Fa 114 anys que el negoci familiar de torrons Casa Colomina va obrir les portes al número 2 del carrer Cucurulla, al barri Gòtic. Ha plogut molt des de llavors, però conserva d’aquells temps la tipologia del local, el portal d’una finca. Tal com explica al TOT Barcelona la Laura Colomina, en els temps que els seus avis van arrencar aquest projecte era habitual que els propietaris dels edificis lloguessin els portals per treure més beneficis. “En aquesta finca hi viuen veïns i passen per la botiga per entrar-hi. Abans també hi havia joieries, rellotgeries i una botiga de corbates situades en portals”, recorda Colominas des del taulell de la botiga.
La ubicació d’aquest establiment contrasta molt amb l’entorn comercial del carrer de Cucurulla i del Portal de l’Àngel, on gairebé tots els establiments són de cadenes o negocis clonats en bona part de les zones turístiques: botigues de roba com Mango, Zara, Pull&Bear, Foot Locker, Happy Socks; un Giovanni de creps, gelats i gofres; un local on canviar moneda i grans locals buits esperant ser llogats, entre altres. La imatge que dibuixen en conjunt aquesta mena d’establiments i el portal on es troba Casa Colomina mostren una realitat poc habitual: un comerç tradicional situat a l’epicentre comercial de Barcelona que sobreviu als canvis econòmics i de comportament comercial des de fa anys.
Turistes o gelats, dues fórmules per passar els estius
Tot i que la majoria de barcelonins només consumeixen torrons durant Nadal, Colomina diu que fora de temporada, a l’estiu, aquesta botiga i una altra que tenen a la Travessera de Gràcia també venen força, i ho fan gràcies als turistes. “Tenen molt èxit”, assegura. Per part seva, des d’un altre negoci familiar de torrons originari de 1850, Planelles Donat, indiquen que la seva fórmula consisteix a ampliar l’oferta durant l’estiu venent també gelats i orxates.
Fonts d’aquest comerç, que té tres locals al Portal de l’Àngel i un altre al carrer de Cucurulla, recorden que, en canvi, dècades abans no s’havia de recórrer aquesta opció. “Abans es feia la temporada de torrons, es treballava des del dia de Tot Sants fins al mes de febrer i després es tancava”, asseguren. Aquest també era el cas de Colomina, qui alhora diu que ara no es pot fer per, entre altres, el preu dels subministraments, els impostos que s’han de pagar i l’augment del preu dels lloguers. “Si no obres tot l’any, se’t mengen els marges”, recalca Colominas.
El preu dels lloguers fa que catalogui de “segur” el local del carrer de Cucurculla, que és de propietat, però que no sàpiga que passarà amb el de Travessera de Gràcia. “Tot depèn de què ens demanin quan s’acabi el contacte”, diu. En aquest sentit, afirma que la mala sort ja la van tenir fa quatre anys, quan la propietat d’un altre local que tenien al carrer de Portaferrissa els va triplicar el preu del lloguer. “El vam perdre”, lamenta. També parlen d’aquesta realitat des de Planelles Donat, on reconeixen que tenen “la sort” de ser propietaris de gairebé tots els seus locals. “Els preus de la zona són molt alts, i és per això hi ha tanta rotació de comerços”, avisen.
Una oferta “monopolitzada”
Més enllà del preu dels lloguers, els canvis viscuts en aquesta zona del cor de Barcelona també es veuen en el tipus de comerços que li donen vida. Abans, recorda Colomina, hi havia botigues de barri “elegants” i ara hi ha cadenes. “Ha perdut personalitat”. Per part seva, des de l’eix comercial d’aquesta zona, Barna Centre, també han analitzat aquesta transformació. Fa anys, diuen, era un espai amb diversitat comercial i la pèrdua de comerços especialitzats i la repetició “en excés” d’altres “fa perdre atractiu al conjunt”. En aquest sentit, parlen d’una oferta “monopolitzada”, per exemple, “d’espardenyes, torrons, ulleres de sol o souvenirs”. Davant d’aquesta situació, es mostren preocupats però també amb esperança: “Esperem que els establiments històrics puguin continuar, és una qüestió que preocupa al conjunt de botigues”.
És impossible no preguntar-se com s’ho han fet aquests comerços per sobreviure durant tantes dècades en aquest punt de la ciutat. Des de Planelles Donat asseguren que la clau de l’èxit està en mantenir la qualitat del producte passi el que passi i no fer gaires innovacions. “És un producte tradicional i la gent, que en consumeix una o dues vegades a l’any, li ve de gust menjar el mateix que menjava amb la seva família”, apunten.
L’altre punt clau és saber conservar els clients de sempre, molts dels quals els compren torrons per continuar amb la tradició de fer-ho en els mateixos establiments que feien els seus pares i avis. “De la mateixa manera que la tradició ha fet que ja s’hagin posat darrere el taulell fins a sis generacions de la família, també és la tradició el que fa que hi hagi clients a l’altre costat del taulell. Si no fos així, moriríem”, subratllen.
La unió de dues famílies
Per entendre millor que vol dir tradició des del punt de Planelles Donat, és útil conèixer els seus orígens. Tal com recorden, tot va començar quan les dues famílies, Panelles i Donat, van arrencar els seus projectes per separat el 1850. Les famílies deixaven cada tardor el seu municipi de Xixona, situat a Alacant, per fer la temporada dels torrons a Barcelona i, cap al mes de febrer, tornaven a casa. Durant la primera meitat del segle XX, les famílies es van instal·lar definitivament a Barcelona per passar a vendre tot l’any. “Els va començar a resultar difícil conservar els locals”, diuen.
Pel que fa a l’aliança de les famílies, es va haver d’esperar uns quants anys més perquè fos una realitat. Recorden que no va ser fins al 1954 quan dos dels seus membres es van casar i van unir les botigues tenien per separat i que encara resisteixen: la del número 9 del carrer de Cucurulla i la del número 25 del portal de l’Àngel. “I així va néixer Planelles Donat”, subratllen.
1 
