Barcelona i l’àrea metropolitana conformen la sisena regió d’Europa amb més morts lligades a la contaminació, segons un estudi recent de l’Institut de Salut Global que ha analitzat més de 850 ciutats del vell continent. L’estudi, que es focalitza en l’impacte del diòxid de nitrogen (NO2) i de les partícules fines (PM2,5), conclou que hi ha una mitjana anual de 38,9 µg/m3, una xifra força superior a la recomanada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Només Madrid –que lidera la classificació–, Anvers, Torí, París i Milà la superen. Mollet del Vallès sorprèn en setena posició del rànquing i Granollers (número 151) se situa com la tercera ciutat més perjudicada de Catalunya.
L’altra dada impactant de l’estudi és que l’àrea metropolitana podria evitar 1.554 morts l’any si complís amb les recomanacions que marca l’OMS en matèria de qualitat de l’aire. Encara més, l’estudi apunta que si la regió metropolitana reduís les partícules als nivells de la ciutat amb menys contaminació, es podria evitar més de 1.800 morts l’any. Entre les ciutats de l’Estat, només Madrid podria evitar més morts que Barcelona.
El transport i l’habitatge, els més nocius
L’estudi posa negre sobre blanc a allò que molta gent ja s’imagina. El sector del transport és el que més responsabilitat té en l’escalada de la contaminació arreu d’Europa, generant el 48,5% de partícules de diòxid de nitrogen que hi ha a l’atmosfera. Amb tot, no és l’únic responsable de l’alta mortalitat fruit de la contaminació. Pel que fa a les partícules fines (PM2,5), les emissions dels habitatges són les més perjudicials. Representen el 22,7% del total. Ben a prop, això sí, se situa l’activitat agrària, que en genera el 18%. També són emissors de PM2,5 la indústria (13,8%), el transport (13,5%), el sector energètic (10%), les fonts naturals (8,8%) i el transport marítim (5,5%).
Contaminació en l’àmbit domèstic i de l’agricultura
La majoria d’aquestes partícules es generen en un àmbit professional. Però què sabem sobre els efectes que té el ciutadà corrent? La investigadora de l’ISG a Barcelona Sasha Khomenko explica que els sistemes que fem servir per acomodar la temperatura ambiental al nostre gust són els més perjudicials de l’àmbit domèstic. “La major part de les partícules generades en aquest àmbit es deuen a la crema de biomassa i de carbó per a calefacció i, en un grau més baix, a sistemes basats en combustibles fòssils per a generar calor i aigua calenta i a les cuines de gas”, detalla en declaracions a l’ACN.
En els darrers anys, s’ha vist un lleuger canvi de tendència a causa, sobretot, de l’encariment del combustible i de les polítiques per frenar el canvi climàtic. Cada cop fem servir més biocombustible. Ara bé, Khomenko ja alerta que el fet que es tracti de productes d’origen natural “no significa que no siguin nocius per a la salut”.
I encara un supòsit més a tenir en compte. En l’àmbit de l’agricultura intensiva, les partícules que es generen de l’amoníac present en els purins dels animals i en els fertilitzants també són una font de contaminació que es dispersa i s’acaba desplaçant a les ciutats de l’entorn. Tot i això, els investigadors de l’ISC Barcelona remarquen que, malgrat tot, el transport i els habitatges són els que continuen tenint un major impacte negatiu en la mortalitat de les grans ciutats europees.
