Fa tres anys que l’Asunción Pardo viu a la Dreta de l’Eixample, i aquest temps ha estat suficient per adonar-se de les seves mancances. Tal com explica al TOT Barcelona des de la plaça de Tetuan, aquest és un dels pocs espais verds que hi ha al barri i l’únic on pot portar al seu gos sense lligar amb certa tranquil·litat. Als interiors d’illa no està permès i el parc de l’Estació del Nord pertany al Fort Pienc. “No tenim res”.
Però la plaça de Tetuan tampoc és el millor dels escenaris. Es troba a l’interior d’una rotonda rodejada per una de les vies més transitades de Barcelona: la Gran Via de les Corts Catalanes, i a més, els vianants han de conviure amb les bicicletes i els patinets que circulen per la plaça quan pugen o baixen pel passeig de Sant Joan. “Hi ha patinets que van a molta velocitat”, avisa quan encara no han arribat els nens, pares i mares; persones fent esport, gossos i altres personatges que l’ocupen cada dia en algun moment.
0,59 m2/habitant
Un informe de l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample va fer saltar les alarmes sobre aquest tema fa uns mesos. Avisava que la Dreta de l’Eixample té la menor ràtio de zona verda per habitant de tots els barris de Barcelona. Concretament, 0,59 m2/habitant, mentre la mitjana de la ciutat és de 7 m2/habitant. Aquesta, però, està lluny dels paràmetres de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que recomana que les ciutats tinguin com a mínim de 10-15 m2/habitant per tal que la població tingui bona salut.
Aquesta realitat es corrobora fàcilment si ens movem pel barri. No hi ha cap parc i les úniques dues places són Urquinaona i Catalunya (Tetuan és es considera un viari bàsic). Per arribar des de Tetuan a alguna d’aquestes places cal caminar 12 i 15 minuts, respectivament. En arribar, tampoc se’n pot gaudir gaire, ja que totes dues són places de pas i epicentres comercials i turístics. Urquinaona està dominada per les persones que entren i surten del metro i Catalunya pels turistes, coloms i turistes que donen menjar als coloms.
En tornar enrere i trepitjar el passeig de Sant Joan, la sensació és una mica més agradable. Juga el paper d’eix verd, les voreres amples donen espai per caminar i els bancs i terrasses dels bars permeten seure una estona, però no deixa de ser un carrer transitat que connecta la platja i el districte de Gràcia. A prop del passeig de Sant Joan es troba un dels 12 interiors d’illa que té el barri. D’entrada 12 pot semblar una quantitat alta, però aquesta xifra passa a ser insignificant quan es té en compte que, segons l’Ajuntament, el barri té més de 43.700 habitants.
Falta de verd als interiors d’illa
Això no és tot. Tal com indiquen al TOT des de l’associació Eixample Respira, aquests espais “no acaben de ser zones verdes”, ja que, precisament, la falta el verd i el fet que es trobin en espais tancats no convida a entrar-hi. Una experiència d’aquest estil l’ha viscut Rosado quan va amb la seva neta a jugar a l’interior d’illa Carlit. “És difícil que pugui jugar perquè no hi ha prou mobiliari i estan tots els nens de l’Escola Carlit”, assenyala. Aquests fets els comprova el TOT quan es persona a l’espai, on només hi ha un tobogan, una taula de ping-pong per jugar i el pati de l’escola com a teló de fons.
A uns minuts de distància es troben els interiors d’illa dels jardins de Sofia Barat, els de Jaume Rench i els de Constantí d’Aragó. Tots ells a prop o enganxats a diferents equipaments: la biblioteca Sofia Barat, els centres educatius Santa Anna i el CAP Fort Pienc, respectivament. Això provoca que en alguns moments del dia aquests espais estiguin ocupats per usuaris dels diferents equipaments, els quals se sumarien als més de 43.700 habitants del barri que podrien tenir intenció de fer-los servir.
Davant d’aquesta realitat, la Marina Bardají, reconeix al TOT des dels jardins de Jaume Rench que quan vol trobar-se en un espai verd de veritat marxa del barri i va fins als jardins de Pedralbes o el Turó Park. “Ens falten àrees espaioses i verd de veritat. A més, el soroll del trànsit fa que sigui impossible tenir la sensació de trobar-se en un espai verd”, indica.
L’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample coneix de sobres la situació de la qual parla Bardají. Per aquesta raó va elaborar l’estudi i té algunes propostes sobre la taula per millorar-la. Tal com detalla al TOT el president de l’entitat veïnal, Jaume Artigas, una d’elles ja està en marxa: la nova plaça que crearà la superilla Eixample a l’encreuament dels carrers de Girona i Consell de Cent, que els veïns veuen amb bons ulls.
Una altra, diu Artigas, seria revisar el Pla General Metropolità (PGM) per trobar la manera de qualificar noves zones verdes i crear nous interiors d’illa. “Hi ha interiors d’illes entre edificis que són de magatzems o antigues indústries tancades o amb poca activitat, que es podrien expropiar”, afirma sense saber si, algun dia, la Dreta de l’Eixample deixarà de ser com molts barcelonins l’han conegut sempre.
1 
1 
