Trucaven uns dies abans de fer la visita i es dirigien a la persona a l’altra banda del telèfon pels noms i cognoms per generar confiança. Tenien bona presència i excel·lien en el tracte personal, una vegada es presentaven al pis de la persona que estaven a punt d’enganyar. I, tot seguit, tenien un entorn de col·laboradors que els ajudaven a completar els cops econòmics a gent gran sola. Així actuaven, segons expliquen els Mossos en un comunicat, dues joves de 22 i 25 anys que s’havien dedicat darrerament a perfeccionar la tècnica del fals revisor del gas. Una tècnica que els ha valgut per arribar a estafar, com a mínim, 43.000 euros de tretze víctimes solitàries. Ara, però, les dues dones han ingressat a presó de manera provisional.
La policia catalana destaca com a “element diferent respecte de l’operativa usual” d’aquestes estafes el fet que no fossin homes amb uniforme d’empreses de subministraments. Era un altre estil, més basat en generar un engany a través del tracte personal.
La clau de tot plegat és que, amb alguna base de dades que tenien a mà, primer es feia una ronda de trucades a persones grans que vivien soles a Barcelona i altres municipis de l’entorn. Després, visitaven les que accedien a la proposta de rebre un assessorament presencial al domicili. Una vegada al lloc, les dones fingien la revisió de la caldera i les factures antigues. Mentrestant, interpretaven un paper de màxima proximitat amb la persona gran. I quan ja havien arribat a aquest punt, avisaven que hi havia algun error en les factures que havia generat uns càrrecs excessius i que, per això, necessitaven el PIN associat a la llibreta o tatgeta per fer la devolució.
Però això no és tot. Per molt que aconseguissin els codis, els faltava la targeta física per poder actuar. Per completar aquest detall, tenien un pla molt més arriscat: deixar la porta entreoberta quan feien la visita. Així, un col·laborador podia entrar al pis, mentre les joves entretenien la víctima, a regirar els seus objectes personals fins aconseguir la targeta i altres objectes de valor. A una sola víctima li van arribar a robar, entre diners i joies, 17.000 euros, en aquest cas veïna de Cornellà.
Les despeses bancàries les feien de tres maneres: compres de productes a través d’internet, transferències a comptes de testaferros a canvi d’una comissió i extraccions en caixers de diners en metàl·lic. Si feien això últim, però, es cobrien especialment el rostre, conscients de l’existència de càmeres.
Després de diverses denúncies per un mètode similar, els Mossos van seguir el rastre de les joves fins a detenir-les per delictes d’estafa, furt i estafa bancària amb targeta. També es va arrestar el conductor que ajudava les dones, tot i que en aquest cas va quedar en llibertat amb càrrecs. Alhora, es manté la investigació sobre tres persones més: dos homes i una dona.
Els Mossos també destaquen que la vulnerabilitat de les víctimes, en tant que persones grans amb ingressos molt limitats en la majoria de casos, es traduïa en la precarietat econòmica en la que quedaven un cop els havien sostret els pocs diners que tenien. Aleshores havien d’acudir a la xarxa de familiars i amics per poder fer front a les despeses mensuals. És per això que els fets han tingut la consideració d’agreujats i la Fiscalia ha sol·licitat una pena més contundent en base als delictes investigats.
