Quan repassem fotografies antigues, molts cops ens fixem en allò que ja no existeix. Això passa molt amb les imatges que mostren paisatges i postals urbanes. Sigui perquè han estat reformats o directament enderrocats, la mirada se centra en aquells edificis i estructures que han desaparegut i han estat substituïdes per unes altres. Tanmateix, no sempre és així. A vegades, el que acaba destacant d’una instantània és allò que encara es conserva, inalterable, com si el temps no hagués passat. Un d’aquests exemples és el protagonista d’aquest article Si la setmana passada us proposàvem des del TOT Barcelona traslladar-nos més de 130 anys enrere per situar-nos a la façana marítima de la capital catalana de finals del segle XIX, aleshores ja presidida pel monument a Colom, aquesta setmana ens remuntem exactament 100 anys, posant la mirada en una de les grans artèries barcelonines com la Gran Via de les Corts Catalanes. Ho fem a través d’una instantània que porta la firma del reputat fotògraf Josep Brangulí i que data del 16 de febrer del 1926.
La imatge està capturada des del bell mig de la Gran Via, que aleshores encara tenia un tramvia que la creuava gairebé de punta a punta, a l’altura de l’actual plaça de la Universitat. L’autor s’ha situat pràcticament entre els raïls i enfoca en direcció Besòs, mostrant tota la banda muntanya. A la dreta de la imatge trobem en primer terme un cavall, mentre que a l’esquerra el que destaca a primera vista és una sèrie de vehicles aturats amb passatges i treballadors d’uniforme que els envolten. Es tracta de diversos autobusos de dos pisos de la Compañía General de Autobuses de Barcelona, SA i les persones que esperen a la vorera són els passatgers que hi volien pujar. Se’en poden veure més d’una dotzena de busos, tots en fila, ocupant tot el marge de la calçada -amb el paviment antic- entre els carrers d’Aribau i Balmes.
Ara bé, si algun element de la instantània de Brangulí ens permet ubicar-la espaialment aquest és l’edifici que hi ha al fons. La seva aparença inconfusible s’ha mantingut pràcticament inalterada al llarg dels anys i encara avui dia es conserva en un estat formidable. Parlem de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB), del qual només aconseguim veure una de les torres, però sí la seva entrada principal amb la façana imponent. L’any 1926, aquest recinte obra de l’arquitecte Elies Rogent ja feia 89 anys que estava dempeus i encara mantenia l’esplendor dels seus orígens. Un segle més tard, el conjunt continua presidint aquest tram central de la Gran Via com si el temps no hagués passat i mentre, al seu voltant, molts altres edificis antics s’han anat reformant o bé enderrocant per construir-hi de més moderns.
120 anys sense poder exercir
Cal recordar que la Universitat de Barcelona (UB) va recuperar oficialment la seva activitat el 1837 després de 120 anys sense poder exercir a causa del Decret de Nova Planta promulgat pel rei Felip V el 1719. Durant gairebé quatre dècades, la institució va poder anar ampliant a poc a poc tant el seu nombre d’estudis com d’alumnes fins a la inauguració d’aquest majestuós edifici històric l’any 1874.
