Miguel Moreno va prendre realment consciència de la perillositat de l’amiant l’any 2001. Aquest extreballador de Material i Construcciones S.A. (Macosa) va viure de ben a prop com un dels companys de la fàbrica que la companyia va tenir al barri barceloní del Poblenou fins als anys noranta emmalaltia i acaba morint poc temps després. Va ser el primer nom d’una llista que malauradament des d’aleshores no ha deixat d’engrossir-se any rere any i que oficialment ja arriba als 35 antics empleats morts.
“Aquest material era completament desconegut a principis dels vuitanta. Nosaltres vam començar a mobilitzar-nos amb les primeres morts per reclamar judicialment els drets dels afectats, però no va ser fins al 2015 quan vam plantejar-nos que havíem de fer alguna cosa més perquè les conseqüències d’aquells anys d’exposició bestial les estàvem encara vivint dia a dia”, explica Moreno, portaveu de l’agrupació de jubilats de Macosa-Alstom. Va ser aleshores quan els exempleats van començar la recollida de firmes que va culminar en l’aprovació per part de la Generalitat el passat mes de març del Pla nacional per a l’erradicació de l’Amiant, un full de ruta previ a l’elaboració d’una Llei que hauria de començar a veure la llum durant els primers mesos del 2024.
La partida per eliminar el fibrociment, però, fa temps que es juga a Europa. Des de la prohibició de la utilització d’aquest material a principis dels noranta (a l’estat espanyol va entrar en vigor l’any 2002), les institucions no han deixat de fer passos per avançar amb l’objectiu de poder fer gala d’un territori lliure d’amiant abans del 2032. Una de les mesures adoptades més importants va ser l’aprovació de la normativa que regula el contacte dels treballadors amb aquest material l’any 2009. Aquest reglament establia un límit màxim de 0,1 fibres d’amiant per centímetre cúbic al qual podien estar exposats els empleats que poguessin tenir contacte amb aquesta substància potencialment tòxica.
Límits més estrictes i nous reglaments
Malgrat el valor transcendental d’aquesta regulació, els avenços en la investigació científica van demostrar ràpidament que aquest llindar no era suficient per poder garantir la seguretat dels professionals i evitar una exposició fatal al material. Han hagut de passar gairebé quinze anys perquè aquests valors es corregissin substancialment amb l’aprovació aquest dimarts al Parlament Europeu d’una modificació del reglament que rebaixa els límits permesos d’exposició, situant-los deu vegades per sota del que marcava la normativa fins ara vigent. Amb aquests canvis, els empleats no podran estar exposats a partir d’ara a més de 0,01 fibres d’amiant per centímetre cúbic.
“Aquesta revisió de la directiva és molt important per protegir els treballadors. Hem de tenir en compte una xifra molt significativa com que prop del 80% dels càncers professionals encara estan derivats del contacte amb l’amiant. La nova normativa no només redueix els valors d’exposició, sinó que també indica la formació i capacitació que han de tenir aquests empleats afectats i també preveu revisions més periòdiques per introduir les diferents tecnologies que es desenvoluparan per poder identificar aquestes microfibres”, assenyala en declaracions al TOT Barcelona l’eurodiputada socialista Alícia Homs.
La representant política reconeix que aquests canvis normatius arriben amb retard, però incideix en la capacitat d’adaptació que tindrà a partir d’ara el nou reglament, que precisament fixa un període màxim de sis anys perquè els estats membres rebaixin aquest límit fins a les 0.002 fibres per centímetre cúbic (excloent les fibres més fines), unes quantitats que s’hauran de detectar mitjançant la utilització de microscopis electrònics. En paral·lel a la flamant normativa, Homs precisa que els grups parlamentaris europeus ja treballen en dues propostes legislatives per tal de poder fer un cens sobre els edificis amb fibrociment repartits per tot el territori -un supòsit que a priori també inclourà la futura legislació catalana- i per poder garantir una correcta i segura gestió dels residus constructius que puguin contenir uralita.
Mesures estructurals per contrarestar males pràctiques
La recent modificació del reglament ha estat ben rebuda tant per part dels jubilats de Macosa-Alstom com per la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), que consideren que és un pas endavant per poder minimitzar els riscos dels treballadors que estan en contacte amb aquesta substància, però insuficient per atacar l’arrel del problema. El portaveu de la Comissió contra l’amiant de la FAVB, Joan Maria Soler, destaca el fet que la normativa indiqui que la necessitat de comptar amb eines adequades com els microscopis electrònics per poder detectar aquestes microfibres, però alerta de les males pràctiques que habitualment es detecten en la retirada de teulades de fibrociment a la capital catalana, que molts cops es fan sense les mesures de protecció que marca la Llei.
“Malgrat que les empreses compten amb els permisos de treball aprovats, pràcticament cap de les actuacions es fan en les condicions adequades. No hi ha suficients inspectors per revisar totes les obres i això suposa que la retirada d’aquest material s’està fent malament, amb el problema de salut pública que comporta”, assegura Soler. El portaveu insisteix que l’eliminació del fibrociment és l’única mesura eficient per erradicar del tot l’amiant i es mostra contrari a les actuacions que busquen impermeabilitzar la substància tòxica tapant-la amb productes aïllants, un procés molt freqüent a casa nostra.
La investigació, el gran deute pendent
En la mateixa línia que Soler es pronuncia Moreno, que lamenta que s’estigui trigant tant a prendre mesures estructurals per acabar amb l’origen del problema. “La retirada de l’amiant és l’únic que pot evitar que es produeixin aquestes malalties. Mentre aquest material estigui present, segueix contaminant. No entenem per què no s’accelera tot el procés tenint en compte que això pot ajudar a evitar més morts“, remarca.
Més enllà d’apressar les institucions europees perquè elaborin un marc normatiu que faciliti l’eliminació de la substància, l’extreballador de Macosa considera que s’hauria d’apostar per investigar les afectacions encara força desconegudes derivades del contacte amb l’amiant per millorar el tractament que es dona als afectats. “El focus no està posat en l’obtenció dels fàrmacs adequats i molts cops no entenem el tractament que es dona a les persones malaltes. La mitjana de vida dels companys és una mica més alta que fa uns anys, però encara hi ha molt camí per recórrer”, conclou.
