L’11 de gener de 1949, un fort espetec trenca la tranquil·litat de la gèlida nit al barri de Gràcia. Són les dues de la matinada. El vigilant que fa la ronda ha vist un automòbil baixant a tota velocitat pel carrer Alegre de Dalt i tombant per Escorial. Segueix la pista d’una marca de pneumàtic que el vehicle ha deixat en la fugida. No triga a trobar, abandonat, un Ford de quatre portes amb matrícula V-9934. L’interior està tot esquitxat de sang. Hi troba un mall de fusta ensangonat, i sota el seient, una bossa de mà de senyora, amb unes 280 pessetes i articles de cosmètica. I una cartilla de racionament a nom de Carmen Broto.
Qui era Carmen Broto?
El nom real de Carmen Broto és María del Carmen Brotons Buil. Ha nascut l’any 1924 a Guaso, un petit poble d’Osca, tot i que de molt jove es trasllada a Boltaña, on viuen els seus oncles. Ben aviat, com moltes altres noies de l’època, viatja fins a Barcelona per buscar-se la vida. No triga a trobar feina de minyona, però aviat s’adona que amb aquesta feina no serà capaç de deixar enrere una vida de penúries. Es dedica aleshores a la prostitució.
Amb cabells ros platí, exuberant, de cames llargues, la Broto selecciona bé la clientela. Sovinteja salons i balls i esdevé la noia de companyia de personatges rellevants de l’alta societat barcelonina. Per a alguns, com l’industrial Ramon Pané, es converteix en la popular “querida”: li posa un “piset” i li paga una quantitat fixa de diners cada mes. Altres clients tenen altres plans per a ella. Per exemple Juan Martínez Penas, l’empresari gallec del teatre Tívoli que vivia a l’Hotel Ritz, que la fa servir com a coartada indiscutible per emmascarar la seva homosexualitat.
Molts d’aquests homes esdevenen els protectors d’una Carmen Broto que, amb poc més de vint anys, està ja molt ben relacionada a les altes esferes i disposa d’una petita fortuna i d’una col·lecció envejable de joies que exhibeix arreu sense recança.
Però no tot és feina. Carmen Broto alterna els clients poderosos amb els amics de sortides nocturnes, entre els quals es troba Jesús Navarro Manau, un jove molt ben plantat amb qui manté una relació sentimental, i Jaime Viñas, un forner amb dificultats econòmiques.
Tres homes i un pla
Jesús Navarro Manau, l’amant de Carmen Broto, és fill de Jesús Navarro Gurrea, un delinqüent professional expert en obrir portes i caixes fortes, el que en el gremi es coneix com a “espasista”. És Navarro pare qui idea el pla: robaran les joies de Carmen Broto i ella mateixa els conduirà fins a Martínez Penas, a qui també robaran. Després mataran la jove, en faran desaparèixer el cadàver i tothom sospitarà que ha estat ella la que ha robat al seu protector. Només els cal emborratxar-la, matar-la a cops i enterrar el cadàver en un hort que Navarro pare té en el carrer Legalitat. Bufar i fer ampolles.
Amb el pla ben travat, Navarro fill tira l’ham. Amb l’excusa que aviat haurà de marxar amb la seva promesa a Mallorca, ofereix a Carmen Broto una darrera nit de festa desenfrenada. Broto accepta la proposta de bon grat. Abans, però, sopa amb Martínez Penas i van al cinema. Es retira aviat i espera que Navarro la vingui a buscar.

No triga a recollir-la amb un cotxe de lloguer. L’acompanya el seu amic –i còmplice– Jaime Viñas. La festa es preveu ben grossa. Els tres visiten diversos locals dels carrers de Rosselló i Casanova. La fan beure, i molt, tot i que ella està molt acostumada a la vida nocturna i resisteix mentre els altres veuen disminuir les seves facultats. Quan els sembla que la Broto està prou èbria, la pugen novament al cotxe i busquen el millor indret per executar el seu pla.
Viñas s’encoratja, i quan estan a la vora de l’Hospital Clínic, aferra el mall de fusta i la colpeja fortament al cap. Contra tot pronòstic, Carmen Broto, que encara conserva la serenor, s’enfronta a l’agressor. El seu amant, Navarro Manau, deté el cotxe per donar un cop de mà a Viñas i Broto aprofita per obrir la porta i escapar-se. Està tan estabornida que amb prou feines pot caminar. Cau a terra i els seus agressors tornen a traginar-la dins del vehicle. Engeguen el motor i es dirigeixen a l’hort del carrer Legalitat, on han acordat de trobar-se amb Navarro pare. Carmen Broto arriba morta a destí: abans d’enterrar-ne el cadàver s’afanyen a prendre-li les joies que duu posades.
Quan el vigilant troba el Ford abandonat i dóna l’avís, la policia troba un treball poc acurat, amb massa pistes fàcils. L’automòbil ple de taques està abandonat a pocs metres de l’hort, ja que l’han hagut de deixar a corre-cuita després que els hagi fallat el motor en la fugida de l’escena del crim. La policia localitza fàcilment el cadàver. Quan busquen el propietari de l’hort, troben Navarro Gurrea mort, prop d’on són, al carrer de la Indústria. A l’estómac hi troben cianur potàssic. Jaime Viñas, el presumpte autor material del crim, apareix mort a l’Hotel Principal amb una nota de suïcidi: “Que no es culpi ningú de la meva mort, sóc innocent”.
La policia només aconseguirà detenir Navarro Manau quan intenta escapar en vaixell cap a Mallorca. Serà l’únic responsable jutjat pel crim de Carmen Broto. És condemnat a mort, però Franco l’indulta i li commuta la condemna per trenta anys de presó, dels quals només en complirà onze. A la seva sortida, Navarro Manau declararà que “el silenci li havia salvat la vida”.
Qui va matar Carmen Broto?
El crim de Carmen Broto és el succés per excel·lència de la crònica negra barcelonina. La societat de l’època mai no va acceptar de bon grat la versió oficial dels fets. Als que defensen que Carmen Broto sabia massa coses i podia fer trontollar els poders fàctics de la Barcelona dels anys quaranta se sumen aquelles hipòtesis en què la víctima hauria estat assassinada per haver extorsionat algun dels seus clients poderosos amb fotografies en què se’ls veia mantenint relacions sexuals amb menors d’edat (alguns adeptes d’aquesta teoria afirmen que Broto feia xantatge al bisbe de Barcelona). Altres es decanten per la teoria que Carmen Broto havia estat eliminada perquè era una confident de la policia que havia delatat enemics del règim.
El crim de Carmen Broto, o el crim del carrer Legalitat com se’l va conèixer popularment, ha esdevingut una llegenda plena de confabulacions i misteris, i pel·lícules, reportatges i novel·les han volgut aproximar-se a aquests fets que van marcar la Barcelona de la postguerra. Entre molts altres, Juan Marsé es va inspirar en part en el crim del carrer Legalitat per escriure la seva novel·la Si te dicen que caí.
