Els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 marquen un abans i un després en la història de la ciutat. La cita olímpica va servir per posar la capital catalana davant del mirall i van obligar les administracions a deixar de viure d’esquena al mar amb la destrucció dels últims nuclis de barraques i la transformació de bona part del front litoral. Des d’aleshores, la ciutat no ha deixat de mirar endavant i la façana marítima s’ha convertit amb els anys en un dels grans reclams del municipi. Tanmateix, aquest canvi de perspectiva sembla haver deixat en un cert oblit la Barcelona de les alçades, aquell entramat impossible de barris enfilats a la Serra de Collserola que des de fa temps reclama l’atenció del consistori per una falta d’inversió que qualifiquen de crònica.
Una de les últimes problemàtiques que està concentrant la preocupació dels veïns dels barris de muntanya de Barcelona és l’acumulació de brossa. La pronunciada sequera que ha caracteritzat els darrers anys i els efectes de les onades de calor que han assotat la capital catalana durant tota aquesta temporada estival han complicat la convivència entre els habitants de zones com Vallvidrera, Mas Sauró o Can Rectoret i els porcs senglars, que a falta d’un altre tipus d’aliment al seu abast han convertit les escombraries en una de les seves principals fonts d’alimentació. Les imatges de contenidors i papereres bolcats amb tots els residus escampats per terra han estat una constant aquest estiu i han portat molts veïns a moure fitxa per reclamar mesures que permetin evitar episodis com aquests.
Un canvi d’horari de recollida
És el cas de l’Associació de Veïns Mont d’Orsà de Vallvidrera, que des d’aquest estiu demana al consistori barceloní que modifiqui els horaris de recollida de la brossa de les papereres del barri perquè aquestes no arribin tan plenes al vespre, quan els senglars s’apoderen dels carrers i les tomben, escampant el seu contingut. “Amb la sequera, els senglars s’han quedat sense aliments i la solució són les escombraries. Els equips de neteja passen a mig matí, però les papereres ja tornen a estar molt plenes a la nit”, explica Clara Raich, presidenta de l’entitat.
Raich ha fet diverses peticions a l’administració per poder retardar el pas dels treballadors municipals i així evitar que les papereres puguin esdevenir un reclam per als animals. Les demandes, però, han resultat fins ara envà, ja que aquesta veïna de Vallvidrera no ha obtingut resposta per part de l’executiu. “S’ha de repensar bé la neteja al barri. Si no podem tenir les papereres en condicions, al final les haurem de treure”, alerta la presidenta de l’associació veïnal, que situa com a principals punts conflictius el carrer de les Alberes i la plaça davant del Centre Cívic Vallvidrera – Vázquez Montalbán, entre altres.
En la mateixa línia es pronuncien des de l’Associació de Veïns del Mas Sauró, una zona de la Serra de Collserola que agrupa gairebé mig miler d’habitants. “Tenim pendent una reunió amb el districte. La nostra proposta és que desapareguin les papereres del barri perquè són un veritable problema, però de moment no hem tingut cap mena de retorn”, assenyala Joan Baucells, veí i president de l’entitat. Malgrat la problemàtica amb les papereres, tant a Vallvidrera com al Mas Sauró reconeixen que la implementació del nou contracte de neteja municipal i la substitució dels vells contenidors ha servit per acabar de moment amb les imatges dels recipients bolcats, ja que els senglars no són capaços de moure’ls ni de treure les bosses d’escombraries del seu interior.
Sense contenidors suficients ni servei per a trastos vells
Tanmateix, Baucells alerta que aquest canvi de servei està generant alhora una sèrie de deficiències al barri del Mas Sauró. Per una banda, el nombre de contenidors destinats a restes vegetals s’ha reduït a la meitat a la zona, una situació que provoca que els recipients no puguin assumir la quantitat de residus generada pels veïns i que obliga molts habitants a acabar abocant aquestes restes a bosc, amb el perill que això suposa davant possibles incendis. “L’Ajuntament vol impulsar un servei porta a porta, però mentre això no funciona, ens han tret els contenidors sense posar-nos un servei alternatiu”, denuncia el president de l’associació.
Aquesta, però, no ha estat l’única problemàtica sobrevinguda amb el nou contracte de neteja. Els veïns del Mas Sauró també s’han quedat temporalment sense el servei de recollida de trastos vells. De fet, després de quinze dies sense que ningú vingués a buscar el mobiliari que s’acumulava als carrers del barri, els habitants van haver d’avisar l’administració perquè realitzés una recollida extraordinària del material. “Estem en plena transició i encara hi ha molts desajustos. De moment, el canvi ha estat a pitjor”, apunta Baucells, que confia que la situació millori amb el pas de les setmanes.
Una problemàtica crònica
La implantació del nou servei de neteja i recollida de residus s’està fent de manera progressiva i encara no ha arribat a tots els punts dels barris de muntanya barcelonins. Al barri de Can Rectoret, els veïns fa temps que denuncien problemes amb els vells contenidors, que acaben completament bolcats i amb la brossa escampada per la muntanya a causa dels senglars.
Un dels espais on encara no s’han substituït els recipients és la plaça del Teix, a la confluència entre els carrers del Baladre i de la Malva, un espai que va ser afectat per un fort despreniment de terra que encara causa problemes als veïns. En aquesta zona ubicada al límit amb el terme municipal de Sant Cugat del Vallès hi viu Daniela Visciglio, una ciutadana argentina que fa més de 20 anys que va venir a viure a Barcelona i que ha residit la darrera dècada en aquesta part de la Serra de Collserola. “Aquí portem arrossegant problemes des de fa temps. La sensació és que l’administració no coneix les necessitats reals de la zona. És desesperant perquè sentim que ens prenen el pèl”, assegura.
Després d’anys comprovant com les demandes de millora de la situació al barri no es traduïen en mesures per part del consistori, Visciglio va decidir obrir el setembre del 2020 l’usuari Lluita Rectoret, una plataforma que comparteix a través de les xarxes socials les reivindicacions de la zona i que en els darrers temps ha guanyat presència gràcies a les impactants imatges de brutícia escampada per la muntanya. “Lluita Rectoret neix de la necessitat de fer força entre tots per moure les coses”, recorda aquesta veïna, que considera que el barri pateix les conseqüències d’una manca d’inversió municipal prolongada en els anys.
En fase d’estudi i avaluació
Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona recorden que el nou contracte de neteja es troba encara en fase d’implementació i apunten que durant aquest procés està previst provar diversos sistemes tant pel que fa als contenidors com a les papereres per comprovar quin és el més efectiu i evitar que els senglars els bolquin. Sobre els contenidors, el consistori barceloní està estudiant mesures com ara la instal·lació de tancats protectors.
Pel que fa a les papereres, l’administració planteja la possibilitat de col·locar una mena de “barret protector” o de modificar el model de paperera en els llocs on es registren més incidències. Respecte a la demanda de canviar l’horari de recollida d’aquestes, l’executiu assegura que la proposta està en fase d’avaluació pels possibles riscos laborals associats de l’activitat i remarca que aquesta modificació ha de ser compatible amb la seguretat dels equips municipals.
