La soprano anònima del Raval ha deixat de ser anònima. L’hem localitzat, es diu Olga Miracle i cada nit surt al balcó i canta per als seus veïns confinats. La majoria de vegades ho fa a cappella, tot i que en algun cas també ha tret el piano.
Després dels aplaudiments als metges i els sanitaris, en un racó del Raval sud se sent la seva veu. El primer dia, el 18 de març, va agafar els veïns per sorpresa. Quan van sentir una veu fent El cant dels ocells en directe van anar fent silenci. Els que ja havien tancat la finestra la van tornar a obrir, i aviat aquell pati s’havia convertit en un auditori improvisat, gairebé “un teatre a la italiana”, explica Olga Miracle. “Jo no havia cantat mai en un pati de veïns, esclar. Però quan em vaig trobar allà, amb els aplaudiments als sanitaris, vaig pensar que era un bon lloc per fer una ofrena, per fer la meva aportació d’agraïment als treballadors del sistema sanitari”, reflexiona.
El Lascia ch’io pianga (Deixa que plori) de Händel és una de les peces que ha cantat i és una de les que més li escauen, perquè està especialitzada en música barroca.
Parlem amb ella via Skype, com manen els cànons del confinament. I la veiem asseguda al seu piano al petit pis –com són la majoria de pisos en aquesta zona de Barcelona– que comparteix amb el seu company. Després de la primera actuació, ell va començar a gravar-la i penja els vídeos al seu canal de YouTube: “Així ho podem compartir amb tots els veïns del barri i de tota la ciutat”, diuen.
Olga Miracle, al piano, en conversa via Skype amb el TOT Barcelona
Tot i que professionalment es dedica principalment al barroc, no defuig les peces tradicionals –com La dama d’Aragó o Noninó, cançó de bressol de les Illes– i fins i tot d’altres de populars molt més recents, com l’Over the Rainbow d’El mag d’Oz.
“Intento portar la música popular al terreny líric, però també hem de tenir en compte que a la gent li agrada més la música clàssica del que es pensa. És una experiència que jo ja tenia. Cantes davant d’algú que s’hi troba per casualitat i ho disfruta molt”, assegura.
Tot i que alguna nit no ha pogut sortir –”en aquesta situació en què estem, tots ens organitzem com podem i algun dia no he pogut cantar a les 8″–, sí que procura fer-ho gairebé cada dia i pensa continuar. Ahir, va tornar a apostar per la lírica, amb Caro mio ben (El meu bé estimat), de Tommaso Giordani.
Però després va retre homenatge a les víctimes de la Covid-19 amb una versió lírica de l’emotiva i popularíssima cançó de comiat La vall del riu vermell.
“Esperem que després d’això la cultura faci una revifada que no ha tingut mai”
Olga Miracle reparteix la seva vida professional entre els concerts com a solista –el dia 29 en tenia un que s’ha cancel·lat i un altre el 10 de maig a l’Auditori, que s’ha traslladat al 22 de novembre–, les classes de tècnica vocal a la Coral Sant Medir, al barri de la Bordeta, un trio de música barroca –Sekrets: soprano, flauta travessera i orgue– i una petita empresa de serveis musicals, que actua en funerals i altres cerimònies.
Ara, veu el sector immers en una gran incertesa mentre, això sí, hi ha un esclat d’actuacions gratuïtes a la xarxa i en espais veïnals que la classe política elogia. “Espero que es recordin de nosaltres quan tot això passi, perquè s’han cancel·lat les actuacions, els concerts, les classes, tot aturat. Hi ha un gran estroncament de la vida artística. A veure si després la cultura fa una revifada que no ha fet mai, si a poc a poc hi ha un canvi de mentalitat i podem fer que estiguem millor que abans en molts aspectes de la societat, per descomptat en l’artístic i el cultural”, desitja Olga Miracle.
I aquest vespre a les vuit, tornarà a sortir al balcó per al seu públic del Raval i per a tothom a YouTube.
