Els metges del CAP Roquetes-Canteres (Nou Barris) estan ara en pitjors condicions que quan la pandèmia va posar la salut pública contra les cordes. Així ho expliquen fonts del mateix CAP posant al TOT exemples molt gràfics. Mentre a la pandèmia els sanitaris van haver de sortir a buscar mascaretes, ara han de trobar metges. La impotència que els crea aquesta situació és evident: “Els sanitaris mai brillarem ni tindrem una aura de purpurina, però la nostra professió salva vides”, recorden.
El motiu que hi ha darrere d’aquesta situació s’explica amb dues xifres. Tal com explica en declaracions a aquest diari la secretària de coordinació del sindicat Metges de Catalunya, Sílvia Membrilla, no s’estan cobrint les baixes dels metges des de fa mesos, la qual cosa fa que ara hi treballin només 7 d’un total de 14. Entre aquestes baixes, hi ha dues jubilacions, una baixa de maternitat i dues baixes mèdiques. La situació és especialment crítica si es té en compte que, segons Membrilla, el centre atén aproximadament 14.000 pacients, la qual cosa deixa prop de 7.000 pacients sense metge de família. Però de moment, les úniques mesures que han arribat són “pegats” que estan lluny de solucionar la situació. “Les jornades dels metges són molt intenses i tenen sobrecàrrega de treball,atenen més pacients dels que els tocaria. Acaben esgotats”, alerta.
Als antípodes d’aquest argumentari, fonts del Departament de Salut defensen al TOT que el que s’ha fet de moment per pal·liar la situació és oferir al CAP Roquetes-Canteres tres metges d’altres equips d’atenció primària que “donen suport en una jornada complementària” i un contingent especial de metge i un conductor per cobrir l’atenció domiciliària. “D’altra banda, està en marxa un procés de selecció per contractar més personal”, insisteixen.
Una rutina complicada
En qualsevol cas, aquestes mesures no es veuen traduïdes amb millores en el dia a dia dels metges. Tal com assenyalen les fonts del CAP, d’una banda, han d’assumir les visites dels 7.000 pacients que s’han quedat sense metge de capçalera. No conèixer el seu historial mèdic amb profunditat, juntament amb el fet de tenir menys temps per a tot el conjunt d’usuaris, fa que no els puguin donar el servei que voldrien. “Podem tenir tres pacients assignats al mateix temps”, alerten. “El que fem és atendre el més urgent. Tot el que és patologia crònica queda en segon pla, i alguns d’aquests pacients poden acabar sent atesos a les consultes de guàrdia. En un sol dia hem arribat a atendre 250”, asseguren.
Un altre escenari on s’instal·len els efectes d’aquesta situació és un que no acostuma a ser visible, però alhora és fonamental perquè qualsevol persona pugui treballar mínimament bé: la salut mental. Les fonts del CAP expliquen que, per exemple, la nit abans d’una guàrdia no poden dormir. De vegades, fins i tot s’han de prendre medicació abans d’anar al llit o anar a treballar. “És horrorós. Sé d’uns quants sanitaris més als quals els passa el mateix”, lamenten.
Els altres grans perjudicats d’aquesta realitat són els pacients, i les conseqüències els repercuteixen directament en la seva salut. Tal com indica a aquest diari la Purificación Cea, integrant de la Vocalia de Salut de l’Associació de Veïns de Roquetes, els veïns no només han d’esperar un mes a poder-se visitar amb el seu metge de capçalera, sinó que tampoc tenen garanties que acabi essent així. “Si no és res urgent, el dia abans te la poden cancel·lar defensant que hi ha molta gent”, explica sobre una situació que genera frustració entre els veïns i, fins i tot, fa que alguns ho paguin amb els sanitaris que intenten fer la seva feina amb menys temps i recursos. “La gent està emprenyada. Però els sanitaris no en tenen la culpa, fan tot el que poden”, apunta sobre una situació que és especialment delicada en un barri com Roquetes, on viu molta gent gran de rendes baixes i que no acostumen a comptar amb mútues.
Lluita veïnal
Cea té molt clar que aquesta situació no es pot allargar més, i és per això que el veïnat ha impulsat diverses accions per posar-hi remei. El pròxim 21 de febrer es reuniran amb la directora d’Atenció Primària de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord, fa dues setmanes es van posar en contacte amb el Departament de Salut i encara esperen una resposta i el passat dimecres van fer una sessió informativa amb el veïnat. Aquesta lluita veïnal encara no veu el seu final en cap horitzó. “No pararem. Pels sanitaris i per nosaltres”, subratlla.
Aquesta no és la primera vegada que el CAP Roquetes-Canteres es troba castigat per la manca de recursos. Una extreballadora d’aquest centre recorda al TOT que fa dos anys, quan la salut pública encara estava en peu de guerra contra la Covid i les altres malalties quedaven en un segon pla, alguns sanitaris i veïns es van unir sota la plataforma Roquetes en Lluita per tal d’oposar-se a la retallada de recursos. “Quan s’acabaven els contractes a metges, infermeres o auxiliars, no els renovaven. No s’havien de fer retallades quan el panorama ja era prou fotut”, diu.
Des de Roquetes en Lluita van intentar canviar les coses celebrant reunions amb el veïnat i amb la direcció del CAP, però aquesta extreballadora no va tenir temps de veure si la lluita s’acabava emportant alguna victòria. Quan se li va acabar el contracte de tres mesos, va haver de marxar. “Els que vam començar amb la plataforma, vam ser els primers als quals no se’ns van renovar els contactes. En total vam marxar 16 persones”. Ja han passat dos anys d’aquells fets, i aquesta extreballadora no pot evitar sentir-se decebuda en veure com actualment la manca de recursos continua sent un problema. “No s’ha fet tot el que es podria haver fet des del CAP. Sempre es justifiquen amb els de més a dalt, però al final qui acaba rebent és l’usuari, que tampoc en té cap culpa”, conclou.
2 
