Colau obre una altra guerra amb la Generalitat pels sensellar

L'Ajuntament escriu a Aragonès per reclamar-li que multipliqui per 10 el pressupost dedicat als equipaments per a persones sense sostre | "No podem fer de Generalitat", adverteix la regidora Gemma Tarafa

Després de les residències, els equipaments per a sensesostre. Aquesta és la nova guerra de l’Ajuntament de Barcelona amb la Generalitat, a la qual ha exigit avui que multipliqui per deu el pressupost que dedica a les persones sense llar. Les reclamacions constants durant dies i dies de l’alcaldessa, Ada Colau, van ser un dels factors que van desencadenar canvis en la gestió dels geriàtrics en el pic de la pandèmia de Covid-19. Entre d’altres coses, pel que fa a l’epidèmia, les residències van passar de dependre de la conselleria de Salut en lloc d’Afers Socials. I ara l’Ajuntament vol provocar un altre canvi en la política de la Generalitat.

Barcelona ja no pot continuar afrontant en solitari els problemes del sensellarisme de tot Catalunya, l’Ajuntament no pot fer de Generalitat, això és un tema de país”, ha advertit la regidora de Salut, Cures i Envelliment, Gemma Tarafa, en la roda de premsa en què ha fet balanç del funcionament dels equipaments extraordinaris que el municipi ha organitzat per a l’emergència sanitària.

Demanen 450 places més fora de la ciutat

“La Generalitat té des del 2017 té unes polítiques de sensellarisme  amb una dotació que no arriba al milió d’euros, i proposem que passi a ser de 10 milions d’euros”, ha reclamat. Amb aquest objectiu, l’Ajuntament ha escrit al vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i al conseller d’Afers Socials, Chakir El Homrani, per plantejar aquesta demanda, per a la qual l’Ajuntament ja té un disseny concret: cinc centre residencials nous, amb 50 places cadascun, i uns 200 pisos per implementar l’estratègia housing first, amb un resultat de 450 places noves per a tot Catalunya.

“A Barcelona hi havia, abans de la pandèmia, 2.200 places per a sensellar. N’hem creat 750 amb motiu de l’emergència sanitària i hem arribat a 2.950. De les 750 addicionals, 160 les mantindrem fins a final d’any com a mínim, perquè són per a col·lectius específics [dones sense llar, senseostre amb addiccions i joves extutelats] i volem intentar que siguin estructurals. En canvi, a la resta de Catalunya, només hi ha 180 places, 80 en municipis de l’àrea metropolitana i 100 més a la resta del territori”, ha afegit Tarafa. Segons les dades de l’Ajuntament, el 50% dels usuaris dels equipaments per a sensellar de Barcelona són de fora de la ciutat. Dels que han arribat durant la pandèmia, un 30% havien dormit fora de la ciutat el dia abans.

El 2020, 19 milions més que Trias el 2015

Tot i que la reclamació s’ha adreçat principalment a la Generalitat, Tarafa ha recordat que l’Estat també té una estratègia per a sensellar que data del 2015 i que “pràcticament no té dotació pressupostària“.

En canvi, segons les xifres exhibides avui, l’Ajuntament tancarà l’any havent dedicat 44 milions als equipaments i les polítiques per als sensesostre, 9 milions més que els 35 que tenia pressupostats. Tarafa ha vinculat aquest increment als 9 milions que s’hauran gastat als equipaments i serveis extraordinaris que ha requerit l’emergència sanitària per la Covid-19, entre els quals hi ha els dos macroalbergs de la Fira de Barcelona, amb 225 places cadascun. “Sense caure en el cofoisme, hem de poder dir que a Barcelona s’ha fet molta feina en aquesta qüestió, i també que les altres administracions han de fer molt més”, ha insistit la regidora. I no ha perdut l’oportunitat de comparar el pressupost que dedica l’equip de Colau al sensellarisme amb els 25 milions que s’hi van destinar el 2015, l’últim any del mandat de Xavier Trias com a alcalde.

Nou comentari