7 de gener, 10h. Uns grans magatzems del centre de Barcelona tallen una cinta i una estampida de gent arrenca a córrer per aconseguir la peça de roba que fa dies que mira, un giny tecnològic, unes sabates o una bateria de cuina.

El primer comprador és entrevistat a la televisió i apareix a les portades dels diaris. Han començat les rebaixes d’hivern i es desferma una bogeria consumista en gairebé tots els comerços. Aquesta seqüència va deixar de produir-se per darrer cop el 2017, quan va entrar en vigor la nova llei catalana de Comerç, Serveis i Fires, que deixava “en mans del comerciant el moment en que vol dur a terme la venda en rebaixes”. És a dir, es liberalitzaven les rebaixes. Des d’aleshores, el 7 de gener “ha deixat de ser un dia clau per al balanç econòmic dels comerços, però també per als consumidors, que ara troben rebaixes i descomptes tot l’any, sobretot a internet i amb el Black Friday. Ens vam inventar el verb anar de rebaixes, i ara ja qui fa servir aquesta expressió? Molt pocs. Cada dia trobes descomptes”, lamenta en conversa amb el TOT Barcelona el Salva Vendrell, president de la Fundació Barcelona Comerç, que aplega 22 eixos comercials de la ciutat.

Una imatge històrica cada 7 de gener a les portes d’El Corte Inglés

D’ençà que la llei ho permet, les rebaixes són permanents, els descomptes, les promocions i les targetes de fidelització de grans cadenes, sumat a les plataformes de venda internacionals, han convertit en ridícul qualsevol intent dels comerciants de liquidar estoc a partir del 7 de gener, després de la campanya de Reis. “Les rebaixes ja no són la salvació, aquesta normativa ha beneficiat les grans plataformes i ens ha deixat més desprotegits als petits. A més, enguany s’ha avançat molt la despesa, entre la por a les restriccions i el bombardeig constant de promocions per internet, el cert és que la campanya de rebaixes passarà sense massa impacte per a nosaltres”, admet Vendrell.

L’origen de la mort de les rebaixes: el low cost

Sigui com sigui, les rebaixes no tornaran a ser el que eren, una oportunitat per als comerciants de liquidar estoc de qualitat per tornar a omplir el magatzem amb la nova temporada, i una oportunitat per al consumidor d’adquirir un bon producte a un preu més reduït. Però el concepte de rebaixes no l’ha matat només la normativa desregularitzadora. La gènesi de la tragèdia ve de lluny.

“Quan a principis del segle XXI irromp el concepte de low cost, comença a gestar-se un nou model de negoci que permet abaratir preus. Aleshores era bo perquè hi havia una gran rigidesa en la cadena de producció i tothom va començar a cedir una mica per oferir preus més baixos”, explica al TOT el director de la Càtedra Escenaris de Futur Retail, Turisme i Serveis UPF-Barcelona School of Management, Josep Francesc Valls.

Ara bé, l’era del low cost també toca fons segons aquest expert, i fa entrar en crisi tot el sistema comercial: “Ara ens adonem que el preu no pot ser l’expressió màxima del producte i els comerciants es troben atrapats amb preus que ja no poden baixar més. Són el darrer graó de la cadena i si volen sobreviure es veuen obligats a baixar més els preus, de manera que acaben perdent el marge”

Liquidar els descomptes i rebaixes permanents

Pla obert d’una compradora davant d’una botiga Zara tancada el Portal de l’Àngel de Barcelona en el primer dia de rebaixes, el 7 de gener del 2021 (Horitzontal)

En un cul de sac, el professor de la UPF-BSM recomana tornar als orígens del comerç i “desacostumar” el client als “descomptes permanents i ofertes”. Al seu parer, cal tornar a posar en valor el treball del comerciant de tota la vida, “que tria productes segons la qualitat, ofereix un tracte personal, amabilitat, una botiga ben ambientada…, de manera que el client no prioritzi el preu en la presa de decisió”.

Josep Francesc Valls també alerta els comerciants que estan obviant una informació rellevant sobre el comportament dels consumidors: “Si tu ofereixes preu barat, compra, però si li ofereixes entorn, qualitat, atenció personalitzada, sabem que està disposat a pagar per un servei premium com feia abans”. En aquest sentit, el director de la Càtedra Escenaris de Futur Retail, Turisme i Serveis UPF-BSM només veu un camí per sobreviure: “O et baralles a preus barats amb els gegants i perds segur, o recuperes els atributs el comerciant i vens qualitat i bon servei”.

Nou comentari