“Amb el coronavirus, els metges han de prendre decisions èticament més difícils que mai”

El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, assegura que els sistemes sanitaris europeus no estaven preparats per a una epidèmia com la de Covid-19

El dilema ètic que se’ls presenta cada dia als metges que estan “presentant batalla” contra la Covid-19 és un desafiament amb el qual mai s’havia trobat el sistema sanitari català dels temps moderns. Haver de decidir, per exemple, a qui se li posa un respirador o a qui no segons les possibilitats que té de sortir-se’n. Així de clar ho manifesta el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, en conversa amb aquest diari.

Padrós mai s’ha mossegat la llengua, i ara tampoc ho fa. Però reparteix a banda i banda. De la mateixa manera que en una piulada ha qualificat de “gran merda” un titular del diari El Mundo que deia que “Catalunya aconsella no ingressar pacients amb mal pronòstic” pel coronavirus, lamenta que la falta de material, com ara respiradors per a pacients en estat greu, estigui obligant els professionals a “prendre decisions èticament més difícils que mai”, perquè són en “situacions vitals”.

“Això comporta una una angoixa afegida als professionals de la sanitat, perquè obliga a situacions de decisions més complexes, decisions èticament difícils”, lamenta. Tot i que els metges estan avesats a prendre decisions difícils des del punt de vista ètic en situacions normals, el que està passant ara és nou, segons Padrós, amb una dilatada trajectòria.

“Estem parlant de situacions vitals”

“Cada dia hem de decidir si tal persona se l’opera o no. Són decisions que es prenen en funció de les possibilitats que té aquell pacient d’anar endavant, fins i tot quan no hi ha una situació d’emergència. Això és el que fa que es generin llistes d’espera. Quan els recursos són limitats, has de prioritzar en funció de les patologies, de la gravetat, de la situació social del pacient. Per exemple, per a una pròtesi de genoll. Però ara estem parlant de situacions vitals, cosa amb la qual no ens havíem trobat mai”, especifica.

Segons el president del COMB, “el sistema sanitari ja estava molt al límit, i ara l’hem posat per sobre del límit”. I això, afegeix, fa que “els professionals ho visquin malament emocionalment, perquè hi ha una transferència d’emocions. El patiment no és només per a les famílies, també és per als professionals”.

“Mai havia vist tants metges plorar”

Aquesta és una altra frontera que ha saltat pels aires amb el coronavirus: la de la implicació personal i emocional dels metges que se suposa que s’hauria d’evitar per al bé de tothom. “La Covid-19 és una malaltia de contagi i obliga a l’aïllament del pacient. Això comporta situacions de molt dolor i patiment per a les famílies, per als pacients i també per als professionals. Quan hi ha casos de situació avançada de final de vida, moltes vegades aquests professionals són les úniques persones que són al costat del malalt que està marxant. El fet que aquell virus ens estigui portant a situacions de deshumanització de processos finals els professionals ho estan vivint amb molt patiment. Jo no havia vist mai tants metges plorar“, es lamenta Padrós.

“No estàvem preparats”

L’origen d’aquesta situació és, per a Padrós, que la pandèmia “ens ha vingut a tota la societat com una cosa nova, disruptiva”. Segons el seu punt de vista, “el sistema sanitari no estava preparat per a una situació com aquesta perquè els sistemes europeus estan preparats per al que fan, el seu dia a dia i una epidèmia anual coneguda que és la grip, i no per a una que no hi era, que apareix de sobte a la Xina amb dades que al principi es negaven i que després s’han maquillat, amb una tendència a amagar la veritat que ha agafat amb el peu canviat Europa”.

“Hem de deixar de dir que el sistema no està col·lapsat”

El doctor Padrós recorda que en el seu moment el Col·legi de Metges “ja va criticar les retallades” que es van fer a Catalunya arran de la crisi del 2008, tot i que creu que l’arrel del problema és en “l’infrafinançament del sistema des de 1978” per la posició de l’Estat. Sigui com sigui, reclama que ara deixi d’amagar-se la realitat.

“Els polítics intenten minimitzar-ho per no crear alarma, però és un error. S’ha de dir la veritat, encara que sigui crua, i dir que s’està fent tot el que cal per combatre-la. No és cert que el sistema no estigui col·lapsat. Si no estés col·lapsat, no obriríem hospitals en hotels“, argumenta.

“És una guerra, encara que em critiquin per dir-ho així”

Per no deixar-se anar en un excés de missatges negatius, Padrós vol veure la cara positiva de la situació que viu el país contra “un virus del qual sabem poques coses, a part que és un fill de puta”.

Segons el president del Col·legi de Metges, “entre les coses positives hi ha que estem presentant batalla, per l’ADN dels professionals de la salut”. I reivindica aquest llenguatge bèl·lica. “És una guerra, encara que em critiquin per dir-ho així. I l’exèrcit són els professionals sanitaris, els de les bates blaves i els de les bates blanques, per això diem que han de tenir bates”, puntualitza. Per a Padrós, és urgent proporcionar als treballadors del sistema de salut tots els recursos per protegir-se i per treballar, “però encara que faltin recursos ells estan absolutament compromesos”. De fet, segons ell, “quan diem que tenim un gran sistema, hem d’admetre que el sistema aguanta justet, el que tenim són grans professionals“, matisa.

“Haurem de repensar el model sanitari”

Per tot plegat, Padrós adverteix que quan se superi la crisi s’haurà de repensar el model sanitari. Primer de tot, “el govern espanyol hauria d’aprovar uns plusos salarials per a tots els professionals sanitaris”, perquè les retallades de les quals “no ens hem recuperat del tot” s’han traduït principalment “en salaris indignes pel que s’exigeix als professionals”.

Però més enllà d’aquesta mesura d’urgència, el president el Col·legi de Metges anuncia que caldrà “repensar els models organitzatius” de la sanitat, per basar-los en “l’empoderament dels lideratges clínics que, allà on són, han demostrat que el sistema aguantava millor”. Resumidament: si són els metges els que manen als grans hospitals és generen “models més eficaços i menys burocratitzats”.

L’altra gran assignatura pendent és, segons Padrós, que “en la gestió de les residències geriàtriques estigui més present l’àmbit sanitari, perquè són les que han quedat més descobertes”.

“No els quedarà més remei que replantejar-s’ho”

Li preguntem al doctor Padrós si confia que hi haurà els canvis que reclama. “Confiança? És no tindran més remei que replantejar-s’ho. Tots haurem de canviar coses. Tot això ens passarà factura econòmica i emocional. Després ja no podem ser els mateixos, hem de ser millors, hem d’aprendre les lliçons d’aquesta crisi”, adverteix.

I no només la classe polític i dirigent ha de canviar, sinó tota la societat, segons la seva opinió. “Això haurà sigut una cura d’humilitat. En el fons som una societat rica que es mirava el melic quan mig món vivia molt malament. Hi havia capacitat de solidaritat però també del contrari. El primer cap de setmana del confinament la gent marxava a la segona residència, cosa que indica que hi ha poca consciència col·lectiva i que no pensaven que tinguéssim grans problemes”, sentencia. Ara, per a Padrós “el repte és ser capaços de reinventar-nos”, per al qual “Catalunya potser està més preparada, però caldran lideratges forts”.

Més informació

Nou comentari