El coronavirus frena la matriculació d’alumnat internacional a Barcelona

Els màsters preveuen fins a un 30% menys de matrícules estrangeres | Les universitats reforcen la docència no presencial

L’agost de l’any passat milers d’alumnes internacionals estaven planificant una estada a Barcelona per estudiar un màster en alguna de les universitats públiques o privades de la ciutat. Matrícules, crèdits, convalidacions… i lloguers, manutenció i mobilitat. La pandèmia del coronavirus també es notarà en l’arribada d’estudiants d’altres indrets del món a la capital catalana. Totes les universitats de Barcelona registren una frenada en les matriculacions, sobretot en el cas dels màsters, que poden arribar a caure fins a un 30% segons els portaveus consultats. Això sí, els centres d’ensenyament superior deixen clar que ja s’estan adaptant per rebre els alumnes amb garanties i assegurar-los excel·lència en la docència, sigui presencial o a distància.

L’estimació d’impacte varia molt entre els diferents tipus d’estudis. Les carreres universitàries es veuran menys afectades que els màsters i postgraus, coincideixen. La Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) preveuen una caiguda d’entre el 15% i el 30% als màsters, mentre que als graus la UAB compta que només perdrà un 3% d’inscripcions i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) calcula que tindrà un 5,5% menys d’alumnes forans. En canvi les escoles de negocis i les escoles només de màster i postgrau esperen mantenir el mateix nivell d’internacionalització. És el cas d’Esade o la Barcelona School of Management de la UPF, que preveuen un impacte gairebé nul.

L’atractiu de Barcelona

“La gent vol venir a Barcelona, si no ho fan al setembre ho faran al febrer”, confia la directora de màrqueting i vendes de la Barcelona School of Management, Carmen Lahoz. “El missatge que volem transmetre és que estem preparats per donar la mateixa experiència i docència tot i les dificultats”, afirma. L’escola de màsters i postgraus de la UPF va comptar l’any passat amb un 36% d’alumnes estrangers i durant el confinament s’ha posat en marxa per “no perdre ni una classe” i adaptar-se de seguida.

“Passi el que passi, l’experiència educativa serà la mateixa”, recalca la BSM. Ha fet una “adaptació de totes les aules” per poder adaptar-se a la situació local que sigui i a les “necessitats o situacions sanitàries al món”. Si algun alumne no pot anar a classe, podrà seguir formant-se en una modalitat “presencial a distància”. Això es tradueix en molt més que fer servir l’aplicació de videoconferències Zoom: “Hem condicionat les aules amb càmeres que segueixen el professor per no perdre detall, pantalles amb gran qualitat d’imatge i un sistema de so que capti la veu dels alumnes a casa i els comentaris del docent”. 

A més a més, el professorat també ha renovat “tota la metodologia docent” i ha incorporat “models d’avaluació a distància”. Els més de 15 anys d’experiència en educació online d’aquesta escola han facilitat la transició cap a aquesta nova normalitat, sosté Lahoz: “Han estat mesos de molta feina, d’un esforç brutal d’adaptació, però l’adequació tant d’alumnes com professors ha estat excel·lent”.

Menys arribades i també menys sortides

La Universitat de Barcelona ha fet una anàlisi preliminar de la situació, tenint en compte que les admissions s’allargaran fins al setembre. De moment les dades indiquen que si l’any passat van venir 1.692 alumnes internacionals a la UB, per al curs 2020-2021 en vindran 570. No obstant, falta comptabilitzar “estudiants Erasmus de pràctiques, corresponents a les convocatòries que es publiquen amb el curs més avançat”, indiquen portaveus de la UB.

Pel que fa a les xifres d’estudiants de màster oficial, “les preinscripcions en termes generals estan entre un 15% i un 20% per sota del curs passat”, mentre que s’enfonsen més d’un 25% en el cas d’alumnes que han estudiat el grau en un altre país. “Això confirma que el descens general causat per la pandèmia s’ha vist augmentat en el cas del col·lectiu internacional”, apunta la UB. Finalment caldrà veure si totes les preinscripcions es formalitzen com a matrícules, donat que la incertesa sobre la situació sanitària a Barcelona podria fer-ne perdre algunes.

La frenada també es nota en les sortides: menys alumnat ha sol·licitat participar en programes de mobilitat. “Entre les possibles causes, hi ha que moltes universitats estrangeres no admeten estudiants internacionals el primer semestre o tot el curs 2020-2021, i això ha trastocat els plans d’alguns estudiants que no han pogut canviar de destí o han declinat la reassignació a un altre centre”, expliquen les mateixes fonts. “El desistiment no vol dir necessàriament que tinguin por de viatjar”, avisen. Segons la UB, a molts els han canviat la situació personal i no han reaccionat a temps, o no han trobat una altra universitat adequada per al seu currículum. 

