El sector del taxi a Barcelona viu immers en un conflicte permanent. Històricament, ha estat un sector molt reivindicatiu amb les administracions, però d’ençà de la irrupció dels VTC, que els taxistes es troben en revolta permanent per mirar de protegir un servei públic emblemàtic de la ciutat. Barcelona, amb 1.639.981 habitants i 10.521 llicències de taxi, és la ciutat de l’Estat amb més servei de taxis: 6,42 taxis per cada mil habitants. La segueixen Madrid amb 4,78 i Las Palmas amb 4,27. Si la comparem amb altres ciutats europees, tenim que París en té 5,5, Londres 2,5, i Roma 2,9. I tot plegat, amb uns colors que són coneguts arreu del món, el groc i el negre. Però per què els taxis de la ciutat són com abelles, i des de quan?
1864: l’Ajuntament regula “els cotxes a plaça”
Retrocedim fins a l’any 1864, quan l’Ajuntament decideix regular els “cotxes de plaça”. És l’origen dels taxis moderns. I el 1924, el consistori publica un codi de circulació urbana amb normes comunes per a tots els taxistes, el sector dels quals fins aquell moment estava poc regulat. Un dels punts del reglament és que el ciutadà havia de poder identificar el cotxe de plaça visualment. Com? El taxista hauria de posar una línia sota la finestra.
I què determinava el color d’aquesta franja? La tarifa del servei, de manera que podien ser blanques, vermelles, grogues o blaves. El servei més barat era el dels vehicles amb línia blanca, amb un preu de 40 cèntims per quilòmetre, regulat per l’Ajuntament, És de la línia vermella, de 50, els de la groga, de 60, i els de la blava, la més cara, de 80. A més a més, des d’aquell 1924 els taxis estarien obligats a la instal·lació de taxímetres a tots els vehicles.
1929: el conflicte al sector esclata
Cinc anys més tard, amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929 i amb l’arribada de turistes a la ciutat de forma més massiva, va començar un fort conflicte per la competència pel que fa a les tarifes entre les companyies de taxis i els treballadors autònoms. Amb l’objectiu de posar fi a aquesta crisi, l’Ajuntament va intervenir fixant com a preu únic el corresponent als vehicles de la franja groga. Així, arran d’un conflicte laboral és que els taxis de Barcelona tenen aquesta estètica. El 1934 tots els taxis de Barcelona van adquirir el seu característic color groc.
Però i el negre? Aquí l’explicació és que era el color dels cotxes en aquella època.
