La tretzena edició de l’InformeCAT de la Plataforma per la Llengua, que l’ONG del català ha presentat aquesta setmana, recull 50 dades sobre la salut del català, i entre aquestes inclou una efemèride que aviat farà cent anys i que té com a protagonista l’arquitecte reusenc Antoni Gaudí i la llengua catalana. L’11 de setembre del 1924, la dictadura de Primo de Rivera va tancar les esglésies de Barcelona per tal d’evitar la celebració de la Diada, però l’arquitecte modernista va voler assistir a una missa a l’església dels Sants Just i Pastor, al districte de Ciutat Vella, en commemoració als caiguts per les llibertats catalanes l’11 de setembre del 1714. Ell i un altre ciutadà, el senyor Valls, van acabar arrestats i duts a la Delegació de Policia de la plaça del Regomir per parlar en català a la policia.
L’entitat presidida per Òscar Escuder subratlla en el document que aquest episodi succeït fa gairebé cent anys és una mostra de “l’obsessió del nacionalisme espanyol amb la unitat i homogeneïtat de la població al voltant de la llengua i la cultura castellanes l’ha dut històricament a discriminar les minories culturals i lingüístiques”. La crònica de la detenció de l’autor d’obres com la Sagrada Família o la Casa Batlló, entre altres, consta en un retall de diari i cinc fulls mecanografiats es poden consultar a l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, apartat Fulls Volanders, i va ser publicada a la revista Serra d’Or el setembre de l’any 1987. Els fets van succeir així:
“A les 8.05 del matí del dia 11 de setembre de 1924, el Sr. Valls, en anar a entrar a l’església del Sant Just, fou deturat per un policia que li preguntà:
— ¿Dónde va Vd.?
— Vaig a missa.
— No se puede pasar. Si quiere ir a misa, puede ir a otra iglesia.
— És que jo vull anar a missa a aquesta de Sant Just.
— Pues por esta puerta no se puede pasar. Pruebe por la otra puerta.
El Sr. Valls va anar per la porta del carrer de la Ciutat, i allí també li impedí el pas un altre policia, amb el qual disputà una estona. En aquest moment es presenta el Sr. Gaudí, i tot decidit tracta d’entrar a l’església. El policia el detura preguntant-li:
— ¿Dónde va Vd.?
— Vaig a missa.
— No se puede pasar.
— Doncs jo passaré.
— ¡Vd. no pasará! —i l’agafa pel braç.
— Per què m’agafa pel braç, vostè?
— Siga Vd.
El Sr. Valls intervé a favor del Sr. Gaudí. Els detenen i els porten tots dos a la Delegació de Policia de la plaça del Regomir. En fer el policia la presentació dels detinguts, els acusa d’haver-lo insultat, a la qual cosa el Sr. Gaudí diu:
— Mentida, jo no he insultat ningú.
— Cállese Vd.
— Jo no puc ni dec callar. Que digui la veritat i callaré.
— Cállese Vd. y siéntese.
Quatre policies fan la indagatòria: un preguntant, un altre escrivint, un altre parlant amb el que pregunta i un altre mirant com l’altre escrivia.
— ¿Cómo se Ilama Vd.?
— Antoni Gaudí.
— ¿Qué edad tiene Vd.?
— 71 anys.
— ¿Qué profesión?
— Arquitecte.
— Pues su profesión le obliga a Vd. a hablar en castellano…
— La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a deixar de parlar la meva llengua.
— ¿Cómo se llamaba su padre?
— Francesc Gaudí.
— ¿Qué es eso de Francesc? Un dels quatre policies que ajudaven el que preguntava va dir dirigint-se al Sr. Gaudí:
— ¡Si Vd. no fuese viejo le rompería la cara; sinvergüenza, cochino!
— Jo a vostè no l’insulto i vostè a mi sí. Jo parlo la meva llengua…
— Si Vd. no fuese viejo…
— No m’insultin, que no hi tenen dret.
