Aquest diumenge a la nit, els barcelonins i barcelonines recuperaven l’aigua a les fonts de Montjuïc aprofitant el piromusical de la Mercè. Feia tres anys que la sequera havia obligat l’Ajuntament a tancar-les. I el retorn ha estat espectacular. Ara bé, aquesta és una font moderna, però la capital del país té tot un patrimoni vinculat als usos públics de l’aigua que potser no apreciem prou. Sabeu quines són les dues fonts de carrer més antigues? Els historiadors les daten al voltant de 1356 i 1367, i totes dues es troben al barri Gòtic.
La més antiga: Font de Santa Anna, 1356
Aquesta font va construir-se el 1356 i està ubicada al principi del carrer Cucurulla. En origen es va conèixer com la font d’en Moranta i, després, com la font de Santa Anna. Aquesta emblemàtica font té cinc cossos i el mosaic de ceràmica ornamental, posterior, és obra de Josep Aragay. Seguint avall, el carrer Cucurulla s’enllaça amb el de Portaferrissa, al final del qual trobem una altra font emblemàtica, de 1680, decorada amb rajoles del ceramista Joan Baptista Guivernau.
Font de la plaça de Sant Just: 1367 segons els historiadors
Ubicada a la plaça de Sant Just, creant una cantonada amb els carrers Lledó i Palma de Sant Just i davant de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor del barri Gòtic, hi ha un gran tresor que va ser declarat bé cultural d’interès local. Es tracta d’una font que, segons la recerca de diversos historiadors, és la més antiga de Barcelona. En concret, hauria estat construïda cap al 1367. La font de Sant Just s’hauria construït per homenatjar -segons la llegenda- Joan Fiveller, que mentre caçava a la serra de Collserola, hauria descobert una deu d’aigua. En els seus inicis, la font tenia tres brolladors de bronze que sortien directament del mur de pedra. A cada costat d’aquests brolladors, tres caps humans.
La font va patir una reforma l’any 1831, que li va donar un toc neoclàssic i l’aspecte actual. La reforma es va fer per resoldre la prohibició de tenir necròpolis a la ciutat. Es va restaurar la font aprofitant que es posava una balustrada de terra cuita. Actualment, es conserven els tres caps humans, però en comptes de tres brolladors n’hi ha dos. També es conserven els dos escuts, el del rei i el de la ciutat, i també relleus d’un falcó atrapant una perdiu.
