L’escriptor i filòleg Pep Antoni Roig ha denunciat un episodi de catalanofòbia que ha viscut en un local de la ciutat de Barcelona mentre compartia una bona estona amb uns companys de feina. Concretament, al Cafè Berlín, situat del Carrer Muntaner de la capital catalana. “Uns col·legues de feina i jo vam presenciar la nova moda a la ciutat: veure com algú diu obertament que odia “todo lo catalán”, exposa Antoni en el primer tuit d’un llarg fil on explica fil per randa com van succeir els fets.
El filòleg detalla que estaven al local fent unes copes al Café Berlín i la música que sonava era “molta cançó nostàlgica de La Oreja de Van Gogh i algun hit rotllo “Princesas” de Pereza” i detalla que “tothom estava cantant a ple pulmó i el bar era, de cop, com la disco final d’unes colònies”. “Per això una de les meves companyes va aventurar-se a demanar una cançó d’Els Pets”, explica, i aquí és on la situació es va començar a posar lletja. “Nada de música en catalán, no me gusta lo catalán”, relata que li va respondre la cambrera, que també feia les funcions de “falsa DJ”. “La resposta va ser tan dura que semblava de broma. Però no. La meva companya va demanar-li de nou, i la cambrera va insistir que no”, afegeix, i la cambrera hi va tornar: “Nada de catalán”.
Aleshores, l’escriptor narra que va mirar el mòbil “per comprovar que no fóssim a 1953, però no, la data del meu Android marcava 2025 i en un bar de la capital de Catalunya, després d’haver pagat 11 euros per un gintònic, una cambrera ens deia a la cara que detestava la gent com nosaltres, clients seus”. Aleshores va començar una discussió entre tres companyes seves, que van mantenir el català i la treballadora, que parlava castellà i assegurava que “era italiana, feia molts anys que vivia aquí i no entenia la dèria dels catalans per parlar català”. “‘Tengo una amiga de Gerona‘, va dir en un moment donat, excusant la seva catalanofòbia”, subratlla Per Antoni Roig en el seu relat dels fets. “Quan li vam dir que es deia Girona, però, va tornar a entrar en còlera”, remarca.
Estàvem fent unes copes al Café Berlín, un local del carrer Muntaner que de dia és un bar de pijos i de nit un tuguri on posen música amb l'Spotify. Ahir, concretament, molta cançó nostàlgica de La Oreja de Van Gogh i algun hit rotllo "Princesas" de Pereza.
— Pep Antoni Roig (@quadern_tactil) July 18, 2025
“Llamad a los Mossos, si queréis!”
En un moment de la discussió, van demanar el full de reclamacions, però els va respondre que no en tenia. “Llamad a los Mossos, si queréis!”, els hi va etzibar mentre un company de la cambrera els va dir que havien de tancar el local. “Vam marxar de males maneres, mentre ella llençava papers a terra, plena d’una ràbia insòlita, i ens deia de tot”, exposa, i subratlla que li van passar mil idees pel cap: fer una pintada a la paret, cagar-se dins una bossa del Bonpreu i posar-la a porta amb un rètol que digui “ves a la merda, en català” o anar a buscar silicona i que demà hagin de trucar al serraller.
Però, finalment, diu, no va fer res de tot això i va decidir fer aquest fil de Twitter i denunciar els fets a Plataforma per la Llengua. Tot i això, convida a tothom qui vulgui a “anar al Café Berlín i demanar una cançó en català, i rebentar-los les ressenyes de Google amb comentaris negatius”. “Només ens queda això. No doblegar-se davant el fet de viure en català a Catalunya és, al capdavall, l’acte de dignitat més important al qual no es pot renunciar”; conclou.
1 
