És un dissabte a la tarda i dos agents de la Guàrdia Urbana precinten l’entrada i la sortida del mirador de l’Arrabassada. “Fa 20 minuts hi havia unes 100 persones, els hem hagut de fer fora pel Covid”, diu un dels agents. Es refereix als personatges habituals. Una àmplia tribu urbana de joves amb motos de gran cilindrada i cotxes tunejats que es desafien a les corbes d’aquesta carretera que uneix Barcelona i Sant Cugat. Ja no fan curses com les d’abans, s’excusen els protagonistes. “El que fem són piques, això sí”, reconeixen.
Sigui com sigui, aquest mirador és l’epicentre de les reunions de l’adrenalina i el lluïment d’aquesta subcultura urbana a Barcelona. Precisament per això els agents de la policia barcelonina hi han intervingut, aquesta tarda de dissabte. Després de comprovar que els nusos del precintament que han fet són mitjanament ferms, pugen al cotxe i es preparen per marxar. Només hi queden dos nois, que passegen com si la cosa no anés amb ells. “D’aquí a dues hores tornarem a passar, i potser ja ho han rebentat i ens els tornem a trobar”, diu un agent.
No caldria esperar tant. Cinc minuts després que la policia s’esfumés, el mirador de l’Arrabassada ja tornava a ser un formiguer de joves menjant pipes, i motos i cotxes preparats per fer breus escapades a gran velocitat. El precintament havia durat poc més de 60 segons.
No és cap novetat i, de fet, hi ha una certa estabilització en la relació entre uns i altres. Els urbans estan avorrits de sancionar-los per “excés de velocitat o conducció temerària” i de precintar el mirador. I els participants, que llueixen vehicle cada cap de setmana, estan acostumats a acceptar-ho i seguir a la seva. Un dels exemples més gràfics és l’estat del senyal que limita la velocitat en aquesta via als 30 quilòmetres per hora. Ells hi han pintat un 1 al davant.
La normalització dels accidents
En aquesta milla d’or de la conducció temerària s’han normalitzat els accidents, també. Tant és així que, mentre el TOT Barcelona preparava aquesta crònica, un motorista cau a terra. “El Raúl s’ha fotut una nata. Truqueu a l’ambulància!”, crida un company seu. Mentrestant la resta de la colla que l’acompanyava durant el descens de l’Arrabassada baixa de les motos i reordena el trànsit. Poc després arribarien dues unitats del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i la Guàrdia Urbana. El jove ha pres mal però està conscient. Els sanitaris, finalment, se l’enduen a l’hospital. “Tot apunta que serà un excés de velocitat i una relliscada, vaja, com tantes altres vegades”, comenta el mateix agent que un parell d’hores abans precintava el mirador.
L’accident no és cap sorpresa. “El noi és un dels habituals dels caps de setmana, i a sobre, aquella zona és especialment conflictiva. Allà mateix, aquest últim mes hi ha hagut un parell d’accidents. Recordo el d’un cotxe que es va estavellar contra la muntanya”, comenta un treballador de la benzinera OilPrix. La seva percepció la refermen les dades. La carretera de l’Arrabassada és el el tram de carretera amb més risc d’accident de Catalunya, segons l’últim estudi EuroRAP presentat pel RACC amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit.
Els veïns de la zona, per la seva part, ho viuen amb impotència. “És un problema de seguretat important. Imagina’t, cada cap de setmana, velocitat i avançaments a una carretera de dos sentits. I a vegades fins i tot passen pel nucli de Vallvidrera i baixen per Sarrià”, denuncia Clara Raich com a representant de l’Associació de Veïns Mont d’Orsà de Vallvidrera. Durant la tarda en què aquest diari observava el comportament dels participants, va ser testimoni de diversos avançaments temeraris amb molt poc espai de marge respecte a la resta de vehicles que circulaven per l’Arrabassada aliens al desafiament dels joves.
Veïns i treballadors reclamen actuar-hi
De moment, fonts municipals remarquen que es fan “diferents controls” a la carretera, però reconeixen que no hi ha una presència permanent a la zona perquè amb els recursos actuals és “impossible”. A més, detallen que el treball policial s’hi fa de manera conjunta amb els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Sant Cugat. Pels veïns afectats, però, és insuficient. I es remeten a les proves. “Els Mossos ens diuen que els avisem quan hi hagi molèsties, però és clar, tot és molt ràpid. Quan arriben, si és que venen, ja ha passat tot“, lamenta Raich. “Té poc sentit”, afegeix.
L’associació veïnal assegura que el fenomen “és sistematitzat i no esporàdic” i per això creuen que cal una mesura a l’alçada. “Ens sorprèn molt que no hi hagi un dispositiu permanent. Si de veritat els importa, haurien d’estar-hi cada tarda“, apunta la representant de l’entitat veïnal. A més, pel que fa al centre neuràlgic de les trobades de cotxes i motos, el mirador de l’Arrabassada, assegura que seria “cabdal” actuar més enllà de la col·locació intermitent d’una cinta. “En altres miradors bé que s’han posat blocs de ciment que eviten que s’hi entri. Aquí, davant d’un problema enquistat, es podria fer una cosa similar”, proposa.
No és l’única que té motius per queixar-se. Entre els danys col·laterals del fenomen sorgeix el col·lapse que viu la benzinera situada a tocar del mirador. I és que els joves, quan la policia els tanca el seu aparcament preferit, tenen un pla B automàtic: entren a la gasolinera. Els més afortunats s’instal·len a la zona del rentat de cotxe i els última a arribar, a qualsevol racó on trobin un mínim espai per estacionar. Després, desencotxen i peten la xerrada tanta estona com la Guàrdia Urbana els ocupi el mirador. “A vegades s’hi estan hores. I el problema és fer-los fora d’aquí, perquè és complicat. D’una banda, és un negoci i s’ha d’anar amb cura. Però és que, a més, depèn del que els diguis, et pots guanyar que et punxin les rodes. Ja ha passat”, explica el treballador de la benzinera.
El gruix dels participants prefereix no parlar i qui ho fa demana l’anonimat, tot i que molts d’ells després s’exposen a les xarxes. “Ja sé que a un veí li pot molestar el que fem, però és que nosaltres controlem de veritat. Hi ha moltes hores, rere el que fem. Aquí el que no condueix bé queda en ridícul i no torna”, diu el més atrevit d’una de les colles. També reivindiquen que es troben a l’aire lliure i que, després, condueixen cadascú amb el seu vehicle. “És covid-friendly o no?”, etziba el noi. Segons ells, el format clàssic de curses que es feia temps enrere ja no el fan. No hi ha un guanyador i un perdedor a les escapades. En canvi, fan “piques” que consisteixen a demostrar grans habilitats i capacitat de córrer entre el trànsit.
Nois i noies surten en grup, ja sigui en cotxe o en moto, muntanya amunt o muntanya avall, i fan excursions a gran velocitat. Minuts més tard, tornen i segueixen xerrant amb els companys. Alguns presumeixen de cotxe. La joia del dia és un Lamborghini de color rosa metal·litzat. El seu amo, però, no en té prou amb l’exhibició estètica i fa tronar el motor. Alguns nois xalen. D’altres li claven un eloqüent “Que sí, que ja sabem que ets ric, espavila”. Poc després, passa una patrulla de nou pel costat de la concentració. Aquesta vegada passa de llarg. No sembla que res hagi de canviar aviat.
1 
78 
