L’acord entre Junts i el PSOE per a la delegació de les competències en matèria migratòria ha obert una nova finestra d’oportunitat a les entitats que remen a favor del tancament del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca, que el consideren una “presó d’estrangers”. Fins ara, la gestió d’aquest centre requeia en la Policia Nacional, que depèn del govern espanyol, però ara passarà a mans de la Generalitat de Catalunya. Si més no, aquesta és la voluntat de l’acord, que s’ha presentat en format llei i, per tant, encara ha de passar l’aval del Congrés dels Diputats. És només un primer pas que, certament, deixa en l’aire alguns dubtes. Per exemple, com es gestionarà el control judicial del centre, que continua sent competència de l’Estat, o si la Generalitat podrà decidir-ne el tancament sense l’aval del govern espanyol.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha estat el més clar. “Ara ho podrem decidir, abans no”. En una entrevista a RAC1, el ‘juntaire’ ha demanat “mirar quina és la proposta de Catalunya, que s’ha d’adequar al respecte als drets humans i les llibertats”. Carles Puigdemont també ha denunciat la “situació humanament inacceptable” dels CIE i ha insinuat que cal un “replantejament integral”. Des de Junts defensen que “Catalunya podrà decidir” sobre un hipotètic tancament, però hi ha veus que en discrepen. Aina Vidal, portaveu al Congrés de Sumar, soci de govern del PSOE, ha matisat en una entrevista a SER Catalunya que, amb l’acord, la Generalitat “no té la capacitat” de tancar el centre sense l’aval de Madrid.
El text de la llei presentada al Congrés enraona al voltant del concepte “gestió”. Concretament, parla de delegar “la direcció, coordinació, gestió i inspecció dels centres”. Catalunya podria decidir “la designació dels empleats públics” i els “serveis que integren els centres”. També “la prestació dels serveis d’assistència sanitària, social, jurídica, cultural i lingüística” que tindran els interns. Controlarà els seus trasllats “arreu del territori” i establirà “mecanismes de control i d’inspecció policial i administrativa” del CIE. El text aterra qüestions vinculades al funcionament del dia a dia, i exposa, de fet, que se’n cedeix la “gestió integral”, però no fa esment de qui té la potestat d’obrir o tancar un CIE.
Preguntat per aquest diari, Albert Noguera, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de València, apunta que l’article 7 de la proposta de llei -el que parla dels CIE– fa referència “únicament i exclusivament” a la gestió del centre. Per tant, “no s’aborda qui ha de prendre la decisió sobre si ha d’existir o no el CIE”. El catedràtic especifica que hi ha aspectes regulats a la llei d’estrangeria estatal i apunta que el traspàs de la gestió de determinades competències, en aquest cas d’immigració, “no vol dir que la Generalitat pugui derrocar altres lleis o decrets ni que aquestes deixin de tenir vigència a Catalunya”. El professor de la Universitat de Barcelona Markus González, expert en dret constitucional, comunitats autònomes i immigració, argumenta una tesi similar. En conversa amb aquest diari, constata que el traspàs “garanteix que la Generalitat pot gestionar el dia a dia, sempre dins del marc establert” i insisteix que “no es pot entendre [del redactat de l’acord] que Catalunya tingui la capacitat de tancar o obrir nous CIE”.
Fins ara, qui dictamina qui té la potestat de “crear, modificar o suprimir” un CIE és el Reial decret 162/2014 en el seu article cinquè, que atribueix la competència al Ministeri d’Interior. Els quatre paràgrafs de l’acord Junts-PSOE que parlen del CIE no fan referència a aquesta part concreta del decret. González conclou que el marge de maniobra de la Generalitat, que n’hi ha, serà sobre els “serveis ja previstos”. “Podrà gestionar alguns aspectes, però, per exemple, no podria decidir que hi incorpora tallers -exemple hipotètic- o cap altre aspecte no recollit a la llei ni tampoc decidir qui hi entra o no”, insisteix el professor, que profunditza en una variant: “Tots els mitjans parlen d’un possible tancament, però aquest acord també permet que, en allò que la Generalitat tindrà capacitat de gestió, podrà ser, si ho vol, més estricta que ara”.
