Barcelona amplia sis cantonades per crear zones d’esbarjo escolar

Nou escoles participen a la segona fase d'aquest pla pilot | La Fructuós Gelabert, on està escolaritzat el fill gran de l’alcaldessa, no podrà guanyar-li un carril a la calçada pel trànsit

Nou escoles de l’Eixample disposaran d’accessos més ‘amables’ amb noves zones d’estada i esbarjo a la vorera o al xamfrà, que s’ampliaran i li prendran uns metres a la calçada. Les obres han començat aquesta setmana, duraran dos mesos i comportaran la supressió d’una trentena de places d’aparcament –zona verda i blava– i 15 àrees d’estacionament de motos. Es tracta dels col·legis i instituts Ramon Llull, Concepció, Jaume Balmes, Fructuós Gelabert, Mallorca, Joan Miró, Ernest Lluch, Tabor i Poeta Maragall.

Cinc dels centres educatius veuran ampliada la cantonada on tenen l’accés principal, mentre que dos disposaran de voreres més àmplies gràcies a mòduls tipus ‘parklet’ sobre la calçada, com els que usen les terrasses properes a la Sagrada Família. Una escola, el CEIP Mallorca, tindrà zona d’estada doble a la vorera i al xamfrà, mentre que l’Escola Concepció no guanyarà més espai perquè ja té els accessos en passatges pacificats però incorporarà mobiliari i decoració. L’actuació neix a iniciativa del districte i intervé sobre 4.432 metres quadrats en total. Es va adjudicar al novembre per un import de poc més de 350.000 euros, després d’una prova pilot el 2017 a quatre centres del mateix districte. 

Un dels mòdols 'parklet' que utilitzen les terrasses properes a la Sagrada Família / Meritxell M. Pauné

Un dels mòdols ‘parklet’ que utilitzen les terrasses properes a la Sagrada Família / Meritxell M. Pauné

Aquestes àrees de joc i d’espera per a les famílies disposaran de dibuixos i marques visuals al paviment per transmetre als vianants que es tracta d’un espai vinculat a l’escola. Totes seran diferents, perquè vuit de les nou han demanat poder dissenyar una decoració pròpia a partir de les aportacions dels alumnes i professors. Només l’IES Ernest Lluch ha acceptat la proposta inicial de l’ajuntament, que firma l’arquitecte Òscar Magrinyà.

Segons el projecte executiu, de juliol de 2018, la mesura pretén “recuperar el carrer i que tingui la funció de disseminar i aportar vitalitat a l’espai públic” i de retruc aplicar pacificacions de trànsit on sigui possible. “Les funcions urbanes relacionades amb la trobada i l’esbarjo han estat erosionades, especialment als entorns de les escoles, donant lloc quasi exclusivament a la funció de desplaçament”, assenyala la justificació del projecte. Una de les escoles que es van beneficiar de la primera fase, les salesianes Maria Auxiliadora, fa un balanç positiu de la nova àrea d’espera: “Les famílies estan molt contentes perquè era un xamfrà molt estret”, explica la directora, Núria Feliu. Altres veïns del barri de Sant Antoni també en fan ús ocasionalment, alguns amb més civisme que altres. N’hi ha que porten plantes pròpies per embellir els testos, compara Feliu, però altres fan botellón els caps de setmana i la brigada de neteja n’ha de recollir les ampolles els dilluns.

Ampliació del xamfrà d'accés a l'escola Salesianes Maria Auxiliadora, feta el 2017 / Meritxell M. Pauné

Ampliació del xamfrà d’accés a l’escola Salesianes Maria Auxiliadora, feta el 2017 / Meritxell M. Pauné

Esquivant les dificultats urbanístiques de cada escola

Es dona el cas que una de les nou escoles, la Fructuós Gelabert, és on està escolaritzat el fill gran de l’alcaldessa Ada Colau, segons ella mateixa ha explicat en diverses ocasions. Precisament en aquesta escola els plans originals del districte, que incloïen pacificar el carrer Sardenya, han topat amb les objeccions dels tècnics municipals de Mobilitat. El departament no veu possible retallar la calçada perquè el carrer forma part de la xarxa bàsica de trànsit i a més té dos carris destinats a aparcament i un altre a bicicletes. Finalment l’ajuntament ha optat per una “actuació singular” consistent a instal·lar les mateixes baranes-grada del xamfrà al llarg de la vorera per ampliar el perímetre d’actuació i cobrir els dos accessos de l’edifici, que comparteixen el col·legi de primària i una escola de música municipal.

Projecte d'àrea d'estada i esbarjo davant de l'escola Fructuós Gelabert / Ajuntament de Barcelona

Projecte d’àrea d’estada i esbarjo davant de l’escola Fructuós Gelabert / Ajuntament de Barcelona

“L’escola i les famílies havíem demanat fa anys, ja des del passat mandat, un entorn escolar més agradable i més espai pels nens i nens a les voreres d’accés”, relata la directora del centre, Anna Miqueló. “Així que estem encantats que finalment hagi arribat!”, explica. Una comissió d’arquitectes col·labora amb l’escola i ha ajudat a introduir modificacions a la proposta original, com col·locar baranes-grada a la vorera de Sardenya o canviar el dibuix que decorarà el paviment. “Havien de ser unes ulleres rodones com les que duïa el cineasta Fructuós Gelabert, però no era un detall molt significatiu per nosaltres”, recorda la directora. “El Consell Escolar va suggerir una càmera antiga de cinema i ens ho han acceptat”, celebra.

També s’ha trobat amb traves l’escola Tabor, que té un únic accés al carrer Cartagena i les exigències de circulació desaconsellen ampliar la vorera. “El xamfrà amb el carrer Provença, tot i no tenir cap accés, sol ser un espai en el que es concentren pares i fills a la sortida de l’escola”, argumenta el projecte executiu. Per això, la intervenció es farà en aquesta cantonada malgrat que no sigui realment un lloc d’entrada ni sortida d’alumnat. En canvi l’Escola Joan Miró, a Diputació amb Entença, podrà ampliar cantonada amb total comoditat, perquè l’espai que guanyarà no té actualment cap ús.

Projecte d'àrea d'estada i esbarjo davant de l'escola Ramon Llull / Ajuntament de Barcelona

Projecte d’àrea d’estada i esbarjo davant de l’escola Ramon Llull / Ajuntament de Barcelona

El més afortunat dels nou centres és el CEIP Mallorca, que guanyarà espai tant a la cantonada com a la vorera. És la intervenció més extensa (més de 1.000 metres quadrats) i cara (més de 88.000 euros). La més econòmica és la de l’escola Tabor (18.000 euros), mentre que la més petita en superfície és la de l’IES Jaume Balmes (251 metres quadrats). En tots els casos es tracta d’actuacions d’urbanisme “tàctic”, amb ampliacions de l’espai públic “provisionals i reversibles”. Les plataformes ‘parklet’, de fet, tenen una vida útil d’uns deu anys. 

Nou comentari