Està mig amagada en una cantonada del carrer del Treball, entre dos emblemes de la zona, el CE Júpiter i l’església de Sant Martí, una de les poques relíquies que queden de l’antic poble fronterer amb Barcelona. Els veïns l’han batejat com el ‘Guggenheim de la Verneda’ i gaudeixen amb orgull d’aquest espai singular, únic al barri, que ara centre les mirades de tot el món. La biblioteca Gabriel García Márquez és la millor. I no perquè ho diguin els seus veïns només, sinó perquè així ho va decidir la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA) el passat 21 d’agost a la 88a edició del Congrés Mundial de Biblioteques i Informació de Rotterdam.
Des del primer dia, la directora de l’equipament, Neus Castellano, no para de rebre visites internacionals. I és que la García Márquez s’ha imposat en un premi que “gairebé sempre guanyen els països nòrdics o els Estats Units”. “Hem aconseguit una cosa molt grossa”, comenta la bibliotecària, que reconeix tenir una “satisfacció desbordant”. És el primer cop que un equipament de l’Estat aconsegueix una fita així, i l’efecte, tal com explica Castellano, ha desbocat una “bogeria de visitants”. “El dia del premi la gent està de vacances, veu la notícia als informatius i pensa ‘quan hi vaig, la visitaré’. Això ha fet que ara s’hagi omplert. Està plena de turistes, curiosos i veïns”, explica Castellano.
Un rècord sense precedents
La bogeria de mitjans i de visitants es reflecteix en els números. Aquestes setmanes, la biblioteca està rebent prop de 2.500 visites, més del doble que un dia normal, i fins i tot hi ha hagut setmanes que s’ha arribat a pics de fins a 3.000 visitants. El boom inicial generat per l’efecte TikTok –la seva arquitectura singular l’ha fet popular a les xarxes– i l’allau de visitants que va rebre al maig després d’aconseguir el premi Ciutat de Barcelona d’arquitectura, ara, si es compara amb l’efecte que ha generat el premi gros, queden en no res.
Des de la biblioteca, això sí, reconeixen que no estan preparats per acollir 3.000 persones “durant molt de temps”. Malgrat tot, Castellano defensa que ara per ara “no hi ha queixa veïnal, sinó orgull” i comenta que “els usuaris conviuen amb els curiosos que venen amb el mòbil”. La directora, que preveu un “degoteig de persones” que s’allargarà “fins a finals d’any”, també reconeix, en tot cas, que caldrà “seguir gestionant” aquesta situació quan comenci l’època forta d’estudis.
Un boom incompatible amb la manca d’equipaments al barri?
És evident que tard o d’hora baixarà el suflé. Però mentre això no passi, els estudiants seguiran volent una taula i una cadira per estudiar, ara que comencen els instituts i les universitats. Neus Castellano reconeix que n’hi ha poques, però defensa que la García Márquez ha guanyat el premi perquè aposta per un model de biblioteca diferent, amb “més espais per a socialitzar al voltant del lector”. Malgrat tot, reconeix que la tornada de les universitats és la “pedra de toc” de la biblioteca i que hauran de mirar com crear “espais de silenci” per aquells que vulguin estudiar.
La directora de l’equipament té pendent una conversa amb el districte per analitzar com poden crear aquests espais d’estudi, tant dins com fora de la biblioteca. Amb tot, Castellano ja avisa que aquestes àrees “no es creen de la nit al dia” i recorda que amb només la biblioteca “no se supleix tota la necessitat o la falta d’espai que hi ha al barri”. Mentrestant, des de la García Márquez asseguren que la seva sala polivalent “sempre està oberta” per guanyar taules i que cedeixen la sala de reunions per a l’estudi.
Els joves de la Verneda són alguns dels que més pateixen aquesta manca de taules, agreujada pel boom de visitants. “Crec que potser es premia més l’estètica que la practicitat”, diu Marc Sánchez, membre de l’Assemblea de Joves de la Verneda. En tot cas, l’estudiant no creu que notin molt la diferència perquè en èpoques d’exàmens “sempre estava plena”. Amb tot, coincideix a recalcar que “no tot és culpa de la biblioteca”. En aquest sentit, des de l’assemblea de joves veuen “molt interessant” que hi hagi un estudi de ràdio o zones infantils i reclamen al districte que habiliti nous espais per a ells.
Un dels projectes més demanats és el Casal de Joves, el qual porten reclamant des de 2018. “No tenim cap espai juvenil al barri, tan sols un centre cívic que es queda petit”, reconeix en Marc. El portaveu de l’assemblea també creu que aquest equipament “podria servir per suplir la demanda d’espai d’estudi”, ja que la seva idea és “habilitar diverses zones quan hi hagi exàmens”. “El poc espai que tenim al barri –conclou– està molt col·lapsat”.
Moment per reivindicar-se
La manca d’espai per a estudiar no és l’única reivindicació que se li fa a l’equipament, des del qual surten veus força clares: falta personal. “La biblioteca va néixer amb pocs treballadors. Som els mateixos 15 del principi i necessitem ser més”, es queixa Castellano, que reconeix que la gent els pregunta per què la biblioteca no obre els diumenges. “Sant Martí té població suficient per tenir una biblioteca de categoria i ara això ho ha dit un premi. No pot ser que la millor biblioteca del món obri quatre hores menys que la resta”.
La biblioteca ha aconseguit capgirar, en certa manera, part del pessimisme que es respirava fa uns anys a Sant Martí. I ara veuen en el premi l’oportunitat de fer quelcom més gran per al conjunt d’equipaments de la ciutat. “Les biblioteques són un dels serveis millor valorats de la ciutat, juntament amb els Bombers. Si no aprofitem el premi per recapitalitzar el projecte, si ara no dotem les biblioteques amb el que necessiten, quan?”, es pregunta Castellano. “Ens ha caigut el premi gros, és el moment, si no és ara no ho aconseguirem mai”.
