Amagada en ple barri Gòtic, la plaça de Sant Felip Neri és una de les més maques de Barcelona. Ni la munió de turistes que sol haver-hi trenquen l’encant d’un emplaçament únic.
La façana de l’església i l’oratori de Sant Felip Neri criden l’atenció pels forats que hi ha. Són la història d’una barbàrie que va tenir lloc el 30 de gener de 1938, durant la Guerra Civil, i de la qual aquesta setmana se n’ha complert vuitanta-set anys. Els avions feixistes italians, aliats del dictador Franco, van bombardejar Barcelona. Dues bombes van caure a la plaça de Sant Felip Neri. El resultat va ser desolador: van morir 42 persones, 23 de les quals eren infants, i es van destruir tres cases.
Les erosions no són fruit d’afusellaments
Els fets de Sant Felip Neri són coneguts per molta gent, però ben segur que hi haurà persones que descobriran aquesta tragèdia llegint aquestes línies. En cap cas, les erosions de la façana són fruit d’afusellaments, recorda el llibre dels Petits Paisatges de Barcelona, editat per l’Ajuntament. És un recull d’elements simbòlics de la ciutat com el termòmetre de Cottet, el grumet del mercat del Ninot, el mussol de la Diagonal, a l’altura de Verdaguer, i l’escultura del gat de la plaça dels Països Catalans, ara desapareguda.
A principis de la Guerra Civil, l’oratori de Sant Felip Neri havia estat abandonat i havia esdevingut “un centre d’acollida per a infants refugiats de tot Espanya, especialment de Madrid, però també per molts de barcelonins”, va escriure Mireia Pons en un article al TOT Barcelona el març del 2021. Quan hi havia bombardejos, els infants i altres persones s’amagaven al soterrani, però aquell 30 de gener les primeres bombes van caure de ple en l’església i el convent i les segones sobre els equips de rescat que desenrunaven la zona.
L’arquitecte municipal Adolf Florensa va ser l’encarregat de fer el projecte de reconstrucció de la plaça. Florensa va decidir traslladar-hi dues façanes que havien estat en altres llocs de Barcelona. Una va ser la de l’antic gremi dels Sabaters, construït al segle XVI al carrer de la Corríbia, just davant de la Catedral. I l’altra la del gremi de Calderers, aixecada durant el segle XVI al carrer de la Bòria tocant a la plaça del Blat, però que el 1911 havia estat traslladada al carrer de Gran de Gràcia. També es va refer l’antiga Casa Gironella, que va havia quedat destruïda pels bombardejos. La font que presideix la plaça és obra de Joaquim de Ros (1962). Té quatre aixetes i es va construir sobre una base octogonal.