El CIE necessita reforçar els serveis
Actualment, el CIE de Barcelona té 68 persones retingudes, segons va confirmar la setmana passada Interior. Són persones amb un expedient d’expulsió obert i que s’hi estaran un màxim de dos mesos. Les entitats creuen que el canvi podria millorar les seves condicions, però també s’ho han agafat amb prudència. Estan a l’”expectativa” abans de “treure’n conclusions”, però, d’entrada, celebren que la gestió passi a mans de la Generalitat. “Tot el que sigui una gestió més local, propera, hauria de millorar l’efectivitat del centre”, exposa l’advocada del servei d’atenció i denúncia d’Irídia, Marta Vallverdú.
En conversa amb el Tot Barcelona, l’advocada demana fugir “del marc de l’extrema dreta” i que s’hi “aboqui finançament” per executar millores que s’han encallat en el temps. Per exemple, recursos per pal·liar els problemes de salut mental, que creixen un cop la persona entra al CIE. “Vam demanar un servei psiquiàtric pels interns i un jutge ens ha dit que sí, que ha d’haver-hi un, però s’hi han de destinar recursos econòmics. D’on han de sortir els diners? Necessitem serveis d’aquests”, resumeix l’advocada.
En aquest sentit, el professor universitari Markus González desgrana que el CIE “ja té un servei d’atenció mèdica” i que el que han fet els jutges és “indicar que, dins d’aquest servei, també s’ha de contemplar psiquiatria”. González creu que és en aquest tipus d’aspectes, “més amplis”, on la Generalitat podria intruir canvis. Sigui com sigui, l’advocada d’Irídia ressalta que centrar tots els discursos en la millora de la gestió té “un punt perillós” perquè “pot fer caure en l’oblit l’objectiu final: el tancament”.
Què passa amb el dret a la tutela judicial
Des d’Irídia també apunten que l’Estat no està garantint el dret a la tutela judicial efectiva i es pregunten com quedarà aquest assumpte. Hi ha dos magistrats, el jutjat de control número 1 i el jutjat de control número 30, que assumeixen els casos de vulneració de drets que arriben del CIE. Van desbordats, perquè tenen les funcions pròpies com a jutge i els casos del centre. “Estan infradotats, per molt que la jutge del 30 tingui ganes de posar-hi fil a l’agulla, li falten recursos, no hi arriba”, explica Vallverdú. Aquest fet provoca que molts interns no tinguin l’oportunitat de restituir els seus drets.
“És l’espasa de Dàmocles de la desprotecció: quan el cas arriba al jutjat i aquest l’admet a tràmit, inclús quan decreta diligències urgents, la persona en qüestió i la resta de testimonis ja han estat deportats”, explica l’advocada d’Irídia. En nombroses ocasions, el cas no pot prosperar perquè el denunciat no pot anar a declarar o els metges forenses no el poden visitar. “Hi ha hagut casos flagrants de vulneració de drets, de maltractaments, tortures i lesions, que no han tingut viabilitat per aquest motiu, d’això se’n parla menys i també s’hauria d’abordar”, conclou Vallverdú. Entitats com Migra Studium, que vetlla pel dret de tots els interns, ha denunciat en més d’una ocasió el que considera “racisme institucional”. A finals de 2023, l’entitat Jesuïta en citava alguns exemples en un reportatge d’aquest mateix diari: policies que havien pegat i insultat interns per resar i fins i tot n’hi ha que havien retirat exemplars de l’Alcorà perquè no ho poguessin fer més.
Malgrat l’anunci, les entitats encara tenen dubtes sobre com es resoldran aquestes qüestions. L’altra incògnita és quin paper assumirà la Generalitat, ara en mans del PSC, del mateix color polític que aquells han gestionat sempre el CIE -en mans de governs socialistes o populars des de la creació- i també quina relació tindrà l’administració catalana amb els governs de l’Estat. En aquest sentit, els col·lectius recorden que l’executiu espanyol projecta un nou centre d’internament a Algesires -que costarà uns 25 milions- amb capacitat per tancar 507 persones. Vallverdú n’és contundent: “No serviria de res tancar el CIE de Barcelona si els migrants són traslladats a altres CIE de l’Estat”.
