L’estudi La calor en un futur: Índex de vulnerabilitat al canvi climàtic, encarregat per l’AMB, és un crit d’alerta per implantar mesures urgents per pal·liar els efectes del canvi climàtic en una zona especialment massificada com és l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En concret, el 16 % de la població metropolitana (unes 526.000 persones) viuen en zones amb alta vulnerabilitat a la calor. De fet, l’estudi ha fet un mapa de vulnerabilitat de l’Àrea Metropolitana, on apareixen tres districtes de Barcelona altament vulnerables, i detalla també els barris més afectats:
- Ciutat Vella: el Raval i la Barceloneta.
- Nou Barris: zones de Ciutat Meridiana, la Prosperitat i el Turó de la Peira.
- Sants-Montjuïc: Sants-Badal, Sants i el Poble-sec
A més d’aquests barris altament vulnerables, l’informe també alerta sobre els efectes de la calor, això sí, menys intensos, en altres zones de la Ciutat: Sant Martí (el Besòs i el Maresme), Sant Andreu (la Trinitat Vella), Horta-Guinardó (el Carmel i alguna zona de Can Baró) o Gràcia (la Vila de Gràcia).
Fora de la ciutat, l’informe apunta també a les àrees més vulnerables es troben als barris badalonins de la zona de Llefià, Sant Crist de Can Cabanyes, Sant Roc o la Salut. A Santa Coloma de Gramenet, el barri amb més vulnerabilitat és Fondo. I a Sant Adrià de Besòs, especialment el barri de la Mina. I per l’eix del Llobregat, les més vulnerables són destaca l’Hospitalet de Llobregat, amb diversos barris que inclouen zones molt vulnerables, com ara la Torrassa, la Pubilla Cases, la Florida, les Planes, Collblanc o Bellvitge. A Cornellà de Llobregat, el barri de Sant Ildefons. A Esplugues de Llobregat, alguna zona de Can Vidalet.
Per què una zona és més vulnerable al canvi climàtic que una altra
Que hi hagi poca presència de verd i elevada densitat residencial, amb predomini de llars amb rendes baixes i sense estudis universitaris, de llars amb gent gran que viu sola, de llars amb dones grans, de població estrangera provinent de països en desenvolupament i de llars vulnerables amb informes de risc d’exclusió residencial de serveis socials. A més, són àrees amb habitatges relativament vells (construïts principalment del 1951 al 1980) i amb una proporció més elevada d’edificis en estat deficient, mal estat o ruïnós.
La influència marítima també té gran importància: alguns barris del front marítim de Barcelona, Badalona i Sant Adrià de Besòs, tot i tenir un IVAC alt, no tenen projeccions tan elevades d’augment de les temperatures diürnes i, per tant, seran zones menys vulnerables que altres barris interiors de Barcelona amb característiques socials i d’edificació semblants.
L’informe de l’AMB aconsella promocionar el verd urbà, posar fonts i punts d’aigua, intervenir en terrats i rehabilitar energèticament els habitatges.
