El capellà de ‘Gran Hermano’ beneeix una bandera d’Espanya a Barcelona i després se’n penedeix

Juan Molina és professor de religió al col·legi Sant Miquel i assegura que no ho tornaria a fer

El 2012 Juan Molina va trencar tots els motlles. Presentat com el capellà motorista, va accedir a la casa de Gran Hermano. El seu pas pel programa de Telecinco va despertar la polèmica però no va deixar ningú indiferent. El 7 de gener del 2020 Molina va tornar a ser blanc de crítiques i tota mena d’opinions. Aquell dia va beneir una bandera d’Espanya a l’església de Barcelona on exerceix com a capellà.

Molina és mossèn del Santuari de la Mare de Déu del Sagrat Cor, on es va fer l’acte. També és professor de religió del col·legi Sant Miquel, situat en l’edifici contigu a l’església. 

Va ser al final de la missa del dimarts 7 de gener que Molina va complir amb una petició de l’Associació Espanyola de Soldats Veterans de Muntanya. El grup volia que el capellà beneís la bandera d’Espanya i el guió de l’associació, el petit estendard que els representa. Així ho explica Jesús Rodríguez al TOT Barcelona, que va participar en l’acte. Rodríguez és secretari de Vox Terrassa i membre de l’associació de soldats veterans. “Fins i tot algun espontani es va sumar a l’acte”, reivindica en conversa amb aquest diari.

Molina ironitza amb els fets i ho relativitza: “Ja he après la lliçó!”. El capellà es refereix al llibre Bendicional, que recull la deontologia que han de seguir els mossèns a les misses. En un comunicat escrit a Facebook Molina justificava que les normes estableixen que està prohibit beneir banderes de partits polítics o de grups o associacions que defensen idees contràries a la doctrina de l’Església. “Ni puc, ni m’agradaria beneir la bandera d’un partit polític”, especifica en declaracions al TOT Barcelona.

En canvi, en el cas de banderes nacionals els capellans tenen permès fer-ne la benedicció. Així, quan un amic amb qui comparteix la passió per les motos li va suggerir la celebració de l’acte de l’associació de soldats veterans, Molina hi va accedir sense sospitar que suscitaria crítiques. “Si hagués sabut les conseqüències que ha tingut, no ho hauria fet”, admet. De tota manera, veu la benedicció d’una bandera com un acte “innocent”. “No vaig pensar que portaria problemes”, diu. 

Un problema de “baralla entre banderes”

Defensa que a països com Itàlia, Argentina, Paraguai i Irlanda ha dirigit actes com el que es va fer amb la bandera d’Espanya, però que la situació política a Catalunya ha condicionat els fets. “Aquí el problema és la baralla que hi ha entre banderes”, opina. 

Respecte a la presència del secretari de Vox Terrassa a l’acte, Molina argumenta que no sabia quin càrrec tenia Jesús Rodríguez. Va ser candidat del partit ultra a les eleccions municipals del 26M i actualment és el màxim dirigent de la formació a la ciutat del Vallès Occidental. “Si hagués tingut constància de la implicació política de l’acte no l’hauria celebrat”, reconeix el capellà.

En aquest sentit, però, Rodríguez comenta que va acudir a la benedicció de la bandera com a membre de l’associació i no com a representant de Vox. De tota manera, va informar de l’acte a través de Twitter en una piulada en què etiquetava el perfil de Vox Terrassa i el que fa servir el partit com a compte per a tot l’estat. “La nostra nova bandera nacional ha estat beneïda (amb referència al símbol de l’associació de veterans). Multitud de companys i persones de bé hem tingut l’honor de gaudir d’un acte entranyable”, diu la piulada. Molina xifra en 14 persones els assistents a l’acte, mentre que Rodríguez calcula que n’eren una vintena. 

Captura de pantalla del tuit del secretari de Vox Terrassa / @Jesusropachon

Captura de pantalla del tuit del secretari de Vox Terrassa / @Jesusropachon

Escola i església, dues entitats “íntimes”

La polèmica també ha arribat al col·legi Sant Miquel, en què Molina és professor de religió. L’escola és al carrer Rosselló, a la cruïlla amb Muntaner. A tocar de l’església on es va celebrar la benedicció de la bandera d’Espanya. La relació entre el centre i l’església és “íntima”, en paraules del capellà, però es tracta de dues entitats diferenciades. El director del col·legi Sant Miquel, Albert Tomasa, precisa que són “dues institucions diferents i autònomes, encara que totes dues depenen dels Missioners del Sagrat Cor”. 

La proximitat es plasma en alguns actes escolars que es porten a terme a l’església, com ara la missa de Nadal o la celebració del dia mundial de la Pau. “Quan s’han de fer activitats amb molts alumnes i no es pot fer servir el pati, acudim a l’església”, explica una professora del col·legi a aquest diari. Sobre la polèmica amb Molina, lamenta que va actuar de forma “innocent”. Finalment, diferencia l’escola de l’entitat religiosa i reivindica que el personal docent té una “mentalitat oberta”. 

Nou comentari