L’escultura del gat de la plaça dels Països Catalans ha desaparegut. Tal com ha pogut comprovar el TOT Barcelona, l’animal ja no és sobre una de les cobertes que van dissenyar els arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñón fa més de 40 anys. Fonts municipals han confirmat a aquest mitjà la desaparició de l’escultura “fa uns dies”. De fet, l’Ajuntament no sap què ha passat i treballa per reposar el gat metàl·lic, amb una rèplica.
La plaça dels Països Catalans, a tocar de l’estació de Sants, va ser una de les primeres places dures que l’Ajuntament de Barcelona va encarregar a principis dels anys 80 i va obrir una nova manera d’entendre l’espai públic, diu el web de Patrimoni de la Generalitat. La plaça destaca per dues grans cobertes de planxa de coure i damunt d’una de les porxades, els arquitectes van col·locar un gat, de mida natural.
El gat estava mig amagat, costava de veure i es va posar allí “per donar un toc més humà de l’espai amb un primer usuari”, diu l’Ajuntament en el recull dels Petits Paisatges de Barcelona, elements simbòlics de la ciutat com el termòmetre de Cottet, el grumet del mercat del Ninot o el mussol de la Diagonal, a l’altura de Verdaguer.
Segons li consta al TOT, l’escultura del gat ja fa setmanes que ha desaparegut. Almenys des de mitjans de desembre, van explicar alguns usuaris habituals de la plaça. De moment, l’Ajuntament no ha facilitat un calendari per reposar aquest petit paisatge de la ciutat. S’està mirant. La plaça dels Països Catalans es veurà afectada per la reforma de l’estació de Sants i els seus voltants.
Un disseny que va valdre el premi FAD d’Arquitectura
En un moment en què a Barcelona les demandes de la ciutadania eren recuperar zones verdes, el projecte de Viaplana i Piñón va aixecar molta polèmica. Executada, entre els anys 1981 i 1983, els arquitectes van dissenyar “un espai de ciment sense vegetació“, diu el web de la Generalitat. Buscaven “una proposta intemporal i minimalista, expressada en línies abstractes, simples i anònimes, perquè qualsevol la pogués utilitzar”. Segons Patrimoni de la Generalitat, aquesta proposta va encapçalar l’anomenat “deconstructisme arquitèctonic” i va rebre el Premi FAD d’Arquitectura.
