a l’AFA de la comissió Institut Escola Tres Pins, Raquel García, secretària d’APANSCE i d’Esperanza Morales, catedràtica en lingüística i experta en bilingüisme de llengües de signes (LS) i llengües orals (LO). Tots volien “mantenir una reunió productiva on poder exposar les nostres preocupacions per la lamentable situació que viu la modalitat educativa bilingüe per a l’alumnat sord de Barcelona”. I, més concretament, explicar-li la proposta d’Institut Escola a Tres Pins “per salvar l’educació bilingüe de l’alumnat sord a l’ESO”.

Recollida de firmes

Volem Signar i Escoltar va iniciar fa poc una recollida de firmes -en porta 1.037 i n’ha d’assolir 1.500- per exigir un institut escola bilingüe -que ensenyi llengua de signes i llengua oral- a l’Escola Tres Pins per al curs 2022-23. Aquesta escola del Poble-sec és l’única de tot Catalunya on els alumnes sords i els oïdors conviuen, interaccionen i aprenen en les dues modalitats lingüístiques però la progressió queda interrompuda aquí atès que cap centre del país ofereix aquest model a l’ESO. Com a conseqüència, les alternatives són matricular-se en un centre d’educació especial o en un institut ordinari i, en aquesta segona opció, confiar que tingui els recursos suficients en forma d’un intèrpret que sigui a l’aula les hores necessàries.

Actualment hi ha 19 nens sords a Tres Pins, escola d’una línia de primer a sisè però “és la primera vegada que no hi ha cap nen o nena sorda a infantil en 30 anys“, lamenta Marian González. A aquest factor se li suma que l’escola bressol municipal Forestier del Poble-sec es postula com el primer centre públic de tot l’Estat espanyol que és bilingüe. Teòricament. “Ho és segons el Departament d’Educació i el Consorci d’Educació de Barcelona però atenent la lògica i les teories científiques, no ho és pas”, recorda la presidenta de Volem Signar i Escoltar. Dels alumnes sords de P2 a la Forestier que el curs vinent faran P3 “sospitem que els enviaran a una altra escola. Mentre considerin que la llengua de signes és el pla B o fins i tot el Z els nens sords continuaran amb la mateixa problemàtica i els drets de les persones totalment vulnerats”.

Diverses normatives en joc

L’article 24 de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides de 2006 estableix que els estats signants han de “facilitar l’aprenentatge de la llengua de signes i la promoció de la identitat lingüística de les persones sordes“. A més, la Llei 17/2010, del 3 de juny, de la Llengua de Signes Catalana reconeix la llibertat de la família a escollir la modalitat educativa exclusivament oral o bilingüe en LSC i LO del territori per als seus fills sords i sordcecs.

La Llei d’educació 12/2009, del 10 de juliol i el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, fan una aposta clara pel concepte d’una escola per a tothom que no exclogui ningú i que garanteixi l’equitat i la igualtat d’oportunitats i d’èxit educatiu.

En la carta enviada a la gerent del Consorci, les dues entitats entenen que des de l’administració hi va haver “joc brut” a la reunió perquè també hi eren presents “sense previ avís” la directora i l’adjunt de direcció del CREDA de Barcelona. És un servei educatiu específic de suport als centres educatius en l’adequació a les necessitats especials de l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació que interfereixen en el seu desenvolupament personal, social i curricular.

Concepcions oposades del bilingüisme

Segons Esperanza Morales, catedràtica de lingüística i experta en bilingüisme, el problema rau en la concepció del bilingüisme atès que “des dels CREDA, en cas d’acceptar la llengua de signes, només la veuen com un mitjà d’accessibilitat cap a la llengua oral” mentre que el projecte de Tres Pins la considera una llengua natural 1 per als seus fills i, al mateix temps, un mitjà per adquirir la llengua oral -català i castellà- com a llengua 2.

Així doncs, Morales pensa que la proposta dels CREDA és “discriminatòria perquè considera el nen sord com algú amb un dèficit al qual cal normalitzar oralment” però el nen sord “té dret a que se li accepti la seva discapacitat sensorial, en igualtat de condicions amb els oïdors”.

Així doncs, la catedràtica recorda que el nen sord té els següents drets: a adquirir una llengua natural des dels 0 anys de manera nativa al mateix temps que la llengua oral tal i com fan els oïdors, “perquè només així podrem aturar els casos de privació lingüística”; a tenir mestres sords nadius des de l’educació infantil i a ser en una aula amb companys sords perquè s’hi pugin desenvolupar socialment de manera completa; a tenir companys oïdors i per això defensa l’educació compartida bilingüe, és a dir, un bilingüisme basat en el fet que a la mateixa aula hi hagi alumnes sords i oïdors i dues mestres, una que parli i una altra que signi. “És un requisit que tampoc existeix a Tres Pins perquè aquest model, que fa anys era l’enveja d’altres comunitats autònomes, s’ha anat desmantellant i està morint”.

Necessitat de diàleg

Morales reclama que l’administració es posi a negociar amb les famílies en comptes de decidir per elles. En aquest sentit, l’article 74.2 de la LOMLOE estableix que “la identificació i valoració de les necessitats educatives d’aquest alumnat -en referència al que presenta necessitats educatives especials- es farà per personal amb la qualificació adequada i en els termes que determinin les administracions educatives. En aquest procés seran preceptivament escoltats i informats els pares, mares o tutors legals de l’alumnat”.

Marian González resumeix la reunió com a “maltractament institucional” i retreu a Mercè Massa un seguit d’afirmacions emeses durant la trobada: el fet que atribuís als professionals del CREDA la decisió sobre l’orientació als infants sords cap al tipus d’escolarització més oportú atenent les seves característiques; que el Decret d’Inclusió no permet la segregació de l’alumnat; que les famílies no poden dir si els agraden els centres educatius per als seus fills/es; que no faran institut escola a Tres Pins i és de justícia que els infants sords tinguin modalitat educativa bilingüe a l’ESO “però ja ens diran on i com” i que abans de l’inici del període de preinscripció del febrer les famílies rebran la resposta del Consorci respecte la continuïtat del recurs de modalitat bilingüe a l’ESO, en una decisió que serà dels professionals.

La presidenta de Volem Signar i Escoltar sent que la modalitat bilingüe “descafeïnada que tenim se’n va a n’orris i l’administració no vetlla per una educació veritablement inclusiva ni per un desenvolupament integral de la infància sorda”.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Possem-nos les piles a gener 04, 2023 | 22:53
    Possem-nos les piles gener 04, 2023 | 22:53
    Hem de donar més canya al català, no pot ser que passem a una llengua pitjor com el castellà.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa