Fa més d’un any que el Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella, un equipament municipal nou de trinca, està tancat i barrat. Va costar uns 6,7 milions d’euros, es va inaugurar el març del 2022 i va clausurar-se a finals de gener del 2023. El motiu? La presència d’una substància tòxica, formaldehid, vinculada amb els derivats de la fusta de l’immoble. Doncs, 13 mesos després, l’Ajuntament no ha aconseguit eliminar la toxicitat de l’edifici i, per tant, no hi ha una data per a la reobertura. Segons la regidora del districte de Sant Andreu, Marta Villanueva, “els valors de concentració a l’interior continuen sent significativament superiors als que considerem normals a l’exterior. Encara detectem formaldehid a l’interior, i la mesura preventiva que ens toca fer és el tancament”. L’edil d’ERC i presidenta del districte, Rosa Suriñach, reconeix que l’equipament continua “sense un calendari” per tornar a funcionar. L’edifici està situat a la Via Favència amb la carretera de Ribes.
No es pot dir que el govern municipal no estigui fent coses per eliminar la substància tòxica, però ha passat un any i, de moment, no se n’ha sortit. A l’audiència pública de Sant Andreu del 30 de gener, l’últim cop que l’executiu de Jaume Collboni ha donat explicacions, Villanueva va enumerar la llarga llista de tasques fetes, entre les que figuren la revisió de la documentació tècnica del projecte, així com verificar que s’ha complert amb la normativa europea. També s’estan duent a terme mesures correctores, com l’increment de la temperatura i forçar la ventilació per tal d’afavorir l’evaporació del formaldehid; s’han demanat requisits informatius als contractistes, i, el passat gener, es va extraure fusta de l’edifici per analitzar-la i s’està consultant amb experts de fora de l’Ajuntament sobre les mesures correctores a aplicar.
A preguntes del TOT Barcelona, fonts municipals diuen que s’està a l’espera dels resultats de les anàlisis de la fusta i fent tasques de ventilació per fer nous mesuraments. D’altra banda, l’Ajuntament no ha respost el cost de mantenir aquest immoble -de quatre plantes d’uns 500 metres quadrats cadascuna, amb una superfície total construïda de 2.000 m²- tancat duran més d’un any, o si el consistori tenia previst emprendre accions judicials. Fonts tècniques municipals recorden que, en tractar-se d’un edifici nou, hi ha unes garanties, i si hi ha defectes de construcció, l’Ajuntament ha de valorar si pot reclamar una responsabilitat patrimonial. Aquest mitjà també ha demanat al govern de Collboni parlar amb un càrrec polític municipal perquè donés explicacions, sense obtenir resposta.
ERC demana recuperar tots els serveis que es feien
El pròxim dimarts, 12 de març, els republicans porten el tema a la comissió de Drets Socials, Cultura i Esports en format de prec. En conversa amb el TOT Barcelona, i més enllà de l’estat de l’edifici, Suriñach mostra la seva especial “preocupació” pels més de vint serveis que s’oferien a l’equipament, alguns d’ells tan importants com un servei d’acció comunitària, els serveis socials de la franja del Besòs, el punt d’informació i atenció a la dona, el servei de dinamització juvenil, el servei d’atenció a persones immigrants i refugiades o el punt d’atenció del Pla de Barris.
Al llarg d’aquests mesos, el govern de Collboni sempre ha mantingut que els serveis continuaven oberts en altres emplaçaments. A l’audiència pública del gener, Villanueva va insistir en aquesta línia. “Des del principi hem reubicat aquests serveis, alguns al centre cívic. Els serveis continuen funcionant, però no ho fan en les condicions més bones per un tema d’espai”. En opinió d’ERC, ara estan “descentralitzats”, es disposa de menys recursos per fer-los i alguns d’ells són via telefònica, explica Suriñach, per la qual cosa plantegen al govern que “mentre el Centre de Vida Comunitària segueixi tancat, es prenguin les mesures necessàries per garantir la prestació dels serveis en les mateixes condicions i periodicitat, així com recursos humans i espais que es duien a terme abans de la clausura”. La regidora recorda que durant els 10 mesos que l’edifici va funcionar, la demanda d’aquests serveis va ser molt alta i assegura que la reivindicació que planteja el seu partit és la mateixa de la taula veïnal de Trinitat Vella. Els residents, afegeix, tenen localitzats diferents espais al barri on es podrien fer aquests serveis.
Tres casos d’irritacions
La notícia del tancament de l’edifici, dissenyat pel despatx Haz Arquitectura, va ser avançada en primícia pel TOT el 2 d’octubre. En tot moment, l’Ajuntament ha dit que la clausura va ser preventiva i que els nivells de formaldehid sempre havien estat per sota dels estàndards, però, en ser un centre de treball municipal, s’havia optat per mantenir-lo tancat fins que fossin propers a 0. Abans que l’equipament es clausurés, el gener del 2023, tres persones que treballaven al centre van patir irritacions, un dels símptomes que pot produir el contacte amb el formaldehid. En casos de llarga exposició, i quasi sempre vinculada a la manipulació de la substància, pot donar lloc a alguns tipus de càncer.
Crítiques de partits de l’oposició
Des de la tardor del 2023, diferents grups municipals s’han pronunciat sobre aquest cas. Ernest Maragall, ara expresident d’ERC a l’Ajuntament, va titllar el cas de negligència en el procés de construcció. Des de Trias per Barcelona, el regidor Josep Rius va dir que el tancament, que va tenir lloc amb Barcelona en Comú governant el districte de Sant Andreu, i les poques explicacions donades “generava molta desconfiança”. I el president del PP, Daniel Sirera, va denunciar el silenci del PSC i el fet que no s’hagués detectat la substància abans.
El 28 d’octubre de l’any passat, el TOT va desvelar que l’origen de la presència del formaldehid estava vinculada “amb els materials constructius de l’edifici, concretament la fusta, segons la informació de l’empresa constructora”, deia una documentació municipal a la qual va tenir accés aquest mitjà. Amb posterioritat, el 12 de novembre, Jordi Gené, enginyer i responsable de la fusta del Centre de la Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), opinava que la causa del formaldehid no era la fusta en si, sinó els derivats o tractaments fets a la fusta o altres elements, com vernissos i pintures utilitzats en la construcció. Segons Gené, la forma de solucionar el problema era la ventilació, però a parer seu n’hi havia prou amb uns 30 dies.
