Barcelona en Comú ha proposat obrir una funerària pública com a condició per negociar els pressupostos de l’Ajuntament per al 2025. I un dels llocs esmentats és una església de Barcelona, propietat de l’Arquebisbat. Els Comuns van llançar la proposta a principis d’octubre. L’edifici on la formació vol obrir la funerària és la parròquia del Patriarca Abraham, al carrer de Vicens Vives, 6, al districte de Sant Martí. En una nota de premsa, Barcelona en Comú va dir que es tractava d’una “propietat municipal”, però en realitat no és així. La formació també ha posat sobre la taula la possibilitat d’utilitzar sales de vetlla que són propietat de Cementiris de Barcelona -una empresa de l’Ajuntament- o fer un edifici nou.
El fet que l’edifici sigui de l’Arquebisbat i no de l’Ajuntament complica la proposta dels Comuns a la parròquia. Fonts de l’Arquebisbat consultades per aquest mitjà han negat que la parròquia del Patriarca Abraham sigui municipal, un fet que han reconfirmat fonts del govern de Jaume Collboni: “És de l’Arquebisbat”. Amb posterioritat, els Comuns han afegit que no és estrictament necessari fer la funerària en aquesta parròquia, sinó que podria funcionar des de les instal·lacions de Cementiris, una possibilitat més barata que adequar la parròquia. El debat, consideren, no és on es faci la funerària pública sinó si es vol oferir aquest servei públic.
Durant el primer mandat de Colau ja es va intentar obrir una funerària
La proposta d’obrir una funerària pública a Barcelona per part dels ecosocialistes no és nova. Durant el primer mandat d’Ada Colau com a alcaldessa ja es va intentar, però el govern mai va trobar els suports polítics necessaris. Abans de les eleccions municipals del 2019, el plenari va tombar el projecte, amb el vot contrari del PSC i l’abstenció d’ERC. I el 2021 el regidor Eloi Badia reconeixia que la proposta només es podria reprendre quan es pogués comptar amb els acords polítics necessaris.
Ara, els Comuns ho tornen a intentar i ho posen com una de les condicions per negociar els pressupostos municipals de l’any vinent. Fonts d’aquesta formació a l’Ajuntament estimen que els costos per adequar la parròquia del Patriarca Abraham seria entre tres i 3,5 milions d’euros, una quantitat a la qual caldria afegir la partida per comprar o llogar l’equipament. Des de l’Arquebisbat s’han limitat a dir que l’edifici és seu i no han concretat si estan negociant quelcom amb el consistori, com una possible compra. Tampoc el govern de la ciutat ha volgut donar detalls de les negociacions en curs amb els Comuns. Fonts de Junts al consistori apunten que l’Ajuntament hauria intentat comprar l’edifici, però l’Arquebisbat no hauria volgut vendre.
Les altres possibilitats on Barcelona en Comú ha plantejat fer la funerària pública són les instal·lacions de Cementiris de Barcelona, que seria l’opció més barata, i construir un edifici nou, que seria la proposta més cara i la que menys agrada al grup municipal que lidera Sanz. Ara, els Comuns estan a l’espera de rebre la resposta del govern: si el PSC està a favor de tirar endavant el projecte i si hi està d’acord concretar en quin lloc es pot fer la funerària. El debat no és la parròquia del Patriarca Abraham, el debat és si es vol aquest servei públic sí o no. És un debat polític sobre si aquest servei públic es pot prestar, no sobre l’equipament, sostenen fonts dels Comuns.
“És una barbaritat”
El carrer de Jaume Vicens Vives divideix el barri de la Vila Olímpica del barri del Poblenou. La parròquia és al Poblenou, però l’equipament eclesiàstic està molt vinculat a la Vila Olímpica. Durant els Jocs del 92, va ser un espai on es van oferir serveis religiosos per a totes les confessions. A Jordi Giró, president de l’associació de veïns de la Vila Olímpica, la idea dels Comuns de convertir la parròquia en una funerària no li agrada. “És una barbaritat i podria suposar haver de tirar l’edifici”, obra de Josep Benedito i Rovira. Segons Giró, el temple s’hauria de recuperar com un espai de culte multiconfessional. “Es va crear amb aquesta idea”. I denuncia que l’Arquebisbat no fa manteniment o fa el mínim, “Segurament veuria amb bons ulls que l’Ajuntament se’n fes càrrec”. Ajuntament i Arquebisbat treballaven propostes per aprofitar l’edifici com a equipament social, afegeix el dirigent veïnal.
Barcelona en Comú defensa la necessitat de fer una funerària pública a Barcelona pels costos elevats que suposa un funeral a la capital catalana. Segons els Comuns són uns 4.000 euros. A finals del 2023, el TOT Barcelona va calcular que eren uns 4.400 euros en el cas que la persona no tingués contractada una assegurança. Des de la formació de Sanz, asseguren que una funerària pública permetria abaratir un 30% la despesa, uns 1.300 euros. En part, el cost elevat d’un funeral és per l’IVA del 21% pel qual es tributa. L’increment es va produir en temps de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol, passant del 8 al 21%. En països com Portugal, Itàlia, Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, els Països Baixos i Suècia, els serveis funeraris tenen consideració d’essencials i no tributen.
Mémora controla el mercat barceloní
Actualment, a Barcelona bona part del mercat de la mort el controla Serveis Funeraris de Barcelona-SFB (Mémora), amb tanatoris a Sancho d’Ávila, les Corts, Sant Gervasi i Collserola, ara una empresa privada. Fins al 2011, l’Ajuntament controlava el 51% d’SFB, però aquell any va vendre el 36% de les participacions a Mémora per 63,8 milions. El 15% restant, el consistori se’l va treure de sobre el 2020 per uns 28 milions, la qual cosa va suposar la privatització total de la societat mixta.
