El pantà de Vallvidrera es començarà a buidar dilluns vinent dins del pla d’erradicació de l’espècie Paramisgurnus dabryanus, un peix invasor que, segons indica el Govern, provoca greus alteracions en l’ecosistema. La detecció d’aquesta espècie en el pantà es remunta a finals de 2018, arran d’una actuació de pesca elèctrica d’eliminació d’espècies al·lòctones invasores.
Els perills derivats d’aquesta espècie, per la seva potencialitat d’alterar l’ecosistema i d’introduir paràsits a les comunitats autòctones d’aigua dolça, juntament amb la detecció sistemàtica d’altres espècies invasores en aquest punt, han portat a les administracions competents a consensuar el pla de buidatge i un de vigilància per evitar nous comportaments incívics de persones que hi introdueixen aquestes espècies.
El pla implicarà el buidatge del pantà durant dos o tres mesos, depenent de les condicions meteorològiques, prou temps com per assecar els llots que hi ha. Durant aquest període, estan previstes dues actuacions de pesca elèctrica que portaran a terme entitats especialitzades, l’Associació Galanthus Natura i l’empresa Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic.
El buidatge podrà anar acompanyat d’una retirada o el llaurat dels fangs per eliminar al màxim el Paramisgurnus dabryanus, ja que aquesta espècie es pot endinsar pel fang per evitar la dessecació i sobreviure a altes temperatures. En paral·lel, es realitzarà un seguiment de la possible presència de l’espècie en masses d’aigua aïllades i s’estudiarà la manera més adient d’actuar-hi, si s’escau.
Perseguir els incívics que hi porten espècies exòtiques
Pel que fa al pla de vigilància, busca la detecció ràpida de nous alliberaments al medi natural, denúncies als infractors, dissuasió activa i passiva i inclou una campanya de comunicació i sensibilització sobre la problemàtica de les espècies invasores, incidint, sobretot, en aquelles que es relacionen amb l’aquariofília.
El Govern recorda que l’alliberament d’espècies exòtiques en un espai natural constitueix un delicte ecològic. El fet es considera més greu si es tracta d’un espai natural protegit com és el cas de Parc Natural de Collserola, inclòs a la Xarxa Natural 2000.
