Són animals preciosos, d’un verd llampant que evoca a la natura. I a més, ni borden ni rugeixen, canten. I sobre, a diferència del llistat extens d’animals que hi ha al Zoo del costat, aquests es poden veure de franc. Les cotorres s’han apoderat del parc de la Ciutadella per a l’alegria d’uns turistes que es distreuen donant-les menjar. Són dos quarts de cinc d’un dijous qualsevol just davant del Parlament de Catalunya. El sol radiant que els turistes demanen a Barcelona és on ha de ser i el xarroteig de les cotorres es converteix en un efecte crida. En aquella cantonada els espera –ells no ho sabien quan han sortit de l’hotel– un noi amb una bossa de pipes. N’ha comprat un quilo per només tres euros. Està satisfet. En conversa amb el TOT Barcelona, explica que fa poc que és a Barcelona i que es busca la vida a la Ciutadella. Ell és qui reparteix les pipes, demana la voluntat i critica les cigonyes, que volten per allà i espanten el seu elenc.
L’alimentador diu que de 15 a 18 hores és quan més turistes hi van, i repeteix, com qui s’ha après de memòria dues frases per a l’examen oral, que les cotorres canten –potser fins i tot massa– perquè “tenen gana”. En el que dura la conversa, els turistes s’han anat agrupant. Estarem parlant d’una vintena de persones que a aquella hora de la tarda reparteix pipes i aprofita per fer-se una fotografia més aviat gens original. A pocs metres, un gos persegueix feliç de la vida dos ànecs que fugen cames ajudeu-me per la Ciutadella i el caos, que arriba a la cantonada, exalta unes cotorres que alhora espanten els turistes. I bé, així avancen les hores d’una tarda qualsevol. Les cotorres grans fan espectacle. Les més petites també, fan el que veuen, just davant del Parlament.
L’escena del parc de la Ciutadella no és cap adaptació de la pel·lícula Solo en casa. Tampoc una excepció. Els experts alerten que la cotorra ja s’està reproduint més de pressa a Barcelona que en els seus països d’origen, majoritàriament l’Argentina. El cap de recerca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Joan Carles Senar, ha detectat que les cotorres fan el doble de postes en terres catalanes que en els seus territoris d’origen. En conversa amb el TOT, l’expert culpa la gent que les alimenta d’aquest creixement exponencial. És més, calcula que prop del 40% de la seva dieta ja és de menjar que facilitem les persones. En aquest sentit, Senar avisa que convindria deixar de veure l’alimentació d’animals com un joc o distracció perquè “estem reproduint els errors que hem comès amb els coloms“. Això sí, aquest cop es tracta d’una espècie invasora.
El que sí que tenen en comú el colom i la cotorra és que totes dues aus viuen sense gaires depredadors. En el cas de la cotorra, a més, s’afegeix el fet que és resistent a moltes malalties. Senar explica, per exemple, que els mosquits piquen les cotorres i, en canvi, “no hi ha una sola cotorra amb malària”. “Si són animals força immunes, sense depredadors i els humans els donem menjar, la cotorra s’acaba convertint en invasora, amb tot el que això comporta”, conclou l’expert, que demana activar mesures de conscienciació per frenar la tendència.
Una gran molèstia i dos grans perills
Senar explica que l’augment de la cotorra genera des de perills potser més banals, com un augment de sorolls molestos provocats pel seu cant –que pateix sobretot qui té nius a prop de casa– fins a elements que posen en risc l’ecosistema barceloní. És important remarcar que la cotorra és una espècie que viu en família. Això vol dir que creen nius força grans amb branques que arrenquen d’altres arbres. Aquests nius, desgrana l’expert, poden arribar a tenir fins a 10.000 branques del voltant, la qual cosa indica que la cotorra “fa malbé els arbres que envolten el niu”. A més, el pes d’aquests nius, que pot arribar als 100 quilos, pot generar “moltes destrosses” i una “despesa econòmica” si cauen a terra. El cap de recerca del Museu de Ciències Naturals xifra en uns 200.000 euros anuals el cost de les cotorres per a la ciutat.
D’altra banda, la cotorra, com a espècie invasora que és, desequilibra l’ecosistema. Aquest animal menja flors, llavors i fruits que, doncs, deixen d’estar per a les espècies autòctones. “Si a un parc hi ha 400 cotorres, imagina’t, poden deixar sense flors tot un arbre. A Barcelona hi ha més de 6.000 cotorres, que mengen tones de menjar que hauria d’estar per a altres espècies”, insisteix Senar. Això sí, l’expert nega que tot plegat sigui un problema “exclusivament metropolità”. La cotorra ja ocupa tot Barcelona i, a diferència dels coloms, la seva autonomia és molt gran. “La població s’està estenent per tot Catalunya, sobretot per la costa. Algunes surten de Barcelona i fan malbé les collites del Baix Llobregat”, conclou.
En Germán Domínguez és pagès a Sant Boi. Detalla que la cotorra és una de les tres espècies que els fa la guitza, no tant com el senglar, això sí. El pagès explica que “els encanta” la dolçor i que arrasen les collites de préssec. Amb la verdura no tenen tants problemes, encara que “els agrada picar-les quan són recent plantades”. Domínguez, que atén el TOT com a portaveu d’Unió de Pagesos, manté que per ara la situació està “prou controlada” a la zona gràcies a les batudes que els permet fer la Generalitat per controlar les plagues. “Primer de tot, la Generalitat ha de confirmar si hi ha danys suficients i, si n’hi ha, et donen els permisos. Els controls els fan unes associacions de caçadors que rebaixen la població. Quan actuen es nota, estem uns dies tranquils”, explica el pagès. Això sí, el santboià creu que aquestes mesures són efectives els primers dies, quan agafen les cotorres desprevingudes, però que després es desplacen i fan malbé la collita “d’un company”. Domínguez calcula que tan sols passen uns quinze dies entre que redueixen considerablement la plaga i tornen a arribar aus de Barcelona.
Ningú se n’està ocupant a fons
Malgrat la preocupació que es desprèn entre els experts i els pagesos, les administracions es renten les mans. Preguntat pel TOT Barcelona, des de l’Ajuntament argumenten que el control de les espècies invasores “són competència de la Generalitat”. En canvi, fonts del Departament d’Acció Climàtica consultades per aquest diari afirmen que tenen la cotorra catalogada com a espècie invasora, però que no tenen cap mecanisme activat per controlar la sobrepoblació. A més, destaquen que és una espècie “que està molt urbanitzada” i, per tant, podria entrar com a “problema de salut pública”, competència de l’Ajuntament.
D’altra banda, des del consistori insisteixen que no tenen competències per gestionar les espècies invasores, però apunten que, seguint els passos dels senglars o els coloms, tenen en marxa “campanyes de sensibilització ciutadana” sobretot encarades a “no donar menjar”. Des d’aquest costat de Sant Jaume també remarquen que si els tècnics de Parcs i Jardins detecten o reben un avís ciutadà per un niu “perillós” activen un protocol “amb una empresa especialitzada” que actua “amb totes les garanties”.