En aquest moment arriba una senyora tota atribolada i, dirigint-se de dret al Sr. Gaudí, li diu:
— Ai, Sr. Gaudí! M’han dit que l’havien agafat quan volia entrar a Sant Just, i encara no deu haver esmorzat! Vol que li porti un vas de llet?
— ¿Quién le ha dado permiso para entrar?
— A la porta he demanat permís i me l’han donat.
— Siéntese Vd. —la senyora s’asseu. Els policies estripen tot el que han escrit fins a aquest moment i tornen a començar. Passa un quart esmerçat a tornar a fer l’atestat: un policia dictant, un altre escrivint i els altres dos repuntant- lo. El Sr. Valls es cansa i alçant-se diu:
— Señores: sería muy triste que la señora también tuviera que perder toda la mañana aquí. Sería mejor darle permiso para que saliera a buscar un desayuno para el Sr. Gaudí.
El policia que dictava va fer:
— ¡Que se vaya!
El Sr. Valls va afegir:
— Y ahora permítanme que les diga que no comprendo como se molesta de esta manera a personas honradas…
Un policia:
— Cállese Vd. Si no fuese Vd. tan viejo, le rompería la cara.
El Sr. Valls:
— Aquí no tendría ninguna gracia. En la calle mano a mano ya sería otra cosa.
Tothom calla. Segueixen escrivint al dictat i els dos policies que ni escriuen ni dicten comencen a passejar-se per davant dels detinguts, fent-ne burla amb gestos, com volentlos dir: ja veurem com en sortireu de tot això. Torna a entrar la senyora, portant una ampolla de llet, una copa, un panet de Viena i una cullera, tot embolicat en un tovalló. El Sr. Gaudí, remerciant-li l’atenció, esmorza. En acabar, la senyora recull els trastos i torna a sortir, despedint-se del Sr. Gaudí. Entra un oficial de policia. Parla amb els quatre que feien la indagatòria i torna a sortir. Al cap d’un moment, aquests fiquen els papers que han escrit dintre d’un sobre i criden un policia:
—Acompañe a estos señores a la Delegación de la Lonja.
Surten. A la porta de la Delegació de la plaça del Regomir, entrega el plec i els detinguts a una parella de policia i aquesta els porta a la Llotja. En arribar a la Llotja, els policies entreguen el plec i els detinguts. Obren el plec, el llegeixen i tornen a preguntar al Sr. Gaudí per les generals de la Llei. En arribar a la professió i contestar «arquitecte», es repeteix l’escena de la plaça del Regomir, gairebé amb les mateixes paraules. El Sr. Valls diu, en castellà:
— El Sr. Gaudí está en su perfecto derecho hablando en catalán.
El «Jefe» de policia:
— ¿Ve Vd., Sr. Gaudí, como su compañero habla el castellano?
El Sr. Gaudí:
— Sí, ja ho veig; però jo en tinc prou amb la meva llengua”.
La majoria de catalanoparlants desconeixien el castellà a inicis del segle XX
Després d’això, l’acompanyant va ser alliberat, però Gaudí va ser retingut i se li va imposar el pagament d’una multa. Després de descriure els fets en l’informe, l’ONG del català assenyala que “a començament del segle XX, la majoria de catalanoparlants desconeixien el castellà, però l’administració operava únicament en aquesta llengua”, i subratlla que això generava “tota mena de problemes i indefensions en els seus tractes amb el poder públic”. “En aquell moment, no era realista que els funcionaris exigissin l’ús del castellà a tothom, però com mostra l’episodi de Gaudí, ja ho feien amb les persones que consideraven que, pel seu estatus social, l’havien de conèixer” conclou, i ressalta que actualment tots els ciutadans espanyols estan obligats a saber castellà. “En comptes d’instaurar una igualtat plena entre grups lingüístics per evitar discriminacions materials, l’Estat ha optat per establir una imposició lingüística de partida en els grups subordinats”, lamenta.
2 
