Dos agents de la Guàrdia Civil declararan com a investigats aquest dijous davant d’un jutjat per vexar un ciutadà flamenc per haver-se dirigit a ells en català a l’aeroport del Prat el 2019. Els dos policies estan sent investigats per la via penal per un possible delicte contra la integrat moral, segons ha informat la Plataforma per la Llengua, que va ajudar l’afectat a presentar una denúncia.
Els fets van tenir lloc el 9 de desembre de 2019, quan Kris Chalier, un ciutadà flamenc establert a Bigues i Riells, va ser retingut a l’arc de seguretat del Prat després de sospitar que portava alguna cosa amagada sota la roba. Els dos agents de la Guàrdia Civil no van entendre les seves explicacions perquè l’home només sabia parlar català, però castellà no.
L’obliguen a abaixar-se els pantalons
Finalment el van obligar a abaixar-se els pantalons en públic per mostrar la bossa d’estoma que porta enganxada al cos des que va ser intervingut per un càncer de colon. A més, els dos agents el van denunciar per desobediència i per haver-se negat a identificar-se, tot i que finalment van quedar arxivades. Un cop ja era a l’avió, un agent de seguretat li va comunicar que la policia li havia prohibit volar i el va obligar a baixar.
Charlier ja va declarar el passat mes de maig davant del jutjat penal del Prat de Llobregat, el mateix on ara declararan els dos agents, que ja van passar pel jutjat el març per declarar com a testimonis. Segons la Plataforma per la Llengua, la jutgessa podria cridar com a testimonis dos agents més de la Guàrdia Civil, dos vigilants de seguretat privada d’Aena i a la tripulació de l’avió abans de decidir si la denúncia tira endavant.
A Catalunya només hi ha un precedent d’un cas similar de discriminació lingüística que hagi arribat als jutjats per la via penal. Un pagès de l’Empordà va denunciar dos agents de la Guàrdia Civil, que van acabar absolts. Entre el 2007 i el 2019, la Plataforma ha rebut 68 casos de discriminació lingüística per part d’agents de la policia espanyola a ciutadans catalanoparlants, dels quals només un 3% han acabat amb condemna.
