Són les 11 del matí d’un dia feiner al carrer del Comte d’Urgell. A la sortida del metro, a la Gran Via, gairebé tothom travessa el pas de vianants per passar a la banda Besòs. S’estalvien part de les molèsties per les obres que van començar a l’agost per fer passar la tuneladora que unirà els FGC des de la plaça d’Espanya fins a Gràcia. Els obrers treballen amb un soroll relativament moderat, però hi ha força pols i uns plafons opacs de 6 metres d’altura sobre un mur de formigó converteixen la vorera, que s’ha reduït de 5 metres d’ample a 1,80 (20 centímetres menys del que estableix la normativa, segons comprova in situ la Maite, de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample) en una mena de túnel on el vianant, amb poca llum, ha d’esquivar bicicletes i patinets, malgrat que un senyal avisa que cal baixar dels vehicles per transitar per aquest tram.
En el punt de l’encreuament entre el carrer d’Urgell i Consell de Cent les obres van començar a finals d’agost. S’hi farà una sortida d’emergència del túnel de l’L8 i un gran forat per a la tuneladora, amb un calendari que s’allargarà uns dos anys i mig. Fins ara, les molèsties han estat “moderades” pel que fa al soroll, però els veïns denuncien que “els murs de ciment i els plafons opacs només minimitzen parcialment el soroll en els pisos inferiors dels habitatges”, però els roben la llum solar i han provocat inseguretat: “El risc de ser atropellats per una bici o un patinet que no respecta la normativa és alt. Surts de casa i has de vigilar a dreta i esquerra perquè sovint passen bicis i patinets a velocitat, i si et queixes encara et planten cara”, explica la Mar Romeu, veïna del tercer pis del número 87. El seu balcó està per sobre dels plafons, i si ara ja sent força el soroll, ja es mentalitza per viure “un infern” els pròxims sis mesos. I és que la Generalitat ja ha comunicat que possiblement en alguns moments es pot superar el límit de decibels permesos per llei. “Estem pagant un peatge excessiu per una obra que no dubtem que serà bona per a la ciutat, però els veïns estem deixats de la mà de Déu”.
“El bar ha sobreviscut a una guerra, espero que també a l’L8”
Si els veïns han d’assumir el cost emocional de viure amb soroll permanent, la quinzena de comerços ubicats en aquest enclavament sumaran també una factura de pèrdues econòmiques. De moment, no tindran cap mena de compensació ni per part de l’administració competent de l’obra, la Generalitat, que fa uns dies confirmava que no hi haurà ajudes al comerç, ni l’Ajuntament, que no té previst eximir els comerços del pagament d’impostos locals.
La factura és molt alta al Bar Urgell 1930. A quarts de dotze del matí només hi ha un client que pren un cafè. Una de les propietàries, la Montse Perramon, comptabilitza en un parell de mesos una caiguda notable de la facturació: “En aquest bar hi ha rodatges d’anuncis, i a hores d’ara ja ens han rebutjat dos rodatges, un dels quals de 5 dies, perquè l’Ajuntament no els dona el permís per posar els camions per carregar i descarregar materials. A més, hem perdut un 50% de clientela des de finals d’agost. Ja sé que les obres porten enrenou, soroll, pols, inseguretat, sí, però de debò que no poden ajudar una quinzena de comerços?”, planteja Perramon, que admet la seva resignació: “Com sempre, els que manen ens han abandonat. Només podem intentar sobreviure”.
De fet, recorda que el Bar Urgell 1930 ha sobreviscut a moltes circumstàncies adverses, i confia que aquesta vegada també sigui així: “El negoci ha resistit una guerra civil, una pandèmia, un eix verd i ara, sant tornem-hi amb l’L8. La nostra iaia que es va quedar aquí sola amb els tres fills perquè no li prenguessin el negoci durant la guerra, però tot això els que manen no ho valoren, se’ls en fot. Sembla que vulguin que plegui”, lamenta la Montse.
Uns metres més avall, el Javier està sol a la fruiteria. Regenta Fruites Rabaneda des de l’any 1986. “Les he vist de tots colors, però ara ja només intento sobreviure. Tinc un 30% menys de vendes des que van començar les obres, i la meva gran sort és que les dues treballadores que tenia s’han jubilat. Si no, ja hauria tancat. Treballo unes 70 hores al dia per poder mantenir obert, però cada vegada és pitjor. Soroll, pols i un pas tan estret que la gent evita passar per aquí. No ens van informar de res, no ens ajuden econòmicament i hem de suportar estoicament les obres perquè és un bé per a tothom…”, reflexiona el Javier, que també tem que la nova fase d’obres amb molt més soroll acabi d’enfonsar el negoci. Com la Montse, troba injust que “ni Ajuntament ni Generalitat no ens ajudin, amb indemnitzacions o amb ajudes fiscals: “Tinc un sentiment de desemparament brutal”, reconeix.
En la mateixa situació es troba la Gemma Espiga, propietària d’un estanc. Al davant hi té el mur de formigó i els plafons opacs, amb la vorera estreta. Aquest estanc era punt de parada dels vianants que enfilaven Urgell sortint del metro, però ara passa molta menys gent, o els que passen ho fan de pressa per evitar les molèsties. Aquests dies ha comparat la facturació de l’octubre de 2023 i la de 2024, i ja acumula “un 20% menys”. “Els clients que són veïns del barri sí que venen, però he perdut molts clients que estaven de pas. La gent canvia de vorera quan surt del metro, i ho entenc. Vols una vorera de 5 metres amb llum, o passar per un túnel d’1,80 sense llum, amb bicis i patinets que et poden atropellar? Si ja he perdut un 20%, quan comenci la tuneladora, més soroll, més tremolors i pols, serà horrible”, augura la Gemma. Com la resta de comerciants, admet que les obres són un bé per a la ciutat, però denuncia la injustícia que suposa “assumir personalment els danys col·laterals de les obres i que l’administració ens deixi totalment abandonats”.
A l’espera que arribi la fase més dura de les obres, amb sorolls que prometen dificultar al màxim la quotidianitat de veïns i comerciants d’aquest punt de l’Eixample, uns i altres comparteixen un desànim general per la forma com la Generalitat ha gestionat aquesta obra multimilionària. Afronten la situació amb resignació i encreuen els dits perquè, aquesta vegada, es compleixin els calendaris i el seu infern acabi quan toca.
2 
