Nou pas important per combatre un dels càncers amb més incidència a la nostra societat. Un estudi de la Universitat de Barcelona i l’Hospital Clínic ha identificat una nova diana terapèutica contra el càncer de pulmó més freqüent. La recerca determina que la proteïna TIMP-1 està implicada en aquest càncer. Es tracta d’un biomarcador que ja estava associat a un mal pronòstic en diversos tipus de càncer, però es desconeixia com actuava en procés tumoral.
El món universitari i hospitalari, una col·laboració clau
L’estudi ha estat liderat pel professor de la Facultat de Medicina de la UB i investigador de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) Jordi Alcaraz. Els resultats, publicats a la revista ‘Matrix Biology’, obren la porta al disseny de nous tractaments contra la malaltia.
En les últimes dècades, la recerca en càncer s’ha dirigit a tenir tractaments cada cop més específics per a cada tipus de tumor i pacient, fet que ha permès millorar el pronòstic. I en aquest cas, és un nou avenç per al tractament dels pacients.
En el treball, també hi han participat investigadors de l’Hospital Clínic; l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS); el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Respiratòries (CIBERES); l’Institut de Recerca Sanitària San Carlos (IdISSC) i la Clínica Mayo, dels Estats Units. El treball ha rebut finançament de l’Agència Espanyola de Recerca i de la Fundació Privada Cellex.
Els pacients amb càncer, una font necessària per a l’estudi
Per entendre la funció del TIMP-1 en aquest procés, els investigadors han fet servir una col·lecció única a l’estat espanyol de fibroblasts procedents de pacients amb càncer de pulmó de l’Hospital Clínic. En concret, van fer assajos amb cultius cel·lulars in vitro i amb ratolins (in vivo) centrats en el càncer de pulmó de cèl·lules no petites, que representa fins al 85 % dels càncers de pulmó.
Nova estratègia terapèutica
Aquests resultats poden facilitar el desenvolupament de noves teràpies. “Saber que els pacients amb adenocarcinoma tenen uns fibroblasts hiperactius que secreten el TIMP-1 de manera excessiva ens permet plantejar l’ús de teràpies que n’impedeixin la secreció”, explica Paula Duch, una de les investigadores. L’estudi també obre una via per “atacar” aquest eix protumoral mitjançant fàrmacs antifibròtics, desenvolupats per inhibir les funcions patològiques d’aquestes cèl·lules.
“A llarg termini, si aquesta aproximació funcionés, es podria plantejar l’ús d’aquests fàrmacs antifibròtics combinat amb teràpies anticancerígenes, com ara la immunoteràpia, que ataquessin altres aspectes del tumor”, afegeix.
