Les rebaixes d’hivern no són com abans. Fa temps que els telenotícies no mostren de la mateixa manera grans aglomeracions de persones corrents en estampida fins a l’interior de les botigues, ni clients exageradament satisfets per haver aconseguit comprar abrics que havien esperat durant mesos. Aquesta realitat és resultat d’un fet que el 2017 va canviar la manera d’entendre les rebaixes: l’entrada en vigor de la llei catalana de Comerç, Serveis i Fires, que va començar a deixar “en mans del comerciant el moment en que vol dur a terme la venda en rebaixes”.
La liberalització de les rebaixes
Part de les conseqüències d’aquesta llei es materialitzaven a la ciutat pocs dies abans de la data en la qual històricament començaven les rebaixes d’hivern: el 7 de gener. Es veien a botigues de diferents barris productes amb descomptes superiors al 20%. En aquest sentit, parla al TOT Barcelona Prósper Puig, president de la Fundació Barcelona Comerç, que aplega 22 eixos comercials de Barcelona. Malgrat que insisteix que aquesta campanya és “la millor” per al comerç barceloní i que és la manera de buidar l’estoc, al mateix temps reconeix que la liberalització de les rebaixes i campanyes com el Black Friday la perjudiquen. “A qui se li acut fer una campanya de descomptes abans de Nadal i de les rebaixes? És absurd. Hem pervertit la seva essència”, assenyala Puig, i alhora demana “un gran acord” perquè l’època de descomptes d’hivern torni a fer-se a partir del dia 7.
Aquests fets, però, no impedeixen a Puig ser optimista. Creu que al comerç de Barcelona l’espera una bona campanya. “La inflació pot fer que més gent aprofiti les rebaixes i, a més, els comerciants tenen molt d’estoc”, subratlla. Una opinió més pessimista és la del president de l’Eix Comercial Nou Barris, Juan Torneo, qui no només afirma que “han perdut el seu sentit”, també fa referència als efectes perjudicials que tenen per al petit comerç els descomptes que es fan de manera habitual. “Les botigues de roba petites es queixen molt perquè si volen competir també han de fer rebaixes i tenen menys marge de benefici que les grans superfícies”, diu. Per part seva, el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme i la Confederació Espanyola de Comerç van expressar aquest divendres en un comunicat el mateix punt de vista. “El desequilibri en la data d’inici i els descomptes permanents al llarg de l’any han desvirtuat el sentit original de les rebaixes i perjudiquen el petit comerç”, van recordar.
Un altre punt que allunya al petit comerç de les grans marques durant les rebaixes és el tipus de producte que ofereix cada part. Puig destaca que mentre els primers venen articles que ja havien estat prèviament als aparadors sense cap descompte, hi ha marques que arriben a fabricar-ne o encarregar-ne de nous. “No es pot fer una compra especial per rebaixes, ja que està estipulat que el gènere ha d’estar prèviament exposat. Vendre aquest estoc, serveix al petit comerç per finançar la següent campanya”, subratlla.
Alteracions meteorològiques
Hi ha un altre factor que també ha transformat aquesta època de l’any —abans tan esperada—, i no tenen res a veure amb la pressió que pot exercir la competència. Es tracta de la pujada de les temperatures. Les conseqüències de tenir pocs dies de fred a la tardor i l’hivern les ha viscut Torneo en alguns comerços de Nou Barris. “Abans es venien abrics abaixats de preu després de Reis. Ara, els botiguers desconeixen si se’ls podran treure de sobre. Quan començarà a fer fred? Si no els venen ara, quan ho faran si en dos mesos i mig començarà la primavera?”, es pregunta el president de l’entitat comercial sobre una realitat que es veu reflectida en els registres meteorològics de la capital catalana.
Les xifres parlen per si mateixes. Segons l’Observatori Fabra, que enregistra les temperatures de Barcelona des del 1914, el passat mes de desembre va ser el tercer més càlid després del 2015 i el 2022 amb una temperatura mitjana de 12.1°C . D’altra banda, els mesos de novembre i octubre van ser els segons més càlids de la seva història amb temperatures mitjanes de 15°C i 20,2°C, respectivament. Aquest panorama va ser molt similar el 2022, que va ser l’any més càlid mai registrat per l’Observatori Fabra.
Les condicions laborals d’alguns treballadors també mostren una altra cara de les rebaixes que no sempre surt als mitjans de comunicació. Tal com explica al TOT el responsable de Comerç i Grans Magatzems de la FeSMC-UGT de Catalunya, Toni Díaz, un altre problema és que en molts casos la sobrecàrrega de treball que suposen no es tradueix amb la contractació de més personal. Això pot acabar provocant que els treballadors hagin de fer hores extra que tampoc acaben cobrant. “Malgrat que tenim més constància de casos en grans superfícies perquè és on acostumem a tenir representació legal, també ens han arribat trucades de petits comerços”, detalla Díaz.
Aquesta mena de situacions, assegura, “són històriques”, “s’han donat sempre”, de la mateixa manera que ho són les conseqüències que poden provocar en la salut dels treballadors, com accidents o baixes laborals. “En algun moment, tots hem anat com a clients a establiments on els empleats estaven de mal humor o molt cansats, i això ve de derivat de l’estrès amb el qual poden arribar a treballar”, recorda.