La UB farà docència mixta el curs que ve: combinarà presencialitat i virtualitat. “El missatge que s’ha transmès a tots els centres és el que han de dissenyar la seva docència per al proper curs partint del fet que som una universitat presencial”, diu la vicerectora d’ordenació acadèmica i qualitat de la UB, Amèlia Díaz. “Farem tantes classes presencials com sigui possible, tenint en compte les limitacions d’espais, horaris, professorat, materials, etc”. La vicerectora de docència de la UB, Sílvia Burset, afegeix que aquest estiu la UB s’està preparant “en dos fronts”: d’una banda, inverteix “en l’adequació tecnològica de les aules perquè part dels estudiants puguin seguir la classe des de casa”, i d’altra banda ha fet formació al professorat aquest juliol sobre estratègies de docència mixta.

La flexibilitat semipresencial

Les xifres de la Universitat Autònoma de Barcelona són lleugerament diferents. L’any passat el centre ubicat a Bellaterra va acollir 2.499 alumnes internacionals de grau –d’un total de més de 27.000 alumnes–, la majoria provinents de programes de mobilitat com l’Erasmus. Donat que les matrícules encara no són definitives, fonts del centre universitari calculen un decreixement del 3% en les matricules d’alumnes estrangers de primer curs per als graus.

Pel que fa a les xifres dels màsters, l’any passat s’hi van matricular 3.100 persones. Durant el curs passat van arribar a la UAB 1.156 alumnes de la resta del món i les previsions apunten que per al curs vinent aquesta xifra pot arribar a caure en un 30% en el cas dels màsters oficials. La caiguda en el nombre de doctorands internacionals es calcula al voltant del 5%, segons les mateixes fonts, que indiquen que l’any passat comptaven amb 4.790 persones que aspiraven a doctorar-se.

El director del màster de Periodisme literari de la UAB, David Vidal, explica que les seves matrícules han anat millor enguany que l’any passat, però comenta que alguns màsters han passat a ser semipresencials per intentar que la pandèmia no dissuadís les matrícules. Concretament la docència serà 100% virtual al primer quadrimestre i, en funció de la situació sanitària, es podrà complementar amb classes presencials durant el segon quadrimestre. El que no és homogeni és la metodologia per a l’ensenyament a distància.

“Ho hem inclòs a totes les guies docents dels màsters, la resposta ha estat ràpida perquè de seguida es va preveure que la pandèmia podia afectar les matriculacions”, diu Vidal. “La UAB té molts estudiants de tot el món, sobretot llatinoamericans”, recorda, en referència a països que han tancat fronteres, com Mèxic, o que previsiblement tindran dificultats de mobilitat intercontinental els mesos per l’alt volum de contagis, com Colòmbia, Xile o Argentina.

També hi ha un factor incertesa d’última hora: “El màster oficial, el que dóna accés al doctorat, habitualment té uns 30 alumnes internacionals i enguany en tindrà només una vintena perquè molta gent no saben si podran venir o no”, explica Vidal. La UAB ja compta amb què podria haver-hi estudiants matriculats que a l’hora de viatjar no puguin venir a causa de la pandèmia i els ha preparat una alternativa: durant els mesos que no els deixin sortir del seu país, el màster els oferirà canals no presencials per seguir la docència.

La crisi anima la formació sobre negocis

A Esade el 50% de l’alumnat és internacional i el 25% és extracomunitari. Per l’escola de negocis Esade hi passen cada any 2.680 alumnes, dels quals 1.575 són internacionals. Un total de 1.379 es matriculen a la Law School –169 dels quals són foranis–, mentre que uns altres 6.150 –-dels quals 1.635 estrangers– passen pels programes adreçats a futurs executius.

Al contrari del que passa a d’altres centres, a Esade la pandèmia ha incrementat les matriculacions. La directora d’Admissions d’Esade, Cristina Olabarría, apunta que “és difícil fer una previsió a hores d’ara per les incerteses que hi ha sobre la taula”, però admet que ja perceben “un interès superior” en les matriculacions. “La demanda ara mateix és superior a la de l’any anterior en pràcticament tot el portfoli de programes d’Esade Business School i Law School”. A més l’escola de negocis ha augmentat el nombre de beques al talent per tal de donar una oportunitat a més joves que no podrien pagar-se sols la formació.

La directora d’Admissions detalla que ja hi ha un 3% més de reserves i ho atribueix al context econòmic: “En temps de recessió econòmica, es produeix un augment de la demanda de formació de qualitat, per estar millor preparat i poder afrontar les exigències d’un mercat laboral més competitiu”. No obstant, l’epidèmia “preocupa” al centre perquè alguns alumnes poden patir restriccions de mobilitat que els impedeixin viatjar. “Els campus d’Esade acullen alumnes de 126 nacionalitats diferents i a tots ells els estem ajudant perquè puguin gestionar els seus visats a temps”, afirma.

Nou comentari