La Blanca Serra ha assentat un precedent important. És la primera víctima de tortures a la comissaria de Via Laietana que declara en seu judicial. “No sé què passarà, és una situació nova per a mi, però també per a la fiscal”, ha apuntat envoltada de periodistes i entitats a les portes de la Ciutat de la Justícia. La fiscalia ha acceptat investigar el seu cas emparant-se en la llei de memòria democràtica, que obre la porta a estudiar els casos amb violacions greus durant la Guerra Civil i la dictadura posterior. Sense gaire esperança en el camí de la justícia, la Blanca ha demanat que el seu exemple serveixi per “obri el tema”. “Que es continuï parlant d’això i que el jovent tingui en compte el que ha passat, està passant i el que passarà”.
“Encara que celebréssim els 50 anys de la mort del dictador, encara hi ha moltes coses que no han canviat, que han continuat igual”, ha insistit la Blanca, que ha entrat als jutjats alçant el puny i amb un missatge clar a les institucions. “És intolerable que es pensin que els torturadors i els torturats poden compartir espai, un pis per un i un per l’altre, això no pot ser”, ha dit sobre el debat que envolta ara la comissaria. La Moncloa ha convertit l’edifici, ara mateix seu de la Policia Nacional a Catalunya, en un espai de memòria, però es nega a reubicar els agents.
La Blanca va presentar la denúncia el novembre passat per presumptes tortures durant quatre detencions entre 1977 i 1982. La incògnita ara és saber què passarà amb les tres últimes tortures denúncies -van passar ja en democràcia- perquè la llei de memòria democràtica només parla del període comprès entre el 1936 i el dia que va entrar en vigor la Constitució espanyola, el 1978. “Jo, com soc independentista, penso que tot continuarà igual i que no ho aconseguirem fins que no tinguem una cosa menys dolenta”, ha declarat la Blanca.
“Un pas important”
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha destacat la declaració de la Blanca com un “pas endavant” en la reparació de les víctimes, malgrat que incomplet. “És important que la fiscalia doni credibilitat denúncia de tortures. Hem de treballar fins al final de la reparació, cal continuar lluitant contra la impunitat de la dictadura i per una justícia real”, ha apuntat. Antich ha recordat que hi ha “dos intents molt seriosos bloquejats pels tribunals en els darrers anys” i confia que la declaració de la Blanca obri una “escletxa” per investigar altres casos.
Diferents entitats materialistes i personalitats com l’expresidenta del Parlament Laura Borràs o l’exlíder de la CUP David Fernàndez han acompanyat la Blanca. Des d’Irídia, l’entitat que ha portat la defensa, han recordat que “fa dècades” que es lluita per una imatge que la que s’ha produït aquest dilluns. “Aquesta justícia arriba tard, molt tard. Moltes persones ja no són avui aquí”, ha lamentat l’Anaïs Franquesa. “Esperem que sigui la primera de moltes, queda molta feina per fer, no s’ha acabat”, ha conclòs.
